Política i societat

             Contemplar el que va passar ahir a Sabadell, és absolutament grotesc i preocupant. Utilitzar una pistola Taser -electricitat- per reduir a una noia que volia entrar amb la seva mare al centre de Salut. En tota l'escena, l'únic que intenta posar una mica de seny es una persona que intenta explicar al policia que necessiten tranquil·litzar a la noia i no fent ús de la força. Mentre, els policies, s'emprenyaven perquè la noia no deixava de plorar i cridar!  ¡Sembla mentida què siguin "experts" en situacions de estrès. 

  En la TV que también pagamos todos, sale un muchacho de Madrid, para explicarnos a todos que  en  " Catalunya no te atienden si hablas castellano ". ¿No resulta extraño que lo diga alguien que vive a 500 km del lugar donde se supone que pasan estas cosas? Educar en la mentira no parece que sea una buena idea, sobre todo, si en TV1, se da por valida una mentira. Mentir sobre Cataluña es un deporte que sale gratis, y da popularidad instantáneamente. ¡Por favor, Independencia, ya!

  Tinc què estar preocupar per la possible fusió del BBVA-Sabadell? No tinc compte al Banc de Sabadell. Es veu què la seu social, no es troba a Catalunya, sinó què arran del 1-O (2017), amb una operació d’Estat, les entitats financeres van anar a altres lloc de la península ibèrica. En el cas de Banc Sabadell, a Alacant. Encara segueix allà, potser per sempre.  Ja sabem què els Banc tenen una única preocupació, la seva. Et poden desnonar si no pagues la hipoteca, malgrat que hagis pagat tota la vida. Son negocis! Dirien. Així, què tant si és una absorció o qualsevol altre formula, el ciutadà, poca cosa pot dir. Això, si, tot plegat pinta un marc de oligopoli, què és ja un clàssic en el serveis. Sort tenim d’Europa i els tipus d’interès baix, encarà m’han recordo com el nostre director d’una sucursal bancaria, encarà deia que el euríbor pujaria i ens deixaria arruïnat a tothom. Aquesta entitat encara existeix, però amb un altre nom, i nosaltres vàrem ca...

                                             

És possible què en temps de pandemia hi hagi un govern –en funcions- que faci  el paper i l'espectacle de tirar-se el plats per al cap? Pot haver tal irresponsabilitat junta per part de la coalició que (des)governa Catalunya en hores tràgiques com aquestes? És possible que aquests socis irresponsables, vulguin  tornar a governar (junts)? Les eleccions tenen una dificultat afegida, a part de els 155, a qui és pot escollir? Malauradament, la resposta es la CUP, però aquest encara són més irresponsables si estiguessin al govern. Així, què ens queda? Potser per això, tant ERC com Junts per Catalunya fan una performance per fer-la més grossa o potser volen que el PROCICAT  governi la Generalitat. La societat catalana és mereix molt més del què rep d’aquests partits què no tenen cap sentit ni de país, ni d’estat ni rés què s’assembli. [¿Es posible que en tiempos de pandemia haya un gobierno -en funciones- que haga el papel y el espectáculo de tirarse los trastos a la cabeza? ¿P...

  En el diateri de Vicençs Villatoro diu avui:  "I una constatació: si els meus comptes no estan errats, d’aquests 1.000 dies a la presó 867 han estat amb Pedro Sánchez presidint el govern espanyol i 132 amb Mariano Rajoy . I, a tots els efectes, els presos estan avui en la mateixa situació que fa 867 dies, si no pitjor, i sense que cap fet en canviï la perspectiva. Si Pedro Sánchez pensava fer-hi alguna cosa, ja es veu que no té gaire pressa." (17/11/2020, Mil dies) [En el dietario de Vicenç Villatoro dice hoy: Y una constatación: si mis cuentas no están erradas, de estos 1.000 días en prisión 867 han sido con Pedro Sánchez presidiendo el gobierno español y 132 con Mariano Rajoy. Y, a todos los efectos, los presos están hoy en la misma situación que hace 867 días, si no peor, y sin que ningún hecho en cambie la perspectiva. Si Pedro Sánchez pensaba hacer algo, ya se ve que no tiene demasiada prisa. (11/17/2020, Mil días)] Pedro Sánchez sembla que no te cap pressa per soluci...

 Aquest diumenge, l’Ara, anava carregat d’articles interesants i molt suggerents. Al dietari de Vicenç Villatoro, parla sobre el paper de la negociació i el pacta envers de la lluita armada d’ETA. Planteja que els mètodes eren l’excusa per dissoldre els objectius: la independència. [Este domingo, el Ara, iba cargado de artículos interesantes y muy sugerentes. En el dietario de Vicenç Villatoro, habla sobre el papel de la negociación y el pacto contra la lucha armada de ETA. Plantea que los métodos eran la excusa para disolver los objetivos: la independencia.] Per en Josep Ramoneda, parla amb to dur, sobre culte i cultura, arran del espectacle a la Sagrada Família el 7 d’octubre. Es pregunta si l’Església pot fer el que ha fet, perquè malgrat tot, té encara un poder que mai ha tingut ni sembla que pot tenir la cultura i això s’explica per la connivència del poder amb l’Església. [Para Josep Ramoneda, habla con un tono duro, sobre culto y cultura, a raíz del ...