Política i societat

  Llegint la crònica del Ara.cat (30/3/25), t'ha dones que quan tens divuit anys, pots fer bestieses que és paguen molt cares. La descripció de com la policia va irrompre a un hotel d'Oman, té tot el sabor de un boc expiatori ideal. Si hagués estat els EUA, difícilment, hauria obtingut cap perdó i compliria cadena perpetua. La gent s'equivoca de mala manera, sobretot si ets jove i estúpid. Un final feliç desprès d'un infern (set anys de presó). 

  La noticia encapçala l’Ara. El TSJC anul•la la condemna per agressió sexual i absol Alves . Sorprèn la resolució del TSJC perquè no dona credibilitat a la víctima, malgrat que Alves, tal com diu Marta Jaenes (@MartaJaenes) Periodista “ Alves va donar cinc versions : 1. Va negar conèixer la víctima: «No sé qui és aquesta senyoreta». 2. Va dir que només hi havia coincidit. 3. «No la vaig tocar, va ser ella que va venir directa a mi». 4. «Ella tenia una conducta sexualitzada». 5. I va utilitzar com a atenuant que havia begut. Però el testimoni no fiable és el de la víctima”.  No deixa de ser preocupant que la mirada esbiaixada del Tribunal vegi incongruències en les declaracions de la víctima, i no trobi que les versions donades per Alves, fins a cinc cops, no siguin rellevants pel cas. Ara la pregunta que molts poden plantejar-se és com queden de desemparades les víctimes d’agressió sexual? Pel que sembla, el TSJC vol que la víctima acrediti no tant sols el que diu, sinó que a...

  Els dirigents de la UE davant de la (anti)política de Trump, juguen a seguir les seves consignes. Cal rearmar-se, però de qui? Rússia és el perfecte enemic. Està a Ucraïna, i això permet a la UE, que no pas EUA, plantejar-se contes per infondre por a la ciutadania. Pel que sembla, tot anirà millor si la UE comença a rearmar-se. Per demostrar que tot això és seriós han inventat un kit de supervivència. Llàstima que els europeus, no tinguem búnquers adaptats a les nostres necessitats. Amagats durant tres dies, és el temps suficient per resoldre qualsevol crisi. Però que passa desprès ?. De moment he mirat a la pàgina de Amazon, com tindria que ser un kit de supervivència. Els preus oscil·len entre 37 € i 108 € per els més creients. Per descomptat, he començat a anar al Mercadona per abastir-me d’aigua i menjar en llaunes. De moment, les estanteries estan plenes. Recordin el paper higiènic, que en l’altre crisi (Covid-19), que ningú va anunciar, va ser el producte per excel•lència. ...

  El Parlament ha agafat una alçada de nivell lil·liputenc, per demanar demagògicament la dimissió de la consellera Sílvia Paneque. Rodalies porta molt de temps sense funcionar, però pel que sembla els anterior responsables de Territori, no van plantejar-se fer un monogràfic sobre Rodalies-Renfe.  Estar a l'oposició té això, et permet fer coses que no faries mai si tinguessin responsabilitats de govern. La pregunta clau és què farà el PSC amb Paneque? La resposta és que no farà res, mantindrà el càrrec i les responsabilitats sobre els traspàs de Rodalies. Les properes declaracions de suport al conglomerat de Renfe-Adif, tindria que ser menys entusiasta, perquè voler donar la raó al impresentable Óscar Puente és un bon motiu per demanar la seva dimissió. Fa molt de temps que haurien d'haver dimitir els irresponsables de Rodalies a Catalunya. 

  Ahir al Congrés, amb la Comissió de Investigació sobre la guerra bruta a Catalunya (els seus polítics), tant Cospedal com Alicia Sánchez-Camacho, van negar que els àudios fossin reals. A més Sánchez-Camacho es va presentar com a víctima, perquè ha dit que és  presentava "com una "ciutadana de segona" i víctima d'una "persecució" que la va "obligar a marxar del territori que estimava". "Aquesta és la veritable operació Catalunya", ha criticat." (Ara.cat, 24/3/25)  En tots aquests afers, hi ha una constant còsmica: negar la realitat fins el esgotament. Tant s'ha val si les proves contradiuen el que diuen. Pel que sembla no te res a dir sobre la xerrada a la Camarga*. Son tant mentides que volen creure's les seves mentides.  En el cas de Manel Bustos, a l'entrevista amb Josep Cuní** li va preguntar si tenia a veure amb els casos de corrupció que finalment el va condemnar, la seva resposta mirant fixament a la càmera, va s...

  Com un reflux del estómac, tornen aparèixer personatge de sainet de la pitjor espècie. El PP va acumular tant de poder, que la corrupció és va fer sistèmica. Una llarga llista de persones amb càrrecs importants, van fer i desfer amb total impunitat. La salsa que ho lliga tot és diu Villarejo. Una mena de Torrente, però que pel que sembla tenia bones connexions amb el poder (PP). Aquestes Comissions del Congrés son una autèntica farsa i més valdria deixar-ho córrer. Perquè dona peu a seguint mentint sense cap escrúpol i a més els dona un aire de respectabilitat que no tenen. Un altre constant en aquesta mena de judicis paral·lels és l'amnèsia persistent que tots ells pateixen. Cospedal va ser secretaria general del PP i posteriorment, ministra de defensa en època de M.Rajoy. Per tots ells, Espanya és l'únic important, que es tradueix en els seus propis interessos. Cospedal i Villarejo: “Alícia Sánchez Camacho i nosaltres vam canviar la història de Catalunya”. pic.twitter.com...

  Noticies com aquestes son un recordatori del món on vivim. Un món ple de mil milionaris fatxendes en la cúspide del poder que pel que sembla rés més volen més diners i poder. I l'altre extrem, Juan, un sense sostre, que no sempre va malviure així. Històries dramàtiques, on un combinació de causes porten a la marginalitat més absoluta. I mentre això passa a Barcelona: " L'esperança de vida del col·lectiu de persones sense llar és trenta anys inferior que la de la ciutat de Barcelona. En l'última dècada, mig miler de sensellar han mort als carrers de Barcelona ." Potser va sent hora que des de l'Alcaldia de la ciutat més xic del món, és dediqui a cuidar els seu ciutadans més vulnerables. No pot ser tant difícil!