Passa al contingut principal

Entrades

Diada de l' 11 de Setembre (I)

  Avui és la festa Nacional de Catalunya. Una festa què té origen en aquest mateix dia però de 1714, quan Barcelona "va capitular davant les tropes borbòniques comandades pel duc de Berwick. La resistència va durar tretze mesos*". "Uns 39.000 soldats borbònics assetjaven la ciutat, defensada per 5.400 resistents, la major part dels quals formaven part de les companyies de la Coronela a càrrec dels gremis. A la resta del territori els borbònics disposaven d'uns 47.000 homes, mentre que els austriacistes en tenien uns 13.000. L'11 de setembre la lluita va ser especialment intensa al quarter de Mar, en un cos a cos als carrers i a les cases properes a la muralla. El jaciment del Born en dona testimoni. El conseller Rafael Casanova va caure ferit i el comandant Villarroel, també ferit, decidí capitular a les dues del migdia." A l'obra de Albert Sánchez Piñol, Victus dona idea de la transversalitat a l'hora de defensar les instituc...

Una nit a urgència de Mutua de Terrassa

  Tot el dia anant amunt i avall cap a la Mutua. Al ser diumenge, tot està sota mínims. He passat tota la nit amb ella. Una nit plena de soroll de les màquines, dels pacients, del personal d'urgències, dels carrets de neteja, dels llits per fer proves a altres dependències, com estava pleníssim, una humanitat dolguda en el pitjor moment de la seva vida.   No m’ha estranya que els germans Marx no volguessin fer una pel•lícula com “ Una nit a urgències ”, perquè no fa gens de gràcia. Hi havia col·lapse, masses pacients per tant poques places per atendre en condicions, molt pacients s’ha amuntegaven els passadissos. Cap metge va passar per allà en tot el dia. Moltíssim soroll, d’anades i tornades. Les infermeres e infermers molt atents i professionals, però ells viuen en un altre nivell, és la seva feina. Una paradoxa dels hospitals a casa nostre és que els serveis d’urgències és la primera opció quan s’ha està malalt. Hi ha un cribratge de pacients perquè molt probablement,...

L'educació necessita suport

  L'escola inclusiva és cara.  Sembla que tothom té necessitats educatives especials. Un aula i una diversitat massa amplia. Quina és la solució?. Els instituts feien grups reduïts per aquells que  necessiten un aprenentatge diferent. Molt sovint hi ha nois i nois que acaben l'ESO sense saber llegir ni escriure, és a dir, no saben que estan escrivint ni entenen el que llegeixen. No hem fet bé les coses. Segurament, no en sabíem més i les dificultats de l'aprenentatge s'han fet massa extensa. Comença a primària. Segueix a l'ESO amb els dèficits corresponents que porten. Abans hi havia un estàndard on tothom tenia que estar a l'alçada. El problema era que els que no ho estaven anàvem al pou de la FP. I durant massa temps la FP va ser un cementeri de fracàs escolar. No se'l va donar la importància que havia tingut en temps passats. Tots aquells que anaven a la FP tenien molts d'ells necessitats educatives. Ara tenim un altre problema greu, la incorporació, ...

La Vuelta i Gaza

  "Durant aquest dimecres han mort a la Franja almenys 67 persones , segons informa la cadena Al-Jazeera citant fonts hospitalàries. D'aquestes, 38 han mort a la capital assetjada, sotmesa a constants bombardejos aeris i d’artilleria . A més, com a mínim onze de les víctimes mortals han estat assassinades mentre estaven esperant rebre assistència humanitària ." (Ara.cat, 3/9/25) Mentre veiem a la TV1 el final de La Vuelta a Bilbao, a Gaza morien 67 persones a causa de les forçes d'ocupació israelianes. La organització va fer que el recorregut s'ha acabés abans d'arribar al lloc previst, tres kilòmetres abans.  Una multitud esperava a la arribada, pel que sembla hi havia més gent de la prevista. Davant d'aquesta situació -amb bon criteri- de perill per els ciclistes, s'ha aturat abans. Tot plegat caldria preguntar-se perquè al Giro o el Tour no s'ha vist res semblant?  El organitzador no tindrien que haver convidat a l'equip israelià. En el seu...

Per l'extrema dreta mediàtica, la guerra civil és viva

  Una fotografia que ha fet desencadenar bilis a l'extrema dreta mediàtica. Escoltant la ràdio a RC1, en Jordi Basté ha posat fragments de la competència. Hi ha els messies  i les seves arengues guerra civilistes. Per ells, autoproclamats defensor de l'Espanya més rància i reaccionaria possible, surten a salvar la pàtria. No deixa de ser sospitós que tinguin atorgades freqüències de ràdio per els seus inestimables serveix al partit (PP). Catalunya és sempre un objectiu per estrenyé files al altre extrem d'Espanya. Tota la clàssica lletania de Espanya es trenca, quantes vegades han dit això? Illa i Puigdemont, s'han trobat a Brussel·les perquè la extrema dreta del TS no vol aplicar les lleis que s'aproven al Congrés. Aquests campions de la mala bilis, res més tenen com escuts a Marchena i el seu escuder més fidel Llarena, és l'última frontera. 

Josep Ramoneda vol girar full

  L’article de Josep Ramoneda, Final de cicle, nova etapa expressa les idees d’un intel•lectual que no  no se sent  còmoda parlant del Procés. Per això en l’article insisteix en termes com normalització, esgotament del Procés, girar full, emprendre altres camins, i sobretot, la idea que Puigdemont ha deixar espai per nous lideratges de Junts. No hi ha normalització quan la trobava es fa a Brussel•les i no a Barcelona. I no és fa a Barcelona, perquè la cúpula del TS no vol acatar la Llei d’Amnistia. Diu en frase que sembla acabar amb tota discussió que “ La realitat s’acostuma a acabar imposant tant els intransigents com als irredemptes ”. Sembla que Ramoneda estigui observant la política des d’una posició centrada on pot veure qui està els extrems. Cal fer autocrítica del Procés, encara no s’ha fet i cap dels protagonistes vol fer cap pas al costat. Per això, Puigdemont, segueix sent un mal de queixal per els estaments de l’Espanya oficial. Cal recordar que el PSOE i el...

Humà, massa humà

  Les amenaces de Israel els activistes de la  Global Sumud Flotilla, dona idea del malestar del govern terrorista de Tel Aviv. Però més enllà del gest simbòlic i valent, perquè no s'ha espera cap altre cosa per els habitants de Gaza, voldria parlar del comentaris enverinats que supuren per aquest fet. Fa de mal dir, però aquests comentaris - Diari Ara- semblen més propis de un xat ple d'energúmens trinxant a tothom. Hi ha comentaris burletes, perquè han tingut que tornar a Barcelona. Potser si la flotilla portes vaixells de mil tones no haurien necessitat de tornar-hi. Hi ha comentaris que semblen d'altres èpoques, on hi havia gent que veia agents de la CIA o el Mossad infiltrats sota les pedres, ara dins del vaixell. Per descomptat és molt possible que siguin, però això no invalida el gest contra l'Estat de Israel, un estat en mode terrorista. Sempre hi ha que no contents amb aquest gest de valentia, li recrimini que no s'ocupi d'altres conflictes. Cal tenir m...