Política i societat

  El català torna al TSJC - el nom és una burla-, dictamina, és a dir, legisla contra les pròpies institucions que tenen la prerrogativa de fer-ho, el Parlament de Catalunya. Qualsevol persona o grup, pot impugnar una llei què tingui a veure en el nostre sistema educatiu, i en concret, la llengua vehicular com és el català. Tota la legislació està embarrancada els tribunals. El català és ara mateix objecte d'un sistemàtic atac. La llengua catalana la volen tornar a ficar dins de les cases dels particulars. De moment, tot queda com abans d'aquesta sentència que sembla tenir rang orgànic, perquè paralitza qualsevol altre llei, com és possible això? Desprès del TS anirem a TC. I mentre tant, el TSJC podrà seguir dictant les lleis educatives a Catalunya. Això és simplement intolerable. La Generalitat ha de blindar per llei que el TSJC no faci de legislador, perquè envaeix competències que no els pertoca, en un abús continuat de catalanofobia.

  La fotografia mostra a Pisarello al costat de gent molt jove. Se'l veu una mica incòmode, però cal dir que el seu partit, te una capacitat per adaptar-se formidable. En cas de necessitar vots trucaria a qualsevol porta, ho van fer a Valls, què va possibilitar l'ascens de Colau al Ajuntament. Ara, Pisarello te la difícil tasca, deixar el seu escó a Madrid i anar a lluitar a Barcelona on Collboni mana sense esforçar-se massa. I quina és l'estratègia de Pisarello i els seus? Apropar-se els barris. Volen apujar el to en qüestions com la precarietat, la lluita contra l'habitatge i la seva especulació a més del transport públic i el IPC. I per descomptat, engegaran la cantarella de la unió de les esquerres. Això vol dir que ho volen tot. Sort!  Barcelona i el PSC s'han soldat a la política de batre records. Augmentar l'aeroport, sembla que necessiten 100 milions de passatgers al Prat. AENA, els vol donar un cop de mà. I desprès el lobby dels hotels i franquícies de ...

  Ahir a Sevilla, en plena campanya electoral a Andalusia, va parlar el President de la Junta d'Andalusia, Moreno Bonilla i l'ex president González, dins d'un acte surrealista organitzat per la Fundació Cajasol, anomenat "Cayetana de Alba, una duquessa política".  En la conversa, hi havia la moderadora (sic) Susanna Griso. Una conversa tranquil·la, on cap dels problemes eterns d'Andalusia és van posar sobre la taula, no volien mal de caps*. A la crònica de Núria Orriols Guiu, explica que el Procés va sortir a la conversa, perquè la duquessa [el Procés] era "l'inici de la fi d'Espanya", en paraules de Moreno Bonilla, fent d'intèrpret de la ex duquessa. També van parlar de trens. González va reivindicar la prioritat absoluta del AVE, Madrid-Sevilla. González va dir sobre Rodalies que "són un desastre", i la possibilitat d'un traspàs de les competències de Renfe a la Generalitat, va afirmar "Ara els traspassaran un embolic...

  El mateixos que demanarien la pena de mort, ara s'esforcen per aturar un procés legal, emparat en la llei i que ha tingut que passar per un filtre mèdic. Però això no és cap inconvenient per la lluita particular que les terminals de l'extrema dreta, com és AC han utilitzat. Una lluita absurda que porta 20 mesos per donar gust aquests AC i un pare que va renunciar a la custodia i que no ha estat mai present a la vida de la Noelia. Però podem estar segur que el pare ha cobrat per fer-se la víctima d'un complot dirigit en persona per Pedro Sánchez. Noelia és major d'edat, però sembla que no pugui decidir per ella mateixa. Una dada significativa és que a Madrid, la taxa d'eutanàsies per cada 100.000 habitats és del 1,84, mentre a Catalunya és del 3,78. Avui, Noelia deixarà de patir. He viscut aquesta vivència. No és fàcil, especialment, per la persona que s'empara amb la llei per fer-la efectiva i la seva família. Cal molt de valor i convicció.  És la seva volunta...

  L'Ajuntament de Barcelona, ha desallotjat en terrenys d'Adif a 126 persones, perquè segons ells, estaven molt preocupats per la seva seguretat. Un Ajuntament tant compassiu i proactiu, volia evitar un   risc “molt greu i imminent*”, segons el director del Bombers. El assentament hi guardaven tota mena d'objectes -objectes de ferralla- per vendre'l a. Barraques en un espai que porta dècades sense que ningú hagi fet res de bo. La fotografia inferior, és veu el material que han pogut arreplegar, és el seu patrimoni. Sort que l'Ajuntament no la requisada. Policia urbana i Mossos fent un servei increïble per la comunitat, si hem de creure el que diuen. On aniran tota aquesta gent? L'Ajuntament li agrada el disseny i el urbanisme, grans edificis per donar a Barcelona un aire cosmopolita, però no té cap alternativa per tota aquesta gent. Escampar-los per tota Barcelona. Definitivament, no és pot ser pobre, ni a Barcelona ni a cap lloc del món.

  L’Ara.cat reserva la fotografia central per alimentar el mite de Cruyff. La seva arribada va ser saludada com l’intent de canviar una dinàmica perdedora que alimentava a l’hora una victimització reconfortant. Amb Cryff jugador no vam guanyar cap Champion. La segona etapa ara com entrenador, va fer el miracle de aconseguir una fita històrica: entrar en la historia de la Champions. El mites cal alimentar-los. I el personatge ha esdevingut un referent. No li vaig sentir dir masses coses significatives, més enllà del tòpics futbolístics, no volia ficar-se en embolic socio-polítics. Al Barça tenim un deute pendent amb un altre mite immensament més gran que Cruyff, tothom sap el nom es diu Messi, menys el president Laporta. Ell si està treballant per posar-se com a mite blaugrana, i desprès critiquem a Trump !

  Llegir aquests titulars encongeix l'ànima de qualsevol. " Un home de 42 anys i una dona de 43 són a presó provisional des de divendres passat investigats per presumptes maltractaments, lesions molt greus i agressió sexual al seu fill, un nadó de poc més d'un mes de vida. La parella va ser detinguda dimecres passat, 18 de març, i divendres 20 van passar a disposició del jutjat de violència contra la infància i l'adolescència de Barcelona." (Ara.cat) En aquests casos, cal que les investigacions és facin amb rigor. No hi ha dades per llançar-se a les especulacions. Existeix la presumpció  d'innocència, aquesta, i la carrega de la prova recau en qui acusa. Per revertir-la cal proves i indicis suficients per revertir la presumpció (STC). Què uns pares facin això -tant és si és un nadó, o un menor- et deixa sense paraules. Caldrà esperar les investigacions dels Mossos d'Esquadra. La utilització per part de la TV mostrant la morbositat del cas està garantida.  ...