Política i societat

  La presó és una institució que hauria de complir una funció rehabilitadora, perquè així ho diu la CE (art.25.2). Però com passa en tots els ordres, la Llei, és transforma en paper mullat. "E spaña se sitúa en las posiciones más altas en cuanto aciudadanos encarcelados por cada 100.000 habitantes, en ocasionesjusto por debajo de una media europea ya de por sí muy elevada comoconsecuencia de la entrada de países de europa oriental en la Unión(López Peregrín, 2002-2003; GePC, 2005; Díez Ripollés, 2006; Cid,2008)*". "  Como sepuede ver en el gráfico nº 1, la evolución estadounidense es muy pronunciada, con un ascenso de alrededor de 250 puntos entre 1992 y 2009,así como un leve descenso  en los últimos dos años de la medición en el caso europeo, sin embargo, se observa cierto ascenso en los años noventa, con saltos de diez puntos cada tres años, y una estabilización notable de su evolución durante toda la primera década del siglo XXI. La gràfica expressa que malgrat el que...

  Avui era el torn de l’ex ministre de Transports, José Luis Ábalos, què resumit així el seu cas: “Un cas mediàtic jutjat fa temps amb una condemna clara*”. Ábalos porta cinc mesis a la presó de Soto del Real, temps suficient per preparar-se i defensar la seva innocència en el cas de les mascaretes. Contestant les preguntes del fiscal, ha carregat contra Aldama perquè “No fa sinó aprofundir en la farsa i en la impostura permanent”.  Una prova de càrrec era els 94.800 euros trobats per la GC d’origen desconegut. La resposta d’Ábalos ha estat: “Aquesta és tota la prova contra mi. És el que han trobat de tants milions que diuen que m'he emportat", ha protestat Ábalos. "Com més milions, més exigible és la localització dels diners", ha afegit. "¿Un ingrés en efectiu de 500 euros al mes de mitjana és el gran cas de corrupció de les mascaretes? M'han trobat 94.000 euros perquè no hi ha hagut manera de trobar res més. S'hi poden esforçar, no trobaran res", ...

  Avui (30/4/26) li toca parlar amb la mà dreta d’Ábalos, Koldo García. La seva aparició en escena ha estat minuciosament preparada. Des de la presó de Soto del Real fins al TS a seva indumentària esta indicant que ell no té ni un duro a la butxaca. Què és un cap de turc de conspiracions què no sap a on arriben, però què en tot cas, explicarà tot el que ell sap, què tampoc és massa. L'ex assessor ha reconegut que va traslladar l’oferta de material sanitari de Solucions de Gestió –Aldama-, al Ministeri de Transport. Nega cap influencia en la compra de vuit milions de mascaretes a aquesta companyia. Pel que sembla Koldo García, ha introduït una xafarderia al dir que l’ex dona d’Ábalos, Jésica Rodríguez, li feia xantatge perquè no sortissin publicades “coses personals”. Cal recodar que Jésica Rodríguez va ser incorporada a INECO gràcies al seu currículum cum laude, o potser no era això.  Sobre els problemes i posterior rescat d’Air Europa, ha dit que ell no era qui decidia "Jo tr...

  Josep Pla en el seu periple italià al estiu de 1922, escriu un article a La Publicidad, "Patriotismo*" el 20 de juliol. En aquest article diu el següent: "Si, como catalán, soy nacionalista, debo confesar que no me es simpático el nacionalismo como doctrina general, que no puedo con el nacionalismo filosófico. Si yo fuera italiano o francés o alemán, no sería nacionalista, como no lo serán, sin duda, los catalanes del siglo veintitrés o veinticuatro, es decir los catalanes que nazan cuando Cataluña goce de independencia completa. Entonces, un catalán podrá permitirse el lujol de llamarse ciudadano del planeta. Y sólo entonces, solo a través del mundo, podrá sentir plenamente las ventajas de ser catalán. (...) Porque un nacionalista -excepto un nacionalista calatán- es un hombre profundamente antipático**." (pàg.304)

  L’enquesta de l’Ara, permet visualitzar la crisi de Junts. Les enquestes les encarrega els diable, però les seves repercussions no es faran esperar. Tenen un president a l’exili i una portaveu al Congrés que s’ha fet agra e impopular. Volen tenir un perfil tant propi que li copien les idees a AC, una escopinada política. Dona basarda pensar que una agrupació d’un poble com Ripoll, poguí tenir solucions per a Catalunya, amb una única recepta: la xenofòbia. 

  Ahir va haver manifestacions pel 1-Maig. Un ritual necessari però buit. CCOO i UGT van anar plegades, la seva solitud demostra les hores baixes que viu el sindicalisme. Avui s’han convertir en còmplices dels governs de torn. En un món precaritzat, amb una mà d’obra abundant, amb sous de fa vint-i-cinc anys, les sindicats és troben sense força, davant les maniobres de les grans empreses. El treball s’ha arraconat en benefici del capital. La nostre 'avantatge comparativa', son els sous baixos, procedent del treball de construcció, l'hostaleria i serveis, en bona part ocupats per els nous nouvinguts. Això vol dir, atomització de la força de treball i per tant, lluita per la supervivència. En aquestes condicions, els sindicats poca cosa poden oferir els seus afiliats. 

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...