Passa al contingut principal

Bronca en Barcelona

Lo sucedido en Barcelona el miércoles 29 de septiembre al amparo de la huelga general resulta un síntoma preocupante. Quienes protagonizaron los enfrentamientos y destrozos en el mobiliario público y en escaparates son denominados "antisistema" expresión que quiere decir cualquier cosa. Sin embargo, no puedo resistirme a reproducir un fragmento de Fernández Buey que aparece en su "Guía para una globalización alternativa. Otro mundo es posible". En ella perfila a los actores que son múltiples dentro del movimiento antiglobalización. Entre ellos están los movimientos okupas. En un momento determinado dice lo siguiente: " (...) Aunque el rechazo del trabajo institucionalizado no implica la negativa a cualquier forma de trabajo (por ejemplo, a aquellas tareas más directamente vinculadas a actividades contraculturales artísticas y creativas), sí crea una disponibilidad de tiempo que puede ser utilizado en la organización de acciones directas, manifestaciones, campañas,etc. (pág.119)



Si entiendo bien lo que dice el autor,lo sucedido en Barcelona ha sido exclusivamente, un happening creativo que utilizaba aquellos materiales que tenían a mano para expresar el rechazo de la juventud ante una sociedad que no les ofrece un "radiante porvenir". Barcelona ha sido el escenario de una representación teatral que abarcaba la vía pública para representar una obra dirigida a todos los estamentos sociales. Se rechaza todo lo que se ofrece, porque no satisface las expectativas de unos seres creativos que viven aplastados por la tiranía de la mediocridad y la uniformidad. Por ello el aparente choque entre las fuerzas conservadoras y la vitalidad artística que se expresaba en esa algarabía festiva y comunitaria que se ofreció en Barcelona. ¡Parece mentira que no sepan apreciar la deriva estética del espectáculo ofrecido en Barcelona!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.