Passa al contingut principal

Bronca en Barcelona

Lo sucedido en Barcelona el miércoles 29 de septiembre al amparo de la huelga general resulta un síntoma preocupante. Quienes protagonizaron los enfrentamientos y destrozos en el mobiliario público y en escaparates son denominados "antisistema" expresión que quiere decir cualquier cosa. Sin embargo, no puedo resistirme a reproducir un fragmento de Fernández Buey que aparece en su "Guía para una globalización alternativa. Otro mundo es posible". En ella perfila a los actores que son múltiples dentro del movimiento antiglobalización. Entre ellos están los movimientos okupas. En un momento determinado dice lo siguiente: " (...) Aunque el rechazo del trabajo institucionalizado no implica la negativa a cualquier forma de trabajo (por ejemplo, a aquellas tareas más directamente vinculadas a actividades contraculturales artísticas y creativas), sí crea una disponibilidad de tiempo que puede ser utilizado en la organización de acciones directas, manifestaciones, campañas,etc. (pág.119)



Si entiendo bien lo que dice el autor,lo sucedido en Barcelona ha sido exclusivamente, un happening creativo que utilizaba aquellos materiales que tenían a mano para expresar el rechazo de la juventud ante una sociedad que no les ofrece un "radiante porvenir". Barcelona ha sido el escenario de una representación teatral que abarcaba la vía pública para representar una obra dirigida a todos los estamentos sociales. Se rechaza todo lo que se ofrece, porque no satisface las expectativas de unos seres creativos que viven aplastados por la tiranía de la mediocridad y la uniformidad. Por ello el aparente choque entre las fuerzas conservadoras y la vitalidad artística que se expresaba en esa algarabía festiva y comunitaria que se ofreció en Barcelona. ¡Parece mentira que no sepan apreciar la deriva estética del espectáculo ofrecido en Barcelona!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...