Passa al contingut principal

Debates interminables y delirios asesinos

Mientras en los centros de sanidad y educación hay dificultades, también en el Parlament había problemas. CiU y ERC parece que quieren entenderse. La nueva cúpula de ERC quiere dar un giro a su política social para desplazarse al ámbito nacionalista. Ahora la palabra mágica es pacto fiscal. CiU sabe que no tiene nada que hacer sobre este tema, excepto, que en las próximas elecciones del 20-N los del PP necesitasen para gobernar a los de CiU y esta hipótesis es altamente improbable. Así que en un escenario triunfal del PP el pacto fiscal naufragaría para llenar de razones en las filas nacionalistas de la necesidad simple y llana de la independencia. No voy a comentar el desaguisado de las votaciones, amén de mecanismos obstruccionistas, que “La Mesa del Parlament” o bien la “Junta de Portaveus”, podía haber establecido los mecanismos necesarios para no hacer el ridículo.



En Euskadi se viven horas en las que cualquier palabra provoca torrentes de interpretaciones. EKIN -servicio auxiliar de ETA- ha dicho que quiere disolverse. Como correa de transmisión de ETA dicha organización forma parte de la banda terrorista. Ahora resulta que todos tienen claro que su disolución (?) es un avance hacia.... un radiante porvenir. En fin, lo de siempre. ETA sigue en su madriguera. Nunca tan pocos dieron hablar tanto. ¡Qué se disuelvan, ya! Los presos nunca ha pedido perdón a sus víctimas. Siguen pensando que ellos son los mártires que hay que retribuir. Se habla que su situación es injusta, debido a las leyes penitenciarias, que establecen una dispersión, que esa mal llamada “izquierda” clama como si fuese una injusticia bíblica, mientras que son incapaces de reconocer la barbarie –asesinatos, extorsión, secuestros, etc.- cometida por los presos que tanto quieren defender. La dispersión ha obligado a largos desplazamientos de los familiares. Para los familiares de los muertos los desplazamientos son siempre a los cementerios. Así que las comparaciones son odiosas. ¡No unan a unos matones que aún se creen víctimas de su propio delirio!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...