Passa al contingut principal

Debates interminables y delirios asesinos

Mientras en los centros de sanidad y educación hay dificultades, también en el Parlament había problemas. CiU y ERC parece que quieren entenderse. La nueva cúpula de ERC quiere dar un giro a su política social para desplazarse al ámbito nacionalista. Ahora la palabra mágica es pacto fiscal. CiU sabe que no tiene nada que hacer sobre este tema, excepto, que en las próximas elecciones del 20-N los del PP necesitasen para gobernar a los de CiU y esta hipótesis es altamente improbable. Así que en un escenario triunfal del PP el pacto fiscal naufragaría para llenar de razones en las filas nacionalistas de la necesidad simple y llana de la independencia. No voy a comentar el desaguisado de las votaciones, amén de mecanismos obstruccionistas, que “La Mesa del Parlament” o bien la “Junta de Portaveus”, podía haber establecido los mecanismos necesarios para no hacer el ridículo.



En Euskadi se viven horas en las que cualquier palabra provoca torrentes de interpretaciones. EKIN -servicio auxiliar de ETA- ha dicho que quiere disolverse. Como correa de transmisión de ETA dicha organización forma parte de la banda terrorista. Ahora resulta que todos tienen claro que su disolución (?) es un avance hacia.... un radiante porvenir. En fin, lo de siempre. ETA sigue en su madriguera. Nunca tan pocos dieron hablar tanto. ¡Qué se disuelvan, ya! Los presos nunca ha pedido perdón a sus víctimas. Siguen pensando que ellos son los mártires que hay que retribuir. Se habla que su situación es injusta, debido a las leyes penitenciarias, que establecen una dispersión, que esa mal llamada “izquierda” clama como si fuese una injusticia bíblica, mientras que son incapaces de reconocer la barbarie –asesinatos, extorsión, secuestros, etc.- cometida por los presos que tanto quieren defender. La dispersión ha obligado a largos desplazamientos de los familiares. Para los familiares de los muertos los desplazamientos son siempre a los cementerios. Así que las comparaciones son odiosas. ¡No unan a unos matones que aún se creen víctimas de su propio delirio!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.