Passa al contingut principal

Castigar a los sospechosos habituales


¡Este gobierno si gobierna! y para demostrarlo nada mejor que echar mano del Código penal. Gallardo, el ministro de justicia, hace alarde, desde su posición iluminada, de performance justiciera. Reformas ad hoc para contentarse ante la falta de poder real en el orden material y práctico. Bruselas, el BCE y el FMI dictan la hoja de ruta de la política socioeconómica. Hablar de política es simplemente un eufemismo. Sólo se gestiona para los mercados dejando a la deriva a los ciudadanos que se sienten impotentes y es a estos que nuestro presidente Rajoy (PP) alaba a los que se callan la boca.



Si el gobierno hace lo que le dicen –al parecer mal, pues, no acaban de fiarse -; en el terreno simbólico y punitivo, se hace gala de una dureza que contrasta con la adaptabilidad que adopta contra la ciudadanía medidas que empobrecen a todos, menos a los ricos y a los bancos. Gallardón quiere demostrar que el castigo es el antídoto de la crisis. Una batería de reformar para endurecer las penas de privación de libertad, cuando el propio Código penal es ya uno de los más duros de Europa. Siempre podremos acercarnos a los sistema punitivos de EE.UU, Rusia o China.


“Delitos económicos. Habrá una nueva regulación de la malversación y una persecución “más eficaz” del fraude y la ocultación de bienes en procesos de quiebras societarias.” (El País, 11-10-2012). He aquí todo lo que piensa hacer el gobierno para solventar el latrocinio de los bancos y cajas que nos han llevado a la ruina y miseria de cientos de miles de ciudadanos. En cambio, Los “hurtos sistemáticos”, como los cometidos por carteristas, que ahora son faltas, implicarán prisión de hasta tres años si se cometen con “profesionalidad”. (El País, 11-10-2012). Es decir, si eres un banco que ha volatizado cientos de millones y que necesita rescates como los de Bankia – banco de los amigos del PP-, de 24.000 millones de euros, el resultado son jubilaciones millonarias y recortes sociales para el resto de la ciudadanía, mientras que los carteristas, mano dura, iba a decir, lo que decía una eminente pensadora del PP: “¡Qué se jodan!”.



Se sigue hablando de delitos de terrorismo. Desde hace dos años no ha habido ningún asesinato político por parte de ETA. No parece descabellado pensar que ETA no tiene capacidad para nada, pero nuestro gobierno, le parece que la escalada terrorista sigue en marcha. Así que habla de endurecimiento de penas en casos de terrorismo. Es un brindis al sol del tendido de extrema derecha y sus servicios auxiliares mediáticos, que no pueden perdonar que el abandono de las armas por parte de ETA se hiciera en el gobierno de Zapatero. Pero, tranquilos ellos seguirán la lucha hasta el final de los tiempos. ¡Amén!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...