Passa al contingut principal

Profesores al banquillo

El caudal de noticias sobre el 1-O y la posterior aplicación del art.155 de la Constitución, parece no tener límite. Por cierto, el art.155, no dice nada sobre qué medidas tomar, lo deja a la discreción del ejecutivo. Como derivada de la situación de excepcionalidad en la que vivimos, recordemos que dos representantes de las entidades más influyentes de Cataluña, ANC y Òmnium Cultural, están en prisión preventiva sin fianza, llevan 19 días en prisión. Amén de los encarcelamientos de 9 Consellers de la Generalitat, incluido el Vicepresident, Oriol Junqueras, más otros cuatro en Bruselas, incluido el President y tres Consellers más. Digo que en este contexto de represión inducida por el ejecutivo, hoy tienen que declarar en La Seu d’Urgell, 8 profesores de tres Centros de la ciudad. El delito que se les acusa es de “incitación al odio”, por explicar lo sucedido el 1-O a sus alumnos.  No sé dice nada de la edad de los alumnos, si eran de P-3 o alumnos de 6º; o bien eran alumnos de secundaria. No sé en qué contexto se explico lo que en la televisión se pudo ver, y demasiadas personas vivieron in situ el comportamiento brutal de las “fuerzas expedicionarias”.



Que se acepte la denuncia, directamente a los tribunales, sólo se explica en este contexto de excepcionalidad en la que vivimos. ¿Cómo explicas a tus hijos lo sucedido el 1-O en muchos colegios de Cataluña? Las imágenes son elocuentes, y aunque haya ministros que son ciegos, Zoilo por ejemplo, la realidad fue la se contempla en las desdichadas imágenes que todos, incluida Europa, pudimos ver.




Teniendo en cuenta el clima actual, la imputación de un delito de “incitar al odio”, resulta de un perfil borroso y además peligroso. Se olvida que la propia Constitución consagra en su art.20 la libertad de expresión. Por supuesto, también tiene límites. Sin embargo, el que alguien se sienta herido por las imágenes, tiene que preguntarse ¿por qué se siente aludido?. Veremos como acaba este episodio. Sería de desear que se parara ahí, de lo contrario, no es descartable una catarata de denuncias en el mismo sentido.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...