Passa al contingut principal

Profesores al banquillo

El caudal de noticias sobre el 1-O y la posterior aplicación del art.155 de la Constitución, parece no tener límite. Por cierto, el art.155, no dice nada sobre qué medidas tomar, lo deja a la discreción del ejecutivo. Como derivada de la situación de excepcionalidad en la que vivimos, recordemos que dos representantes de las entidades más influyentes de Cataluña, ANC y Òmnium Cultural, están en prisión preventiva sin fianza, llevan 19 días en prisión. Amén de los encarcelamientos de 9 Consellers de la Generalitat, incluido el Vicepresident, Oriol Junqueras, más otros cuatro en Bruselas, incluido el President y tres Consellers más. Digo que en este contexto de represión inducida por el ejecutivo, hoy tienen que declarar en La Seu d’Urgell, 8 profesores de tres Centros de la ciudad. El delito que se les acusa es de “incitación al odio”, por explicar lo sucedido el 1-O a sus alumnos.  No sé dice nada de la edad de los alumnos, si eran de P-3 o alumnos de 6º; o bien eran alumnos de secundaria. No sé en qué contexto se explico lo que en la televisión se pudo ver, y demasiadas personas vivieron in situ el comportamiento brutal de las “fuerzas expedicionarias”.



Que se acepte la denuncia, directamente a los tribunales, sólo se explica en este contexto de excepcionalidad en la que vivimos. ¿Cómo explicas a tus hijos lo sucedido el 1-O en muchos colegios de Cataluña? Las imágenes son elocuentes, y aunque haya ministros que son ciegos, Zoilo por ejemplo, la realidad fue la se contempla en las desdichadas imágenes que todos, incluida Europa, pudimos ver.




Teniendo en cuenta el clima actual, la imputación de un delito de “incitar al odio”, resulta de un perfil borroso y además peligroso. Se olvida que la propia Constitución consagra en su art.20 la libertad de expresión. Por supuesto, también tiene límites. Sin embargo, el que alguien se sienta herido por las imágenes, tiene que preguntarse ¿por qué se siente aludido?. Veremos como acaba este episodio. Sería de desear que se parara ahí, de lo contrario, no es descartable una catarata de denuncias en el mismo sentido.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...