Passa al contingut principal

La AN ve delito silbar al rey


La Audiencia Nacional (AN) es una anomalía de nuestro sistema judicial. El art.24.2 establece una prioridad que en la práctica no se cumple en determinados delitos. La AN tenía una misión básica: los delitos de terrorismo de ETA. Por decirlo así, había trabajo de sobras para que cumpliera su función. Ahora, la AN tiene encomendada un sinfín de competencias. La propia AN se erige en un Tribunal especial que centrifuga todo lo que encuentra a su paso. Nadie ha pensado en rebajar su peso excesivo en el sistema judicial.



En los tiempos que vivimos, la AN ha utilizado de su poder para encausar al gobierno de la Generalitat. ¿Qué sentido tiene entonces el TSJC?

La democracia española no pasa por su mejor momento. Hoy se juzgaba nada menos que a un ciudadano que se le acusa de organizar la pitada al himno (nacional) en la final de Copa del Rey del 2015.  ¿Cómo se puede organizar? ¿Quedaba con los otros cooperadores necesarios?, ¿Distribuían panfletos con el ritmo adecuado de la pitada?  ¿Por qué molesta tanto a la Fiscalía General del Estado?, ¿No vivimos en un Estado de Derecho? ¿Acaso no se puede manifestar la desaprobación a las instituciones? Acaso, ¿piensan también encausar a los miles de personas que secundaron la pitada?

Se le acusa, nada menos, que de injurias al rey y ultraje a España. Son delitos que rayan en lo absurdo. ¿Cómo se puede injuriar a través de los silbidos?, ¿cómo se puede ultrajar a una entidad jurídica como España? Desde esta óptica descabellada, se identifica el silbar con un acto criminal. Supongo que aclamarlos y exaltarlo, nunca será suficiente para esas entidades que deben representarnos. ¿Qué quieren, súbditos o ciudadanos?. La AN quiere que todos seamos súbditos. 

PD: Libertad para Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez y Jordi Cuixart.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.