Passa al contingut principal

Llarena deja el amarillo para el 21-D


"No ocurre lo mismo respecto a alguno de los investigados que hoy se contemplan, concretamente respecto de D. Oriol Junqueras i Vies, D. Joaquim Forn, D. Jordi Sánchez Picanyol y D.Jordi Cuixart Navarro, cuyas aportaciones están directamente vinculadas a una explosión violenta que, de reiterarse, no deja margen de corrección o de satisfacción a quienes se vean alcanzados por ella." (Auto del 4/12)

El Sr. Magistrado, introduce una nueva figura penal: "explosión de violencia" latente. Él sabrá que pretende decir. Lo que parece claro es que el engendro jurídico no tiene más viso de verosimilitud que atribuirles intenciones que desagradan al Magistrado. Se somete a figura delictiva aspirar a la independencia. El Magistrado Llarena, les impone un castigo por ser la avanzadilla de la independencia. Todas las tesis del Ministerio Fiscal, son aceptadas. 



Las únicas imágenes de violencia fueron las perpetradas por las "fuerzas expedicionarias" de la policía nacional y guardia civil, el 1-O. Desde el gobierno central, utilizando todos los recursos a su alcance y son muchísimos, intenta reconducir el "relato" de los hechos del 1-O. Según sus voceros, no hubo ni violencia ni hubo destrozos en las escuelas, ni nadie sufrio un infarto por culpa de la actuación violenta de las "fuerzas expedicionarias", ni nadie perdió un ojo por culpa de las pelotas de goma que fueron utilizadas contra los votantes del 1-O,  ni nadie sufrió agresiones por parte de unos "servidores públicos" venidos desde fuera de Cataluña, para impedir que se pudiera votar.

Según nuestro gobierno central, lo que hubo fue todo lo contrario. El problema es que la gente que vivió el 1-O no lo va olvidar fácilmente. La imágenes se difundieron por todas partes. Pero, los responsables de que la ciudadanía votara, es decir, sus gobernantes que en sus programas electorales habían anunciado dicho referéndum, lo llevaron acabo. Y la respuesta del gobierno central, que debía haber dimitido después del fracaso total y absoluto del 1-O, ha utilizado su arma favorita para hacer política: Utilizar la Fiscalía y con ella la Judicatura para resarcirse de su fracaso político.



El art.155 hace posible que un Presidente de Gobierno pueda usurpar la función constitucional del President de la Generalitat. Ahora la "semilla de la violencia" es la figura retórica que permite castigar a los más significados del Procés Independentista. La causa penal, no son sobre sujeto indeterminados, sino sobre personas, y han de poder ser demostrada en juicio. La figura del art.24.2, la presunción de inocencia, queda vaciada de contenido, en la medida que ser independentista, es sin más, sinónimo de "provocador de explosiones violentas". 

Cuerpo del delito


Sólo en un Estado de Excepción como el que vivimos, en virtud del art.155, es posible que " D. Oriol Junqueras i Vies, D. Joaquim Forn, D. Jordi Sánchez Picanyol y D.Jordi Cuixart Navarro", sigan en prisión preventiva. Si algo queda claro es que no ha habido "explosión de violencia", pero la violencia del estado es evidente y palpable. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...