Quim Torra, espavila't !

¡Quim Torra, espabila !

Desprès de la ressaca nadalenca, comença un nou “curs”. Rés a canviat, però. Hi ha els mateixos problemes que abans de Nadal. Encara pitjor, aquests problemes es van fent més grossos, més crònics, més feixucs. No té pinta de arreglar-se sense fer mal els sentiments i autoestima del món independentista. Els que estan a la presó segueixen allà. Hi ha solidaritat, però amb això no ni ha prou. A la Generalitat, Quim Torra, s’ha deixat engolir per Waterloo. Puigdemont, no pot pretendre imposar una agenda, la seva, per molt que tothom sap, que ell va guanyar les eleccions del 21-D de 2017.

[Después de la resaca navideña, comienza un nuevo "curso". Nada a cambiado. Hay los mismos problemas que antes de Navidad. Todavía peor, estos problemas se van haciendo más grandes, más crónicos, más pesados. No tiene pinta de arreglarse sin hacer daño a los sentimientos y autoestima del mundo independentista. Los que están en prisión siguen allí. Hay solidaridad, pero con esto no hay suficiente. A la Generalitat, Quim Torra, se ha dejado engullir por Waterloo. Puigdemont, no puede pretender impone una agenda, la suya, por mucho que todos sabemos, que él ganó las elecciones del 21-D de 2007]

Quim Torra, té l’obligació de governar per a tothom, i això vol dir, no fer retòrica de barricada, perquè ni es assenyat ni convenient. Potser els més “purs” els agradaria aquest retòrica, però la gent, que es més realista i pragmàtica que els nostres governants, sap que per aquesta via no farem rés de bo.

[Quim Torra, tiene la obligación de gobernar para todos, y esto quiere decir, no hacer retórica de barricada, porque ni es juicioso ni conveniente. Puede que los más "puros" les gustaría esta retórica, pero la gente, que es más realista y pragmática que nuestros gobernantes, sabe que por esta vía no haremos nada bueno.]

Llavors, hom és pot pregunta, que hem de fer?. La resposta es seguir treballant per la ciutadania, millorar les seves vides quotidianes, fer política, buscar-hi consensos amb allò que sigui possible, i no fer el paper d’estrassa permanentment. 

[Entonces, uno se puede preguntar, ¿qué hemos de hacer?. La respuesta es seguir trabajando por la ciudadanía, mejorar sus vidas cotidianas, hacer política, buscar consensos con aquello que sea posible, y no hacer el ridículo permanentemente ]

La gent que ha votat independentisme, sap, sabem, que aquest objectiu, serà a llarg termini. No tenim dubta que aquest és el nostre horitzó, però per arribar-hi, cal tranquil•litat, rés de preses que no arriben a cap lloc. La societat catalana, té ja molts problemes, treball, vivenda, sanitat, seguretat, migració, què s’han d’anar resolen, i per això cal consensos amb altres forces polítiques. No podem anar tots sols. Ara mateix, la societat espanyola, també busca culpables per tot el que està passant. Tenen els mateixos problemes que a Catalunya, però sembla, que PP, Cs i PSOE, creuen que tots aquest problemes, tenen un únic responsables: Catalunya i el independentisme. Mal anirem si aquest és el seu anàlisi de la situació, però sembla que això dona vots. No resoldran els problemes així, però sembla també que no els preocupa.

[La gente que ha votado independentismo, sabe, sabemos, que este objetivo, será a largo plazo. No tenemos dudas que este es nuestro horizonte, pero para llegar,  hay que tranquilizarse, nada de prisas que no llevan a ningún lado. La sociedad catalana, tiene ya muchos problemas, trabajo, vivienda, sanidad, seguridad, migración, que se han de resolver y que por esto son necesarios consensos con otras fuerzas políticas. No podemos ir solos. Ahora mismo, la sociedad española, también busca culpables por todo lo que está pasando. Tienen los mismos problemas que en Cataluña, pero parece que PP, Cs y PSOE, creen que todos estos problemas, tienen un único responsable: Cataluña y el independentismo. Mal iríamos si este es su análisis de la situación, pero parece que esto da votos. No resolverán así los problemas, pero parece también que no les preocupa]