Passa al contingut principal

Cs no té oxigen fora de Catalunya

 



La fotografia es veu a Inés Arrimadas (Cs) en mig d'altre gent, en un acte per el 11-M, difuminat en un primer pla Casado (PP), partit què encara no ha desmentit tota la merda que va llançar el dia del atentats d'aquell 11-M. Potser aquesta fotografia és una metàfora del què li passarà a Cs en l'escena política nacional. 

Cs era un partit què s'entén en clau catalana, un partit sense ideologia clara, eren de dretes, però ho dissimulaven,  exhibien catalonofobia, especialment, amb l'àmbit de la llengua catalana. Segons ells, cal defensar el castellà què està en perill d'extinció. El procés independentista, els va fer un partit què va saber aglutinar a una part molt important de la societat, era transversal. Els partits catalanistes no van saber atreure aquesta ciutadania, en un error gravíssim.  La victòria electoral del Cs a Catalunya les eleccions del 2017, va semblar el moment culminant del partit a Catalunya, però la victòria va ser pírrica, perquè Cs no va ser capaç d'aglutinar a diferents votants d'altres partits, com PSC i PP, i es va quedar sense capacitat d'alternativa per governar. 

Aquest model, es va exportar a fora de Catalunya, i el resultat ha estat letal per ells. Aquestes maniobres d'Arrimades contra el PP, ajudada de bon grat per PSOE, portaren a Cs a la marginalitat. És molt probable, que molts càrrecs vaguin a buscar altres cadires al PP o on calgui. Cs no té cap espai vital fora de Catalunya, ara a Catalunya, aquest espai obert per Cs, s'ha colat Vox, és el què té dedicar-se a cridar, sempre hi altres què ho fan encara millor. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...