La política de vol rasant

 Avui comença la primavera. El Covid-19 segueix ací, i les vacunes encara no arriben, desprès de la polèmica amb la vacuna d’AstraZeneca, per els casos de trombosi i si hi ha connexió entre un i l’altra. La UE ha dit què no n’hi ha. A Catalunya a partir del dimecres comença a vacunar-nos, desprès d’una setmana de paralització.

Les eternes converses entre ERC i Junts, no acaben de moment en un nou govern. Fins quant? La CUP s’ho mira i rumia. Ja tenen un pla  per governar Catalunya per els propers quatre anys? Ara mateix, sembla què quatre anys és massa temps, per tothom!

En l’àmbit espanyol, les picabaralles de vol rasant, entre la dreta i l’esquerra no generen esperances. Detonant, Múrcia, una CCAA –art.144 CE, és a dir, sense cap voluntat d’autogovern-, governat per el PP i Vox, ha superar la tempesta que Cs i PSOE volien. Trànsfugues pagats amb càrrecs, i tots tan contents. La dreta ha tingut què en passar-se un altre gripau, la llei d’eutanàsia. Caldrà veure com s’aplica, però la extrema dreta i la caverna mediàtica ja han pronosticat, el assassinats en masses, de la gent que vol una mort digne. Ells que clamen “llibertat o comunisme”, quan es tracta què eleccions personals, ja estén posant pals a les rodes.

Múrcia salva un possible govern PSOE i Cs, i Madrid avança eleccions. I Pablo Iglesias, demana participar-hi, deixant el “govern més progressista de la història”. Ayuso, ja ha dit: “Llibertat o comunisme”. Les enquestes diuen que guanyarà Ayuso i Vox, i això no deixa massa ben parat al Iglesias. Mentre el PSOE es frega les mans, Cs, desballestat, i l’incordi de Pablo Iglesias, a la CCAA de Madrid.