Salta al contingut principal

La política de vol rasant

 Avui comença la primavera. El Covid-19 segueix ací, i les vacunes encara no arriben, desprès de la polèmica amb la vacuna d’AstraZeneca, per els casos de trombosi i si hi ha connexió entre un i l’altra. La UE ha dit què no n’hi ha. A Catalunya a partir del dimecres comença a vacunar-nos, desprès d’una setmana de paralització.

Les eternes converses entre ERC i Junts, no acaben de moment en un nou govern. Fins quant? La CUP s’ho mira i rumia. Ja tenen un pla  per governar Catalunya per els propers quatre anys? Ara mateix, sembla què quatre anys és massa temps, per tothom!



En l’àmbit espanyol, les picabaralles de vol rasant, entre la dreta i l’esquerra no generen esperances. Detonant, Múrcia, una CCAA –art.144 CE, és a dir, sense cap voluntat d’autogovern-, governat per el PP i Vox, ha superar la tempesta que Cs i PSOE volien. Trànsfugues pagats amb càrrecs, i tots tan contents. La dreta ha tingut què en passar-se un altre gripau, la llei d’eutanàsia. Caldrà veure com s’aplica, però la extrema dreta i la caverna mediàtica ja han pronosticat, el assassinats en masses, de la gent que vol una mort digne. Ells que clamen “llibertat o comunisme”, quan es tracta què eleccions personals, ja estén posant pals a les rodes.

Múrcia salva un possible govern PSOE i Cs, i Madrid avança eleccions. I Pablo Iglesias, demana participar-hi, deixant el “govern més progressista de la història”. Ayuso, ja ha dit: “Llibertat o comunisme”. Les enquestes diuen que guanyarà Ayuso i Vox, i això no deixa massa ben parat al Iglesias. Mentre el PSOE es frega les mans, Cs, desballestat, i l’incordi de Pablo Iglesias, a la CCAA de Madrid. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...