Passa al contingut principal

El Marroc demana diners a Felip VI

 El Marroc torna a tancar fronteres, desprès del cap de setmana on a prop de 8000 persones, van creuar la frontera cap a Ceuta. L’espectacle de gent desesperada per creuer al primer món són indignes de les condicions de moneda per els tripijocs del Marroc, per pressionar a la UE i Espanya. Sembla que hi va haver sobretot, una posada en escena per fer tremolar al govern de Sánchez. Ho van aconseguir. Espanya necessita del Marroc i la UE a Turquia com executors de les polítiques –sembla una broma de mal gust- de immigració a la UE. A canvi de diners –trenta milions d’euros- i influència política de primer ordre, és deixa fer a aquests països, el que volen els seus mandataris. És veritat que el Marroc està emprenyat per la presencia a Espanya de seu líder del Front Polisario, Brahim Ghali, què té passaport espanyol i està hospitalitzat.  




Espanya, amb la policia i el exèrcit, col•laborant per tornar el major nombre de persones al altra cantó de la frontera, no deixa de ser inquietant. El problema humà més difícil és la presència de molts nens i joves que han creuat la frontera. On estaven els seus pares? Pot ser molts no ho sabien, però, com deixen de la mà d’Alà la vida d’aquests menors? Ara el problema és nostre. A Andalusia, per pressió de Vox, diuen que ja tenen masses joves i no poden acollir ningú més. Ara toca el clàssic joc de qui es queda amb aquests nois/ies. No hi ha mecanismes per retornar a casa del pares aquests menors? 

A la premsa patriòtica, parlaven de invasió estrangera, en un efecte crida del president Sánchez. El diaris patriòtics –el seu patriotisme grinyola de mala manera- no criticaran a la Monarquia alauí- no sigui que des de la Zarzuela diguin alguna cosa. Llavors, si no poden criticar el règim dictatorial i despòtic del veí del Sud, el més fàcil és acarnissar-se amb el desesperats que creuen la frontera: son el pobres, els joves els que no tenen futur. Amb tot això, no s’ha aturarà el problema, si no que l’estem enquistant. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.