El Marroc torna a tancar fronteres, desprès del cap de setmana on a prop de 8000 persones, van creuar la frontera cap a Ceuta. L’espectacle de gent desesperada per creuer al primer món són indignes de les condicions de moneda per els tripijocs del Marroc, per pressionar a la UE i Espanya. Sembla que hi va haver sobretot, una posada en escena per fer tremolar al govern de Sánchez. Ho van aconseguir. Espanya necessita del Marroc i la UE a Turquia com executors de les polítiques –sembla una broma de mal gust- de immigració a la UE. A canvi de diners –trenta milions d’euros- i influència política de primer ordre, és deixa fer a aquests països, el que volen els seus mandataris. És veritat que el Marroc està emprenyat per la presencia a Espanya de seu líder del Front Polisario, Brahim Ghali, què té passaport espanyol i està hospitalitzat.
Espanya, amb la policia i el exèrcit, col•laborant per tornar el major nombre de persones al altra cantó de la frontera, no deixa de ser inquietant. El problema humà més difícil és la presència de molts nens i joves que han creuat la frontera. On estaven els seus pares? Pot ser molts no ho sabien, però, com deixen de la mà d’Alà la vida d’aquests menors? Ara el problema és nostre. A Andalusia, per pressió de Vox, diuen que ja tenen masses joves i no poden acollir ningú més. Ara toca el clàssic joc de qui es queda amb aquests nois/ies. No hi ha mecanismes per retornar a casa del pares aquests menors?
A la premsa patriòtica, parlaven de invasió estrangera, en un efecte crida del president Sánchez. El diaris patriòtics –el seu patriotisme grinyola de mala manera- no criticaran a la Monarquia alauí- no sigui que des de la Zarzuela diguin alguna cosa. Llavors, si no poden criticar el règim dictatorial i despòtic del veí del Sud, el més fàcil és acarnissar-se amb el desesperats que creuen la frontera: son el pobres, els joves els que no tenen futur. Amb tot això, no s’ha aturarà el problema, si no que l’estem enquistant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada