L'1-O serà sempre nostre! La fotografia mostra la gent que va anar a la votació. No veig massa odi en els seus rostres. El que veig és compromís cívic. Cada lloc va tenir la seva èpica. Hi ha un abans i un desprès d'aquell dia. No s'ho oblidarà mai. Tampoc les imatges de la repressió. Ni la gent que va patir la repressió. Els fets del 1-O son el fet més rellevant des de 1978, i això ja és dir molt. Volíem canviar les coses, però per fer-ho calia més ciutadania, no era suficient amb el 50%. No hi ha a la història dels pobles fets ni situacions eternes, el que sembla impossible, esdevé possible, potser jo no ho veure la independència de Catalunya, però l'anhel de llibertat no s'esborrarà mai, malgrat les maldestres picabaralles del partits independentistes i la mirada supèrbia i desdenyosa d'un estat que definitivament no en representa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada