Política i societat

  L es paraules del que vol ser president del govern d’Espanya, demostra o bé ignorància o mala fe. Parla de segles que un cristià no mata en nom de la seva religió, però al 1936-1939, a Espanya hi va haver una Guerra Civil, a on la política i la religió es van donar la mà. L’església catòlica la va anomenar “Creuada”, i les esquerres va matar a capellans i incendiar esglésies. Així que o be Feijóo  no vol recordar aquell període o potser allò que va passar a Espanya i la posterior dictadura nacional-catòlica li sembla molt natural. Una vegada més, cada vegada que obre la boca, en Feijóo fica la pota de mala manera. 

  Tothom ha vist imatges i fotografies com la que es pot veure, on una persona morta, pot passar-se moltes hores al terra, fins que el jutge decreti l' aixecament del cadàver. Cal aquest ritual macabra? No hi ha suficient amb la policia fent les fotografies dels fets i l'estat del  cadàver per pogué  portar-ho al dipòsit?  Ja se sap que s'ha de documentar tot, però és necessari aquesta visió d'un cos, durant hores? Potser ens hem deshumanitzat tant que necessiten els morts a la vora, perquè tot s'ha convertit en un espectacle mediàtic. 

Calia aquesta fotografia?  “ Troben un nadó de mesos en una bossa abandonada al carrer ” (Ara.cat). Ahir amb el fred i la neu, trobar un nadó sembla inversemblant, però així ha estat. Gent que té una habitació de lloguer, gent remenant les escombraries, bancs d’aliments, pobresa infantil, famílies “vulnerables” (pobres). Sembla que tot allò que una vegada  havíem conquerit, s’esfumat amb la crisi de la pandèmia i la enèsima crisi econòmica. Precarietat laboral, erosió del drets laborals, inflació que és l’enemic invisible de les pensions i els salaris, preus desorbitats de l’energia. Per tot plegat, que la Generalitat no hagi pogut aprovar els Pressupostos, malgrat l’anomenada majoria independentista, vol dir, que els partits polítics, tenen una vida paral•lela a la dimensió desconeguda. Benvingut al paradís del rea l!

  El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, firmant el pla de qualitat institucional que ha presentat aquest dilluns a Cadis, on es va elaborar la primera Constitució espanyola NACHO FRADE / EUROPA PRESS Crida l'atenció el lloc escollit per fer-se la fotografia. Què està fent? Al peu de la fotografia posa que firma un Pla de Qualitat Institucional . Més enllà del que pugui dir aquest pla, per què davant del altar d'una església?  Vol subratlla la seva voluntat inequívoca de partit genuïnament catòlic? No podia fer-ho a la seu del PP al carrer Gènova? Per cert, quant pensen marxar d'aquell local maleït? En tot cas, la fotografia es el cartell de presentació d'un partit, que està en mans de dirigents que no accepten el govern actual, per il·legítims, per la seva visió patrimonialisme del Estat. Catòlic d'Espanya uniu-vos!  

  A vui hi ha la cimera hispano-francesa a Barcelona. Això no tindria massa transcendència, sinó fos perquè des de el Govern de Sánchez, han dit que el procés s’ha acabat. Per això hi ha convocada una manifestació del independentisme per contradir les paraules del executiu. Sembla que no som capaços de posar-nos d’acord, excepte, en la reacció, som reactius, potser no tenim més que això. Des de primeres hores s’han concentrat al costat de la cimera al MNAC a Montjuïc, cents de manifestants. Potser la premsa de Madrid, dirà que ha punxat el independentisme, però ja s’ha sap que si fossin un milió, no sortiria a la premsa.  Junqueras ha tingut que sentir com l’escridassaven, al igual que Sánchez al arribar al MNAC per la cimera. És evident que en el sí del independentisme hi ha una fractura emocional i política de molt difícil solució. Carles Riera ha dit a propòsit de l’escridassada: "Diferències, totes. Però no ens confonguem d'enemic". Val a dir que no hi ha enemics, per

    P arlar del avortament com vol Vox i les seves lleis anti-avortament, a aquestes alçades del segle XXI, demostra que la ideologia encara es pot fer servir. Sensibilitzar a les dones per que no avortin es la seva opció política. Ara caldrà veure quina incidència tindrà sobre les dones que vulguin avortar, amb tant fill de puta que hi ha pel món, Vox vol a tota costa la vida, perquè desprès poguí aplicar la pena de mort sense cap remordiment, si pogues. Així que per ells, la vida és instrumental els seus fins, sempre patriòtics, és clar. Les dones son el instrument.

La fotografia recull l'arribada de la família reial al funeral del germà de la reina emèrita Sofia. No apareixen ni Felip VI, ni la reina Leticia. D'aquesta fotografia, a part que el contingent sobrat de hereus al tron espanyol és força ampli, m'interessa sobretot la bossa de ma que porta el acompanyant del rei emèrit. Què porta dins? Calia portar-ho? Aquesta persona que porta de bracet al emèrit, és un amic, un funcionari pagat per tots nosaltres, un membre de seguretat? La reina emèrita Sofia, fa com sempre la mateixa cara. Una anècdota del tarannà d'ella. En una visita a Toledo, a l'escola militar, un grup de soldats al ordre d'un alferes, estaven de guàrdia per presentar armes al Prínceps, l'única que va mirar amb atenció els soldats va ser la llavors princesa Sofia, per dir què un soldat no anava com calia. Uff, adéu al cap de setmana del soldat!

Es normal que el Rei, demani mes pressupostos per les forces armades? La resposta és que ací a Espanya, on l'Estat està al servei de la Monarquia, tot es veu normalíssim. Però el Rei, no te encomanada cap funció executiva, almenys dins d'aquesta Constitució que per obre del TC s'ha convertit en un "Empassa-la [ trágala] " infernal. Si els Pressupostos ja estan fets i aprovats, on pensen treure els diners per augmentar la despesa militar? Sánchez devia saber el que diria el Rei. Quin paper juga el Rei, en aquesta democracia ? El Rei no pot demanar en un discurs, anava a dir polític, però se suposa que el Rei no fa política, o si? Per variar, les paraules de Rei, son acollides per la premsa "oficial" sense cap mena de perplexitat, que el Rei volgui esmenar la plana al Congrés de Diputats. Un clàssic!

  Acostumat a les notícies d'ordre polític, aquesta te a veure amb la quotidianitat de les nostres vides. A Madrid els agrada més jugar al atzar que a Barcelona?  Mentre a Madrid, que com tothom sap es la capital d'Espanya, també és el nucli dur d'un liberalisme de saló. O sinó que li preguntin al germà de la Presidenta de la CCAA de Madrid, la Sra. Díaz Ayuso. Jugar o no jugar? Aquesta no es la qüestió. El problema és que els joc, especialment,  les  màquines escurabutxaques, que semblen inofensives, però que la seva addició pot arribar a ser catastròfica per les famílies que les pateixen. Casinos, bingos, sales de joc, màquines escurabutxaques, a més de la loteria i el cups de la ONCE, ja no parlo de les apostes il·legals, fan que qualsevol pugui perdre bous i esquelles cada setmana.   Qui dona llicències per obrir nous locals? Ací, és on rau la diferència entre Barcelona i Madrid. Allà, amb el neoliberalisme del BOE, s'obren sense cap trava. A Barcelona, molts Ajunta