Tornem a estar en campanya electoral. Fins el 23-J els partits polítics tornaran a llançar-nos eslògans publicitaris que ja sabem perquè serveixen. El resultat és incert i si guany la dreta extrema de Núñez Feijóo i Vox, llavors, la retòrica patriòtica més exaltada brillarà per enfosquir-nos. L'abstenció sempre li ha anat bé a la dreta. Tot dependrà del índex d'abstenció. Per suposat, guany qui guany, l'Ibex-35 seguirà com sempre. Però a Catalunya, la victòria de la dreta extrema, pot tenir conseqüències molt negatives, malgrat les lleis i l'Estatut.
Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada