Política i societat

  La UE és blinda contra la immigració. Ho fa perquè vol emular a la extrema dreta. La seva xenofòbia i sobretot aparofòbia -por al pobre- fa que totes les polítiques de la UE vaig per el mateix camí. Si ets un milionari de la Aràbia Saudí i vols demanar asil polític, llavors segur, que Espanya o qualsevol altra país estudiaria el seu cas amb molta cura i amb tota seguretat li donarien. Però aquest cas concret, és molt poc improbable que es poguí donar. En canvi si vens d'Afganistan o Síria o  Iran, i ets pobre, llavors tot son problemes o si no que li preguntin a Marlaska amb el cas  Mohammad Rahmatinia, iranià deportat cap a Iran, perquè Marlaska prefereix que el règim despòtic que governa el país poguí empresonar i executar a qualsevol  dissident del règim. Si, la extrema dreta està guanyant tot aquesta qüestió de la immigració, perquè no vol que res es poguí moure, sia en qüestions mediambientals, habitatges, salaris, sanitat o educació, perquè segons ells, això pertany al àmbi

  Com vivim a l'era del espectacle i les xarxes socials, aquest posat de fatxenda satisfet de Núñez Feijóo semblaria que ha conquerit el Congrés per convertir-se en President del Govern. Però no és això, la lògica parlamentaria li priva del seu somni i de la seva supervivència política -almenys, a escala nacional-. La bancada popular aplaudeix i la Sra. Gamarra sembla que li sortirà fum de tant entusiasme per un candidat perdedor. De tota les seves intervencions, més enllà de la catalanofobia clàssica, en preocupa molt seriosament, la idea de construir un delicte de  " deslealtad constitucional ". Què vol dir això? No cal ser un geni per intuir que vol que la Constitució és converteixi en les noves Taules de la Llei, eterna i inalterable per els segles dels segles. Amen! Això és pot traduir que totes les formes de qüestionar el text CE, podrà ser delicte, per aquesta via Feijóo vol imitar els seus amics de Polònia, Hongria i tots els estat rabiosament democràtics d'Eu

  El trío mentiroso del PP saluda a los "buenos patriotas" que se han concentrado en Madrid -solo faltaría-. No se han hecho fotografía con su antiguo militante Abascal. Saludan para demostrar que solo están ellos  para defender a la patria en horas turbias y ominosas. La cifra de asistentes es discreta pero no desdeñable. Banderas al viento y pancartas llenas de furia i rabia. Al parecer ellos son los únicos que aman a la Constitución. Sin embargo, como se dijo una vez en el Congreso de los Diputados: "   Suscribo en este punto las palabras tan elocuentes que dijo ayer el ministro de la Guerra [Diego Hidalgo]: no es necesario que la Constitución sea la expresión del juicio supremo de los siete sabios de Grecia; basta con que sea una obra humana, imperfecta si queréis, pero acomodada al ambiente en que vivimos y en que nos desarrollamos. Es preciso, es urgente que España tenga una Constitución . (...)*” (pàg.130-1) 

L'hora de la veritat s'ha acosta. Hi ha alguna possibilitat que Feijóo surti escollit en el ple d'investidura? L'ombra del tamayazo  s'ha fet servir, des de les files del PP i els mitjans addictes -la immensa majoria de mitjans de comunicació-. A Feijóo li falten quatre diputats per ser investit. Però ara per ara la aritmètica parlamentaria, que és la que compta en democracia, no li és favorable. A la fotografia és veu a Pedro Sánchez amb la seva desimboltura habitual. Sap que tot l'espectre de la dreta extrema i extremada i els seus serveis auxiliars, i amb actors auto invitats -González&Guerra- volen que Sánchez fracassi en el seu intent de revalidar la presidència. Hi ha crits provinents dels oracles més foscos -J.M.Aznar- que dibuixen una Espanya destrossada per l'amnistia que segons ells, Sánchez vol regalar al separatisme. No contents amb que el Congrés és poguí parlar amb català, per què el gallec i el basc no necessiten de cap desgast? Necessiten

  " els nens a Catalunya no poden ni parlar en castellà al pati " (Alfonso Guerra, ahir a Madrid). Aquest és el coneixement de Guerra i González de la realitat catalana? Sembla que aquests dinosaures polítics, res més llegeixen l'ABC i El Mundo i escolten a tothora la COPE.  Aquest son com tants els autèntics testaferros del pensament de Franco.

 

  Espanya no és terra per l'asil-Mohammad Rahmatinia- . Marlaska està satisfet per haver fet la feina bruta per el règim teocràtic de Iran. Segur que ell pot dormir tranquil i a la vegada serà molt solidari per l'aniversari de la mort de la  jove Jina Mahsa Amini assassinada per la policia iraniana. A Marlaska encara li fa mal les mans de tant aplaudir els GC que van expulsar els immigrant de Melilla (2022), les morts (18) compten del costat del règim amical de Marroc. Si us plau deixeu de dir-vos progressistes i totes aquestes collonades que res més serveix per dibuixar un retrat indistingible del que farien els del PP.

  Un nou vocalista s'afegeix al cor de "demòcrates" que demanen no se sap què. Ah, si, demanen que Espanya no es trenqui per culpa del independentisme i el malèfic Pedro Sánchez. La seva retòrica guerracivilista ens porta al passat, de fet, aquest cor de vocalistes, hi ha més naturalment, auguren catàstrofes per un Estat que segons ells, és feble. Però, no van estar al poder,  no van tractat Catalunya com un drap brut? I quina solució donen? Cap ni una. Potser aquests vocalistes, ja li ha passat el temps per dir la seva. Potser, caldria recordar a Aznar que en les pitjors hores dels atemptes del 11-M (2004), va mentir descaradament a la gent en un acte sense precedents en tota la democracia. Malauradament, el PP, sembla que no sap fer un altra cosa que mentir. Després sempre apunta a Catalunya per guanyar vots.

  Ahir la Diada, com sempre les dades de participació. Hi va anar moltíssima gent -les xifres ballant- . En cap lloc d’Europa hi ha manifestacions tant massives com es fan el 11-S a Catalunya. Malauradament, omplir els carrer amb reivindicacions molt concretes, no fa que els governs, especialment, el Central li afecti massa. I després la desunió irresponsable dels partits polítics i les seves miserables batalletes. Sort que la gent passa d’aquests polítics sense cap sentit de res. Ho pagarem d’una manera o d’altre. O sinó res més cal escoltar a la ANC i el seu eslògan suïcida: “O independència o rés”. La ANC com molts independentisme radicals, volen que manin el PP&Vox. Son d’aquells que volen “quant pitjor, millor”. Caldria apartar-se d’aquesta gent ràpidament, perquè no volen entendre que la política és l’art dels grisos i no del blanc o negre.

 

  Els dinosaures del PSOE, bramen contra Puigdemont. Segons Felipe González: "  Jo no em resigno, em rebel·lo contra això. No ho suportaré ". Sort que ho diu qui va autoritzar el GAL. Guerra diu alegrement:   "Un senyor que dona un cop d'estat, que declara independent una zona del país, que crea segons ell una república a Catalunya, que després covardament, com un gàngster de poca categoria, es fica en un maleter per fugar-se, per evitar que la justícia li exigeixi responsabilitats, que se'n va a Waterloo a un palau espectacular que segurament hem pagat entre tots [...]. I que una vicepresidenta del govern vagi a negociar amb aquest tipus em sembla una infàmia contra la democràcia”.  Guerra i González van ser responsables que la democracia a Espanya fos sempre anèmica. Van poder canviar les estructures d'Estat però no ho van fer. Ara son simplement, els testaferros de Franco i animadors dels mitjans de la extrema dreta que durant tant de temps van fer una cro

  En la fotografia és pot veure els dos estadistes abordant el que serà la investidura del candidat Feijóo (PP) al Congrés d'aquí a una eternitat. L'altra estadista sortit de les entranyes del PP (Vox) li diu que pot comptar amb ell, per tot el que sigui la unitat d'Espanya. Així, cal imaginar que devien acabar molt aviat la seva conversa. Aquesta si és la fotografia de la impotència. 

  Avui Carles Puigdemont ha parlat a Brussel·les . Una intervenció clara i contundent sobre el estat de la qüestió catalana. Demana un pacte històric amb l’estat. Potser és anar una mica massa, però té raó en el fons. La STC amb la retallada del Estatut (2010) ha creat tota aquesta derivada que posa punt final a l’autonomisme. Un Puigdemont eloqüent i precís en la seva declaració, puntualitzant els punt febles de la relació Catalunya-Estat i què segons ell, té solució si es creant les condicions necessàries per el diàleg.  Com deia Lord Acton, respecta els governs, mínima credibilitat i màxima responsabilitat. L’Estat s’ha encarregat de desfer la confiança amb la societat catalana, tant la independentista com l’autonomista. Els dèficits crònics en infraestructures, finançament i competències ha arribat un punt que no pot seguir. Criminalitzar el independentisme posar-ho  a l’alçada del terrorisme islàmic per part del Estat no permet donar cap crèdit al Estat. La instrumentalització del

 Llegint el llibre de Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic de pebre . Biografies i memòries 95. Edicions 62. Barcelona, 2018. Hi ha un text seu, (20/11/1991), que porta per títol: Francesc de B.Moll o la bonhomia quan no és postissa . En aquest text fa un retrat –millor una instantània- d’en Francesc de Borja Moll. “(...) jo li parlava del seu mestre, mossèn Antoni M.Alcover, que ell adorava, malgrat el caràcter una mica ferreny del mossèn mallorquí, un caràcter que el va dur a trencar amb l’Institut d’Estudis Catalans. (...) Potser per a ser un gran lingüista com ell, sobretot si tenim en compte que creia que una llegua com la nostre només viu si s’obre a tota la vibrant carnositat del dialectisme, s’ha de ser un pèl innocent per a continua i una mica actor, també per a continuar.” “Vaig observar, també en aquell matí glaçat de desembre, que en Moll tenia això que en diem bonhomia. En tenia de debò, no la usava per a fer-se el simpàtic, com ara s’estila. És a dir, no era po

  Rubiales utilitza la seva mare per demostra que ell és innocent de tot. La possada en escena de la mare a l’església per fer una vaga de fam per reivindicar la innocència del fill es esperpéntica, sinó fos que tot plegat ho és. La mare desprès de fer l’esforç de passar gana per el seu estimat fill ha tingut que ingressar a l’hospital. Però Rubiales no ha anat a veure a la seva mare. Què vol dir això? Massa enfeinat per  atendre'l a? Potser els assessors d’imatge estan encara de vacances? Tot plegat deixa sol al pobre heroi Daniel Sancho a la llunyana Tailàndia sense cobertura per culpa d’una mare que vol el millor per el seu fill i acapara a tots els mitjans que volen sang i fetge. PD: Aquesta és l'última entrega d'aquest culebrot dolent, excepte si hi ha novetats.