Política i societat

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.

  Feijóo el “moderat” s’ha convertit de la mà del PP en una mala ombra de Ayuso. A Europa, la dreta extrema és confon amb la els partits de extrema dreta. Meloni i Feijóo una nova parella de ball, per exhibir que ambdós tenen parents polítics molt similars, Mussolini i Franco. No té cap importància que fossin dictadors. Si hem de creure el revisionisme històric, Franco seria una mena d’arquitecte de la democracia espanyola. Per la dreta extrema, res pitjor que la memòria històrica, perquè no poden suportar que Franco fos un dictador. I que un cop d’estat fos el detonant de la Guerra Civil. I desprès la foscor de quaranta anys en una Espanya nacional catòlica. I bona part del avis i pares dels actuals dirigents del PP son fill d’aquest marmessors del franquisme.

  Una nova noticia què expressa el desgavell del Departament d'Educació. Sembla que estant amatents el què poden dir la premsa i les reaccions dels diferents col·lectius del ensenyament. Com sempre, quan s'han ficat en un embolic, traslladen la responsabilitats els Centres. Així cada Centre podrà escollir dos llibres -  hem de suposar de català i castellà-, i a les PAU, què preguntaran? Si has llegit un llibre i quin ? Sembla mentida que aquestes alçades tot segui improvisació permanent i sobretot revisable! Peret té raó !

Les noticies sobre les finances del Barça son d’aquelles que no saps si riure o plorar. Hi ha un fet incontestable, no hi ha diners. Encara té crèdit, però aquest si el 2028 no pot fer front els préstecs, llavors la situació serà literalment de fallida. I malgrat tot aquest panorama, el club ens regala una comèdia entre un president cada cop més a prop de Gil i Gil, on la testosterona  mana més que el cervell. I Xavi Hernández fent un paper d’estrassa cada vegada més gran. L’únic positiu és que hi ha molts talents per anar desenvolupant, però cal temps i l’actual junta sembla que no li queda de temps. Sort tenim què aquesta Lliga és molt fluixa, i per això el Barça podrà ser segon, qui no és consola és perquè no vol. Xavi va cometre una greu errada  al dir que dimitia, i Laporta un altre dient que volia a Xavi fins el dia del judici final. I ara és veuen abocats a desfer el que han dit. I no queda gens bé, perquè denota un sentimentalisme fora de joc. Veritablement, Laporta és un mal p

  Lletra de la cançó (Peret) "Ay, borriquito como tú (Tururú) Que no sabes ni la U (Tururú) Ay, borriquito como tú (Tururú) Yo sé mas que tú A (A) E (E) I (I) O (O) U (U) A, E, I, O, U Borriquito como tú (Tururú) Que no sabes ni la U (Tururú) Ay, borriquito como tú (Tururú) Yo sé mas que tú Yo soy el cantante, yo soy el poeta Soy el más querido, soy el preferido de la juventud Con solo seis letras hago mil canciones Y todos aplauden con gran entusiasmo mis inspiraciones (...)" Noticies com aquesta de l'eliminació de les lectures obligatòries de català i castellà a la selectivitat dona idea del desgavell del Departament d'Educació i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). És cert que aquestes lectures en general han estat mal triades. S'omplen la boca de la necessitat de llegir, és fan biblioteques faraòniques , desapareixen llibreries, i els nostres estudiants se'ls facilita la tasca per no llegir. Llegir requereix temps, entendre el que diu, fixar-s

  Milei parlant malament de la dona de Pedro Sánchez, i aquest exigint una disculpa, però Milei s'exhibeix sense cap mirament davant del cor mediàtic de la extrema dreta     que li dona altaveu al màxim volum. I entretant,  va  cridar a consultes la seva ambaixadora a Buenos Aires. Pedro Sánchez té la pell molt fina per els de casa seva, és natural, però des de una perspectiva més global, no podia haver-ho fet el mateix per la Franja de Gaza?

El titular no pot descriure el que ha passat  a Huétor Tájar (Granada). Què un pare mati els fills, és una realitat què és dona massa sovint. Però què sigui el avi (72 anys), això és nou. Però quan comences a llegir la crònica dels fets, i veus els antecedents de tot plegat, llavors, comences a entendre -si això és possible- el que ha passat. Transcric els antecedents:  " El parricida va patir un desmai ara fa dos mesos mentre conduïa un vehicle on viatjaven els dos nens, la seva dona i la seva filla, mare dels nens. Ell i els nets van sobreviure a l'accident, tot i que van resultar ferits. En canvi, tant la seva dona com la seva filla van morir . " (Ara.cat,20/5/24). El detonant va ser una discussió amb el gendre, i la reacció del avi va ser tancar-se amb els nens -10 i 12 anys- a l'habitació amb una escopeta. Cap guionista podria haver-se inventant una història tant cruel i real com aquesta.   

  Amor etern entre Abascal i Milei Madrid capital de l'extrema dreta mundial, això si és un bon eslògan per la propera candidatura de Madrid per el Jocs Olímpics. Vox ha estat l'amfitrió perfecta per la posada en escena d'un exhibicionisme d'una extrema dreta que vol conquerir el món occidental. I quina recepta dona els problemes de la globalització, la resposta és més Estat policial, menys drets més màniga llarga per les empreses multinacionals! es a dir, control social i llibertat sense fre per el mercat. I la gent? Ací és on la demagògia i la política del odi és donen la ma, perquè l'enemic és l'esquerra, i tot allò que segons ells, va de la mà. Però on saben extreure el pitjor de la condició humana és atiar les pors. Llavors apareixen l'espectre del altre. I l'altre sempre te rostre del pobre, mai de ric, i les pasteres i els seus tripulants, els culpables absoluts de tots el que succeeix a casa nostre. L'immigrant, és el boc expiatori perfecta.

  El president interí del CGPJ titlla de dictadura qualsevol mesura per canviar l'estatus quo del CGPJ. Porten cinc anys amb un mandat caducat, però el PP bloqueja qualsevol canvi. Però Vicente Guilarte president interí del CGPJ no se'l acut millor manera que dir que si el Congrés de Diputats canvies unes lleis per altres, això seria una dictadura. Quina mena de jutge és aquest ? Sembla que rebaixar les majories per elegir els vocals te avui sentit, perquè no vivim els anys de les majories absolutes. Avui amb un Congrés on el bipartidisme és cosa del passat, cal posar-se al dia. Però la Judicatura està tant polititzada -escorada a la dreta extrema- que no vol saber res que els pugui retallar el seu control de les instàncies jurisdiccionals. Si visques en una dictadura el Sr. Guilarte aplicaria les lleis sense dir ni piu. En democracia és permet el luxe de parlar per dir aquestes bajanades indignes d'algú que fa cinc anys hauria d'haver cessat, però ells, els del CGPJ ca

  Diu Oriol Junqueras: " Em vull sotmetre a l'aval de la militància per saber què esperen de mi ." No ha tingut prou amb els resultats del 12-M? La militància pot cantar missa, perquè tenint en compte com funcionen no sembla que poguí haver debat intern, per explicar la davallada de ERC què ha passat del 33 diputats del 2021 els 20 d'aquestes eleccions. Junqueras és corresponsable, no voler admetrà explica perquè hi son on ara mateix estan. No ha de ser fàcil haver passat per la presó per les teves idees i veure't exclòs de la política. En política cal saber quan retirar-se a temps, no sigui que l'electoral ho faci per tu. 

  Adif i Renfe, donen la culpa de tot els caos de Rodalies els Mossos d'Esquadra i per extensió a la Generalitat. Estranya manera de resoldre un problema endèmic que pateix Rodalies a Barcelona. Dia si i dia també les incidències afecten els usuaris que han de agafar el tren. Segurament, si els nostres polítics fossin en Renfe, potser haurien fet alguna cosa més del que fins ara han fet -res-.  Què el Ministeri de Transport, Renfe i Adif no vegin cap problema en aquestes incidències i què tots els problemes siguin a causa del robatori de coure i que tota una xarxa de transport afecti a Barcelona resulta d'una barra incomprensible. Segons el Ministeri, els Mossos deurien vigilar totes els vies fèrries de Catalunya.  Robar 40m de coure en el món de l'IA i que tot els sistema és col·lapsi diu molt de la falta de manteniment i seguretat que Adif i Renfe han procurat amb els últim vint anys. Res més des de la pocavergonya del Ministeri poden transferir les responsabilitat de la

  "Els fuets amb que ens hem  assotat mútuament han fet bons nusos en aquests cinc anys*"

  Avui, en el Ara.cat, tant l'editorial com l'article d'Esther Vera, directora del Ara, a la columna L'apunt, amb el títol " Política per una societat decent", apunta en la mateixa direcció. Assumir la realitat dels resultats electorals del 12-M. Per això, Pere Aragonès, fa un pas al costat, es a dir, dimiteix, i no agafarà l'acte de diputat al Parlament. Segurament, no era això el que volia, però la seva aposta -estil Sánchez- no li ha sortit gens bé. Què farà ERC? Te recorregut Oriol Junqueras com a líder d'ERC? Seria estrany que Aragonès marxes i Junqueras és mantingué a primera línia del partit. Perquè tant l'Editorial del Ara, com l'article de Esther Vera, demanen un canvi de lideratges. No és temps de nostàlgies, cal mirar al futur, amb nous lideratges i unes polítiques més clares amb estratègies realistes, sense perdre l'objectiu a llarg termini, la independència. L'estratègia de pactes no ha estat recompensada, però això no vol

  Entrevista parlem amb la directora de l’ARA, Esther Vera, el cap de Política, Aleix Moldes i el subdirector David Miró. 

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

  Aquesta enquesta és la primera que es va publicar al Ara (5-5-24).  L'electorat a Catalunya ha donat un cop de timó. L'independentisme cau per les guerres intestines entre ERC i Junts. I malgrat tot, ERC és necessari per formar qualsevol govern. Un govern PSC-PP-Vox arriba els 68 què son majoria absoluta, però aquesta fórmula no sembla massa realista, o potser si. Veurem. Malgrat totes les combinacions, el PSC surt com salvador de no se sap què. Però ERC què perd la Generalitat, te el comandament per fer investir Illa, la pregunta clau és quin preu li farà pagar?  

  Sèrie Dinamita (Tricicle) El tòpic electoral diu que avui és dia de reflexió i demà 12-M hem d'anar a votar. Per fi la campanya electoral s'ha acabat. Però la reflexió ve acompanyada per una cataracta de notícies dels actes electorals d'ahir a la nit. És una manera de seguir en campanya. Potser en el  15 de juny de 1977 -primeres eleccions democràtiques a Espanya- tenien raó d'esser, però caldria revisar-les. Una consigna ho acapara tot, "passar pàgina" diu el PSC-PSOE. La gent que vàrem a anar a votar el referèndum (il·legal) del 1-O, no hem passat cap pàgina, però els partits independentistes han fet un paper tant galdós i depriment, amb baralles i retrets permanents, que no és d'estranyar que molts tinguin dubtes per anar a votar. Aniré a votar i no per Illa precisament. Perquè la gent que s'absté fa  la feina bruta per el 155. No val a badar. 

  Entrevista de Carla Turró amb Jordi Mir El partits polítics son una eina imprescindible entre la ciutadania i l'engranatge del Estat. Una societat sense partits polítics, no pot ser mai una democracia. Els partits polítics han d'expressar la diversitat d'opcions de la societat. El problema és quant  aquests partits polítics és transformen en màquines electorals, on la obediència al líder deixa fora de joc qualsevol que posi en qüestió al líders i la seva maquinària. A més, el nostre sistema de partits, al ser amb llistes tancades fa encara més difícil la diversitat dins del mateix partit. No hi ha connexió entre els candidats escollits per el partit i el seu electorat, perquè l'obediència cega al partit deixa sense possibilitats de relació entre el candidat i els electors. Hi ha una altra qüestió, els partits polítics son màquines de feina per els seus partidaris, que des de molt joves entrant a formar part d'aquesta maquinària. Els defectes i virtuts d'una s

  Entrevista de Carla Turró Aquest sens dubte és un cartell molt estrany. En primer lloc, el candidat a l'exili Carles Puigdemont no mira directament al elector. Sembla mirar al paisatge o ves a saber on . No tinc clar les raons per fer aquest cartell. Potser deuen pensar en un perfil baix. Però el candidat és prou potent -ex President de la Generalitat, destituït per l'article 155- per haver optat en altres situacions. No porta el cotxe ell, li treu dinamisme i subratlla més aviat passivitat. Sembla anar amb el cotxe oficial algun lloc indeterminat. Com bon usuari, porta el cinturó de seguretat posat, sembla que no vol que els Mossos d'Esquadra li posin una multa. Definitivament, a mi no s'ha m'acudiria haver-ho fet, però sempre hi ha gent més llesta que jo per decidir-hi. 

  En un món digital, encara hi ha debats (sic) a les TV. Hi ha una part de la població què prefereix veure la TV. Per això les TV especialment les privades, el seu esbiaix resulta com perillós. Segurament, sempre hi ha indecisos, però el que és segur, és que no son els de les dretes, aquest son de idees fixes. La desaparició de Cs farà augmentar els percentatges de PP i Vox. La gent de dretes ho te clar, no així la gent de centre esquerre. Son més dubtosos, fan transferències de vots els partits, segons el seu estat d'ànim. Aquests debats son rituals, no serveix per aclarir idees, potser per descartar definitivament un candidat/ta, però poca cosa per tanta parafernàlia i pompositat. Tots parlen com si poguessin obtenir la majoria absoluta, però això és una quimera. Caldran pactes, i alguns els hi costa tant!  

  El Banco de Sabadel (sic), amb seu social a Alacant, va ser un aquells que van fugir al novembre del 2017. Els diners, és diu, son porucs i s'espanten per qualsevol cosa, per exemple, la proclamació de independència de Catalunya. Ara el BBVA vol integrar el Sabadel per fer un monstre encara més gran. No sóc accionista. Si ho fos, veuria com les accions del Sabadel valen 1,88€, enfront dels 10,20 del BBVA. Els capitostos del Sabadel, estan satisfets amb ells mateixos per això han pogut dir: "Hem guanyat el primer 'round'". Això vol dir que hi haurà més d'aquests rounds. Imagino que les prejubilacions seran generoses, així que no pateixo massa per els treballadors, excepte els que tenen menys de 50 anys, aquests molts es tindran que buscar la vida, no sé si Alacant o qualsevol altre lloc. Sort a tots! 

La vinyeta d'en Ferreres, explica amb precisió quirúrgica al què hi ha al darrera del PSC-PSOE. Girem full volen, oblidar-nos del 1-O (2017), del 155, d'exili, de la repressió per terra, mar i aire. Seguim parlant de federalisme i tot allò que li agrada al PSC-PSOE. Cants de sirenes, en un mar fos i ple d'ira el PP i Vox volen fer caure a Pedro Sánchez i a tots que no siguin com ells. Així, les eleccions catalanes, s'han quedat en fora de joc: o Pedro Sánchez o Puigdemont. S'ha oblidat, tota la resta de problemes gravíssims que te Catalunya: dèficit pressupostari, RENFE, habitatge, infraestructures, llegua catalana, pobresa i marginalitat, immigració. El 12 de maig, és a dir, aquest diumenge, tenim la possibilitat d'expressar les nostres opcions polítiques, saben que amb els pactes, els maximalismes no serveixen per res i val més un pacte que sigui de mínims, però que es puguin complir.     

  L’Ara s’entesta a seguir l’evolució demoscòpica quant tothom sap les enquestes no son precisament fiable. Però una campanya segrestada per Pedro Sánchez i la falta de honestedat dels partits, al l’hora de dir amb qui pactaran, fa que aquestes eleccions, s’ha estigui fent llarga i sobretot avorrida.  De cop tots els diari s'omplen de pàgines i més pàgines parlant dels partits polítics i els seus candidats que els coneixen més que de sobres i per tant, sabem la seva credibilitat.

  L’article de Joan Burdeus, Breu història dels que votaran i els que no (Ara.cat. 3/5/24) Un article molt interesant per constatar allò de la diversitat de Catalunya. Llamps literaris molt ben trobats. Descripció del entorn. Dos realitats, barri de Sant Roc de Badalona, on hi ha la major concentració d’abstenció a Catalunya. Sort per els partits independentistes, mentre el vot espanyolista és queda a casa. Un propietari d’un bar de tota la vida diu una afirmació força aclaridora: “ el problema no són els serveis, sinó l'actitud : allà els escombriaires passen cada matí, però la gent aconsegueix emmerdar-ho tot abans que es faci de nit”.  L’articulista dona una interpretació d’aquesta actitud: “La venjança contra l'espai és la metàfora de moltes altres venjances.” Potser és això, però també potser altres interpretacions. A Sarrià, a la secció censal 19 es troba l’altra cara de Catalunya. Concretament, a Les Cotxeres de Sarrià, espai dissenyat per Coderch. Ací, és on hi ha més p

  Estem de campanya electoral i totes les mesures reals i imaginaries son un bon argumentari per explicar-li a la gent que te humor d'anar els mítings. El PSC com a terminal territorial del PSOE vol ampliar l'aeroport de Barcelona per a major gloria d'AENA. Sembla que la lògica del PSC-PSOE encara és situa a la dècada dels 70, on la il·lusió del creixement infinit semblava la utopia realitzable. Què tots els projectes siguin gegantins. Quina mena de límit pot tenir l'aeroport de Barcelona? Amb una ciutat col·lapsada per el turisme, on volen anar a parar? Cal recordar que el PSC vol el Hard Rock, complex de joc per el turisme. Encara més treball de gens valor afegit, una legió de treballadors amb poca qualificació, els crupiers no compten. Catalunya necessita financiació  per assolir els objectius acord amb la seva capacitat de generació de riquesa i la seva demografia.  PD:      

  S'ha parlat de fusió, absorció en l'operació que el BBVA vol adquirir el Banc Sabadell. Operació que implica una concentració monopolista de la banca. Això vol dir que els desnonaments ho farà en règim d'exclusivitat el BBVA, queda la Caixa. Hi ha altres bancs, però ací és vol una posició de hegemonia financera. La crisi del 2008 va costar al estat i per extensió els ciutadans a prop de 45.000 milions d'euros. Diners que no han tornat els bancs. Així, el BBVA vol fer una OPA no sé si hostil o no contra una entitat del mateix sector. La teoria econòmica diu que en règim monopolístic qui perd es el ciutadà, perquè en aquest sistema, el operador no te cap incentiu per rebaixar els preus dels seus productes. Serà capaç el govern del Pedro Sánchez de dir alguna cosa més que aplaudir?

  Esquema de l'entrevista: Llei antiimmigració: -racistes (colonial) Economia: - necessitem immigració col·lectivament i a la vegada certs col·lectius surten perjudicats. Hi ha una asimetria entre benefici global -impostos, son joves no gasten sanitat,. individualment, perjudicar, a la banda més baixa d'ingrés.  - Grups socials, més desfavorits, mercat immobiliari, 100.000 immigrant, necessitem habitatges, on va aquesta demanda? Lloguer! Demografia -Baixada salarial a nivell més baix, competència a la baixa. Urbanisme: - Concentració urbana, perdre valor  a les propietats per la immigració. - La immigració és  bonus de creixement, és com tenir més fills, creixement i més demanda, geogràficament molt desigual. - Revertir els beneficis de la immigració cap a la societat més perjudicada. -Oferta baixa de bens socials. La competència genera problemes a tots els països. Solucions:  -Economia: genera dinàmiques pròpies. Excés de serveis personals. Baix valor afegit.  - Legisla