Política i societat

  "La mort del jove Bachir. Formava part del grup de nois sense papers que des de fa un temps dormen al carrer a la zona. Ell havia arribat no feia gaire des de Fuerteventura per trobar-se amb el seu germà gran, Hisham. Fa 10 dies, es va suïcidar al Pont de Vallbona. La seva mort, la segona d'un d'aquests joves en menys d'un any." (Ara.cat, 25/9/2024)  Diu el CIS que la immigració és el problema principal dels espanyols. Noticies com aquestes, permeten fer-se una idea de quina mena de problema te la nostra societat. Desemparament, soledat i pobresa extrema, mentre Barcelona gaudeix de la Copa Amèrica. Realment, vivim un món cada vegada més insuportable i més deshumanitzat. Segur que l'Alcalde Collboni està rumiant alguna solució a aquest problema que és troba no a les Canàries sinó a la Barcelona de l'extraradi (   Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona).

  L'afirmació d'un i la resposta de Rovira demostra fins a quin punt a arribat ERC. Qui necessita enemics i dins de l'organització hi ha aquesta guerra civil? El pitjor és que encara queden dos mesos pel Congrés, arribarà algú viu d'aquest aquelarre sinistra? La psicopatologia de les petites diferències en estat pur, o potser no son tant petites?

  Llegint les paraules de la secretària general d'ERC Marta Rovira sembla que hi ha bones paraules, però cap responsabilitat. De fet en l'article que firma Mireia Esteve, diu el següent: " A hores d'ara, el partit no ha tancat encara la investigació interna que fins ara ha expedientat quatre persones –tot i que estan pendents que la comissió de garanties en confirmi la sanció–: l'exviceconseller d'estratègia i comunicació, Sergi Sabrià (lleu); l'exvicesecretari de comunicació, Marc Colomer (lleu); l'exdirector de comunicació, Tolo Moya (molt greu), i el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells (greu).  L'ARA va publicar aquesta setmana que el partit va continuar amb l'estructura B després dels cartells, però que va canviar d'empresa ." (Ara.cat, 21/9/24).  Jo encara frisó per saber qui és aquest cervell de l'Anoia, que es guarda en un mutisme digne de millors causes. Sembla que la cúpula és salvada per ells mateixos,

  "No he sido coaccionado ni por el Gobierno de España ni por el embajador español en Venezuela, Ramón Santos", dice en el comunicado en que comienza justificándolo "ante las diversas versiones que circulan respecto a una supuesta coacción por funcionarios del Estado español". (Edmundo González Urrutia) Aquest comunicat és va fer públic ahir, i que fa la premsa de la dreta extrema? No fer cas del comunicat, perquè espatlla la retòrica contra Sánchez, el veritable enemic de tots ells. Edmundo González no és més que l'excusa per llançar tota la merda en què estan tant avesats.   PD: S'imaginen si Carles Puigdemont hagués anat a Veneçuela a demanar asil polític?

  Quant a les TV donen les imatges de immigrants arribant  a les Canàries en pasteres, l'efecte combinat per les missatges de la dreta extrema i tots els afins -que son majoria- un dia si i l'altre també, genera una mena de psicosis induïda que és ideal per els fins proposats per el PP i Vox. La immigració és un problema? Es un problema, però no l'únic ni el més important, segons les dades estadístiques. Segur què a La Manxa (5,65%), Extremadura (3,49%), Galicia (5,50%), etc.-  no hi ha d'haver massa immigrants. Segur que aquesta gent veient les imatges  a la televisió deuen pensar que hi ha una invasió en marxa. Una percepció pot ser molt real, però cal situar-la en context. El percentatge de la població estrangera era el 2005 del 8,5%. Al 2010 va pujar fins el 12,2. Desprès de la crisi del 2008, la taxa va arribar el 10,1 en el 2015. El 2020 era del 11,4 fins l'actual del 12,7%. La població actual d'Espanya és de 48.797.875 milions d'habitants. L'augme

  La imatge mostra una realitat parcial, el President de la Generalitat visita al Rei Felip VI a Madrid. Per els serveis auxiliar de la brigada brunete mediàtica, el malson independentista s'ha acabat. Però, la realitat no és exactament la que voldrien, encara hi queden molts independentistes que no oblidem les discurset del Rei. Segur que el Felip VI s'ha sentit reconfortat amb l'amor que el President Illa li haurà expressat per part del poble català. 

  L'afer Maragall a desvetllat un càncer dins del partit. L'article del Ara que encapçala aquest comentari, és demolidor. El dret al silenci en un partit polític diu molt del que està passant.  Llegint la crònica negra de l'estructura B, i els sempre animosos tres joves omnipresents, i l'altre cervell de l'Anoia, que segueixen en l'anonimat més estricte, potser es fill d'algú de l'estructura política d'ERC?. Marta Rovira i Oriol Jonqueres i tothom per el que sembla estava al cas de com feien la feina bruta. Ja poden fer congressos i el que vulguin, però el que ha passat és digne del PP. Ara què hem d'esperar? Per cert, aquestes empreses no poden tenir nom en català, ja posats? Ningú vol depurar responsabilitats, perquè tothom per activa o per passiva és corresponsable d'aquest afer fastigós i mesquí. 

  Quatre candidatures es disputaran el lideratge d’Esquerra, diu al Ara, l'article firmat per N.O.G. Un partit que sembla decidit a immolar-se en benefici de Junts i el PSC. Volen encarar el futur sense haver fet autocrítica per l'afer dels cartells contra Maragall, on tothom sembla no saber res i l'únic que sembla haver triomfat és l'heroi de l'Anoia, el cervell atrotinat i mesquí no vol donar la cara i on tothom fa mans i mànigues perquè no sapiguem qui és.  Quatre faccions, com l'escut d'Esquerra Republicana, sort  que no ho van fer on sis o vuit. Allò de la psicopatologia de les petites diferències és una realitat. Qui surti del Congrés el 30 de novembre, sortirà malparat des de el començament. Les quatre corrents -inclòs Junqueras que vol continuar- demostra la profunda ferida   que ha comportat el pacte amb el PSC-PSOE. Pensen deixar caure a Illa? Volen eleccions per destruir definitivament el partit? Caldrà esperar fins a final de novembre, mentre esp

  Llegint l'article de l'Empar Moliner ,  La cançó paorosa  de l’alcalde  borratxo (Ara.cat. 5/9/24), et sorprèn què aquest Alcalde (PP)  del poblet de Vita (Àvila) és permeti cantar en les festes del poble i davant de la gent una cançoneta  fastigosa i demencial què a més el públic la va corejar. Al escenari hi havia un altre manso que  li reia les gràcies. Com diu l'Empar Moliner: " La cançó cantada  per aquest amenaçador humà,  que sembla ser tan implacablement instintiu, et resulta  paorosa, et fa un mal –físic– a  la panxa. El nus a l’estómac que  diuen sempre, de cop és molt  concret". No deixa de ser simptomàtic què  "Pel que he vist, l’arquebisbe de Valladolid l’ha excusat, perquè ja se sap què passa  amb l’alcohol, i perquè “som  una societat excessivament  puritana”. No deixa de ser inquietant que l'església vulgui treure ferro a una cançoneta de pederastes! Ells que saben tant.    

Generalitat i Ajuntament, ambdós del PSC-PSOE volen unir forçes per omplir de pisos socials Barcelona. Aquest 637 pisos social encara s'han de fer, però la propaganda sempre va més de presa que la realitat. De moment un titular. Sembla poca cosa això del 637, hi havia la voluntat de fer 1700, però la falta d'acord amb els pressupostos, i el canvi de govern ha fet què aquests objectius quedessin en paper mullat. Ara el el Govern i l'Ajuntament volen reactivar-ho. No sembla que l'Administració estigui massa compromesa pel objectiu de l'habitatge que s'ha convertit en el principal problema de la nostre societat. No val dir que 10.000 pisos turístics arreglaran el problema, perquè aquests pisos tenen propietaris i no els expliquis històries edificants sobre la necessitat d'omplir el que les Administració no s'han preocupant durant l'última dècada.      

Llegint a Montserrat Roig*, en trobo amb això: "Surt un senyor molt enrabiat i em diu que la culpa de la pobresa d'Extremadura la té Catalunya. Vés a saber quina caixa dels trons pretén despatar... No és el que deien els falangistes, cap als anys trenta, als pagesos més pobres de Castella i Extremadura? (...) "Trobem a faltar la peresa d'un malvat i el silenci d'un beneit", va escriure el savi Chamfort. En el meu somni de regressió a la infantesa, els beneits parlen i no els fa vergonya. Potser és aquí la mere dels ous: fa temps, ens feia vergonya dir, o fer, beneiteries en públic. Existia una certa pudicícia. Ningú no volia passar per beneit. En canvi, ara sembla que aquesta classe de vergonya ja no s'estila. (11-V-1991)" (pàg.328-9) Dir mentides és un recurs permanent de tothom, també dels polítics. El problema dels polítics és que tenen un plus de responsabilitats que el comú de la gent no té. Avui parlem de intel·ligència artificial per generar f

  L'article que firma Guillem Andrés no parla de l' accident greu de l'enxaneta de la Colla Vella del Xiquets de Valls. Potser va sent hora d'aturar aquest furor per assolir rècords mundials en forma de torres humanes. Aquest furor te a veure amb la mentalitat que s'ha infiltrat en tots els àmbits de la vida, aquesta ànsia per arribar més alt que l'altra colla. I la possibilitat d'arribar més enllà calen els enxanetes, primers els pares que és presten aquestes situacions de risc cada vegada més evident dels seus fills/es. I malgrat les proteccions, hem arribat al sostre, potser valdria la pena repensar que és vol fer en aquest món casteller que sembla que s'ha oblidat dels més menuts, la seva seguretat i la dignitat d'una expressió cultural envaïda per aquest bogeria per anant sumant alçades al preu que sigui.  PD: