Política i societat

  L'afer Maragall a desvetllat un càncer dins del partit. L'article del Ara que encapçala aquest comentari, és demolidor. El dret al silenci en un partit polític diu molt del que està passant.  Llegint la crònica negra de l'estructura B, i els sempre animosos tres joves omnipresents, i l'altre cervell de l'Anoia, que segueixen en l'anonimat més estricte, potser es fill d'algú de l'estructura política d'ERC?. Marta Rovira i Oriol Jonqueres i tothom per el que sembla estava al cas de com feien la feina bruta. Ja poden fer congressos i el que valguin, però el que ha passat és digne del PP. Ara què hem d'esperar? Per cert, aquestes empreses no poden tenir nom en català, ja posats? Ningú vol depurar responsabilitats, perquè tothom per activa o per passiva és corresponsable d'aquest afer fastigós i mesquí. 

  Quatre candidatures es disputaran el lideratge d’Esquerra, diu al Ara, l'article firmat per N.O.G. Un partit que sembla decidit a immolar-se en benefici de Junts i el PSC. Volen encarar el futur sense haver fet autocrítica per l'afer dels cartells contra Maragall, on tothom sembla no saber res i l'únic que sembla haver triomfat és l'heroi de l'Anoia, el cervell atrotinat i mesquí no vol donar la cara i on tothom fa mans i mànigues perquè no sapiguem qui és.  Quatre faccions, com l'escut d'Esquerra Republicana, sort  que no ho van fer on sis o vuit. Allò de la psicopatologia de les petites diferències és una realitat. Qui surti del Congrés el 30 de novembre, sortirà malparat des de el començament. Les quatre corrents -inclòs Junqueras que vol continuar- demostra la profunda ferida   que ha comportat el pacte amb el PSC-PSOE. Pensen deixar caure a Illa? Volen eleccions per destruir definitivament el partit? Caldrà esperar fins a final de novembre, mentre esp

  Llegint l'article de l'Empar Moliner ,  La cançó paorosa  de l’alcalde  borratxo (Ara.cat. 5/9/24), et sorprèn què aquest Alcalde (PP)  del poblet de Vita (Àvila) és permeti cantar en les festes del poble i davant de la gent una cançoneta  fastigosa i demencial què a més el públic la va corejar. Al escenari hi havia un altre manso que  li reia les gràcies. Com diu l'Empar Moliner: " La cançó cantada  per aquest amenaçador humà,  que sembla ser tan implacablement instintiu, et resulta  paorosa, et fa un mal –físic– a  la panxa. El nus a l’estómac que  diuen sempre, de cop és molt  concret". No deixa de ser simptomàtic què  "Pel que he vist, l’arquebisbe de Valladolid l’ha excusat, perquè ja se sap què passa  amb l’alcohol, i perquè “som  una societat excessivament  puritana”. No deixa de ser inquietant que l'església volgui treure ferro a una cançoneta de pederastes! Ells que saben tant.    

Generalitat i Ajuntament, ambdós del PSC-PSOE volen unir forçes per omplir de pisos socials Barcelona. Aquest 637 pisos social encara s'han de fer, però la propaganda sempre va més de presa que la realitat. De moment un titular. Sembla poca cosa això del 637, hi havia la voluntat de fer 1700, però la falta d'acord amb els pressupostos, i el canvi de govern ha fet què aquests objectius quedessin en paper mullat. Ara el el Govern i l'Ajuntament volen reactivar-ho. No sembla que l'Administració estigui massa compromesa pel objectiu de l'habitatge que s'ha convertit en el principal problema de la nostre societat. No val dir que 10.000 pisos turístics arreglaran el problema, perquè aquests pisos tenen propietaris i no els expliquis històries edificants sobre la necessitat d'omplir el que les Administració no s'han preocupant durant l'última dècada.      

Llegint a Montserrat Roig*, en trobo amb això: "Surt un senyor molt enrabiat i em diu que la culpa de la pobresa d'Extremadura la té Catalunya. Vés a saber quina caixa dels trons pretén despatar... No és el que deien els falangistes, cap als anys trenta, als pagesos més pobres de Castella i Extremadura? (...) "Trobem a faltar la peresa d'un malvat i el silenci d'un beneit", va escriure el savi Chamfort. En el meu somni de regressió a la infantesa, els beneits parlen i no els fa vergonya. Potser és aquí la mere dels ous: fa temps, ens feia vergonya dir, o fer, beneiteries en públic. Existia una certa pudicícia. Ningú no volia passar per beneit. En canvi, ara sembla que aquesta classe de vergonya ja no s'estila. (11-V-1991)" (pàg.328-9) Dir mentides és un recurs permanent de tothom, també dels polítics. El problema dels polítics és que tenen un plus de responsabilitats que el comú de la gent no té. Avui parlem de intel·ligència artificial per generar f

  L'article que firma Guillem Andrés no parla de l' accident greu de l'enxaneta de la Colla Vella del Xiquets de Valls. Potser va sent hora d'aturar aquest furor per assolir rècords mundials en forma de torres humanes. Aquest furor te a veure amb la mentalitat que s'ha infiltrat en tots els àmbits de la vida, aquesta ànsia per arribar més alt que l'altra colla. I la possibilitat d'arribar més enllà calen els enxanetes, primers els pares que és presten aquestes situacions de risc cada vegada més evident dels seus fills/es. I malgrat les proteccions, hem arribat al sostre, potser valdria la pena repensar que és vol fer en aquest món casteller que sembla que s'ha oblidat dels més menuts, la seva seguretat i la dignitat d'una expressió cultural envaïda per aquest bogeria per anant sumant alçades al preu que sigui.  PD: