Política i societat

  El present i el futur Els que tenim una edat, hem vist com el Barça s'ha transformat. Els dirigents passen, el jugador, almenys alguns, son recordats en la memòria dels aficionats, i amb victòries i derrotes, s'ha fet història. Ahir faltava un nom, Leo Messi. Potser el van assessorar malament. La seva absència denota que la seva marxa no s'ha resolt. Hi ha noms, però objectivament, Messi és sens dubte el millor jugador de la història del Barça. Un mite vivent. que ahir no va anar a la cita de l'aniversari. I si, té un culpable, i es diu Joan Laporta. Passaran els anys i Laporta serà un nom més a la llista  de Presidents del club -una llista amb personatges estrambòtics-, però a Messi serà recordat, si més no, per les seves estadístiques que possiblement, costarà de superar. El Barça encara el futur amb incerteses (econòmiques), però disposa d'un planter de joves jugadors amb projecció de futur. Però el futbol actual -un negoci global que mou milions- no vol temps,...

  Per fi arriba el Congrés que fa massa temps estem esperant. ERC se la juga en un debat per el lideratge d'una formació que des del escàndol dels cartells de Maragall, no ha sapigut redreçar-se. Mentre Junts, segueix jugant la carta Puigdemont, a ERC, no sap ben bé a qui han de triar per portar a bon port un programa d'esquerra i nacional. Les tírries entre candidats -Junqueras i Rovira- ha generat diferents candidatures, és allò tant propi de les esquerres, les psicopatologies de les petites diferències, on tothom vol desmarcar-se del altre per aparentar no se sap què.   Les enquestes son avui una font de malsons per els analistes que veuen com la gent diu una cosa i desprès fa un altre cosa. Junqueras i el seu estil sacerdotal, cada vegada més insofrible vol seguir endavant d'ERC. Ell era "alguna cosa dins del partit", mentre es fabricava els cartells i desprès hi havia una caixa B, i encara no se sap qui és el cervell de l'Anoia, tot sent el President del ...

  Hi ha expressions contradictòries -oxímoron-. Així, Patriotes per Europa, una frase que en el lèxic d'Orwell -1984-, implica que ells son els paladins escèptics amb la idea d'Europa. Abascal és mou en cercles del extremisme més galdós. Ell i el seu partit -la dreta de la dreta del PP-, fan pinya amb altres partits de l'extrema dreta europea i abanderen una quinta columna pro Putin.  Com potser això? No era Putin que volia destruir la Unitat d'Espanya mitjançant les forçes del mal independentista? Es possible que Abascal hagi vist en Putin un ferm partidari de la Unitat d'Espanya? En que quedem?  La societats europees estan a la deriva ideològica, perquè aquest personatges obscurs i aprenents de despostes no més volen control social. La mentida i la por son les seves fonts d'inspiració, mentre la deriva pseudodemocràtica pren força gràcies a la combinació malèfica entre despolitització, precarietat i buidatge democràtics de les institucions que es van crear, pr...

  Hi ha notícies que et sorprenen perquè desprès de tot el que s'ha parlat per la DANA, ara resulta que col·lectiu marginats de la nostre societat, no és contemplen en els plans d'emergència. Qualsevol sap que hi ha llocs on es creant campaments de gent que viu al límit. Son els més vulnerables, però això sembla que importa poc a les nostres Autoritats que s'omplen la boca de solidaritat amb gent que no és del seu territori -potser és per això-. Quina doble moral es fa servir quan protegir es un imperatiu que pot negligir-se si els afectats son gitanos, sense papers o qualsevol persona que intenta sobreviure enmig d'horts clandestins?

  Ahir, a Barcelona hi va haver una gran manifestació contra la precarietat dels lloguers. L’habitatge és avui, el primer problema objectiu per la gent. Al  fons d’aquest problema hi ha un altre estructural, el sous baixos i el treball precari. Aquesta combinació i la manca de inversió de les Administracions per fer i promoure habitatge social crea les condicions que l’habitatge sigui avui un refugi per els petits inversos, també els grans, esclar. Com molta gent, van començar a viure de lloguer. Amb els temps,  vàrem comprar un pis, començava el conte de la lletera. El venies per el doble que t’havia costat i podries comprar un pis més gran, o millor situat. I això, ho hem fet molta gent. Eren temps on el tipus de interès era del 14%. Hi ha una generació de persones que ens vàrem aprofitar d'allò de la meritocràcia. Hi havia la sensació que comprar un habitatge era una solució ideal. Amb l’explosió de la bombolla immobiliària, tot allò va quedar-se estancat. El sous no h...

  Avui fa 49 anys que va morir el cabdill Franco (1892-1975). I malgrat el temps passat, sembla que Franco i el que representa, la patrimonialització del poder, no s'ha esvaït. Espanya té una fundació del dictador que mai ha estat censurada. És com si a Alemanya hi hagués una fundació Hitler. Però sembla que els temps canvien, la memòria és curta i els dictadors estan de moda. Ara, tant el PP com Vox son els hereus directes. Antics socialistes, han vist la llum, i parlen dels perills de trencar Espanya. A València Mazón posa un ex militar per la reconstrucció desprès de la DANA.  Darrera de les files del PP o Vox, surten a la llum, noms i cognoms de l'era franquista, encara és d'hora què s'hagi fet una crítica de l'era del terror (1939-1975). Molts panegiristes parlen de Franco com si ells hagués estat un demòcrata avant lettre. Però, el pitjor és la seva herència què encara no ha mort.  Joan Brossa Final ! —Havies d'haver fet una altra fi; et mereixies, hipòcri...

La realitat sempre supera a l ficció. PP i Vox van apostar per augmentar el pressupost per  la "festa taurina", mentre eliminaven la unitat d'emergències a València. Cal recordar que el Conseller de Cultura és Vicente Barrera Simó (Vox), ex torero valencià i avui, polític. Així que la fotografia no deixa de ser una bona metàfora del que ha passat a la Comunitat Valenciana (País Valencià).