Passa al contingut principal

Recortes interminables

España: ¡No a las reformas sanitarias que pueden costar vidas! Aisha es marroquí y tiene cáncer. Perdió su trabajo y su permiso de residencia. Ahora puede perder la vida. También Carmen, chilena en situación irregular y con una insuficiencia renal grave, corre el mismo peligro. ¿Por qué? Por  una reforma sanitaria que limita el acceso a la sanidad. Más gravemente la de los inmigrantes en situación irregular, pero también la de algunos españoles/as. (AI)

Los titulares no dejan dudas sobre la suerte que corren las personas más vulnerables. Nuestro sistema de salud está siendo recortado de manera miserable para contentar a los mercados. Todos los esfuerzos de generaciones que han hecho posible este sistema del cual nos podíamos sentir medianamente orgullosos, se viene a abajo al dictado de los mercados. Mientras nuestro gobierno sigue su particular camino hacia ningún lado. Recortes sociales y comprensión para el sistema bancario.



Que nadie espere que las cosas se vayan a solucionar milagrosamente. Los movimientos especulativos siguen igual de activos, son oportunistas y a la vuelta de la esquina nos aguardan nuevas tribulaciones en la "prima de riesgo". El valor del dinero baja  0,75 (BCE), pero el Estado se tiene que endeudar al 6%, ¿no es un disparate? ¿Cómo la UE puede permitir tal desaguisado? ¿No ven que están hipotecando el futuro de los ciudadanos? ¿Por qué es tan importante que las políticas de contención tengan que implementarse de hoy para mañana? ¿No sería más conveniente de establecer plazos razonables?



Mientras el gobierno del PP sigue su particular juego de desplazar los problemas para mañana. Tienen la enfermedad de la procastinación. Piensan que dejándolo para el día siguiente las cosas se arreglarán. Mientras tendremos que contemplar como los ciudadanos más débiles son presa de una crisis que mira si uno tiene conexiones con el poder o no. ¡Pregunten a los de Bankia!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...