Passa al contingut principal

Esperant els propers xàfecs [Esperando los próximos chaparrones]]

Sembla què tot té a veure amb tempestes. Unes de caràcter meteorològic. Uns aiguats que causen més violència que una setmana a Barcelona. D’això se'n en parlarà poc. Pluges torrencials que semblen incontenibles per les nostres infraestructures. La segona tempesta, es institucional. El Parlament vol parlà d’allò que el TC s’ha permès que no toca parlar. En una democràcia, és en els Parlaments on és pot parlà de tot. Per què si no fos possible això, llavors, per què aquesta institució?


El temporal deixa un mort, quatre desapareguts i afectacions a la mobilitat


[Parece que todo tiene que ver con tormentas. Unas de carácter meteorológico. Unos aguaceros que causan más violencia que una semana en Barcelona. De ello se hablará poco. Lluvias torrenciales que parecen incontenibles para nuestras infraestructuras. La segunda tormenta, es institucional. El Parlamento quiere hablar de lo que el TC se ha permitido que no toca hablar. En una democracia, es en los Parlamentos donde se puede hablar de todo. ¿Por qué si no fuera posible esto, entonces, ¿por qué esta institución?]

El TC no està dins del àmbit jurisdiccional. No pertany al CGPJ. Però malgrat tot, les seves Sentències acabant tenint força de llei, malgrat que no estava previst per els constituents. Si està fora del CGPJ, per què com institució entra amb conflicte amb un altres institució com és el Parlament? El poder del TC és derivat del poder legislatiu. Sobta què tothom vegi normal que el TC és volgui ficar on no el demanen. Si el Parlament emet un acte jurídic, sempre és possible interposar un recurs de inconstitucionalitat, però mai, abans.

[El TC no está dentro del ámbito jurisdiccional. No pertenece al CGPJ. Pero a pesar de todo, sus Sentencias terminan teniendo fuerza de ley, a pesar de que no estaba previsto por los constituyentes. Si está fuera del CGPJ, ¿por qué cómo institución entra en conflicto con un otra institución como es el Parlamento? El poder del TC es derivado del poder legislativo. Sorprende que todos vean normal que el TC se quiera meter donde no le llaman. Si el Parlamento emite un acto jurídico, siempre es posible interponer un recurso de inconstitucionalidad, pero nunca antes.]

Tot això, naturalment, té a veure amb el clima que des de la STC del Estatut de Catalunya, STC 31/2010, ha estat una constant. Els poders dels Estat –central-, tenen una por “insuperable” envers la possibilitat d’un procés de independència, malgrat que des de Catalunya el que s’ha perfilat va ser la possibilitat d’un referèndum pactat amb el Estat. Després va haver tota la resta, que conclou en la STS 454/2019.

[Todo ello, naturalmente, tiene que ver con el clima que desde la STC del Estatuto de Cataluña, STC 31/2010, ha sido una constante. Los poderes de los Estado -central-, tienen un miedo "insuperable" ante  la posibilidad de un proceso de independencia, a pesar de que desde Cataluña lo que se ha perfilado fue la posibilidad de un referéndum pactado con el Estado. Después hubo todo lo demás, que concluye en la STS 454/2019.]

Qui te raó amb aquest conflicte? En una situació normal, vivim temps d'excepcionalitat, no hi hauria cap conflicte, però la qüestió que és planteja al Parlament, fa mal al Estat, perquè és parlà d’allò que molesta profundament al establisment espanyol: Monarquía i Unitat d’Espanya. Si un Parlament, vol parlar d’aquest temes, un altra cosa, és si és molt pertinent o té alguna virtualitat per canviar alguna cosa, això, tindran que decir-ho els ciutadans, no el membres d’un Tribunal com és TC.

[¿Quién tiene razón con este conflicto? En una situación normal, vivimos tiempos de excepcionalidad, no habría ningún conflicto, pero la cuestión que se plantea en el Parlamento, hace daño al Estado, porque es habla de lo que molesta profundamente al establisment español: Monarquía y Unidad de España . Si un Parlamento, quiere hablar de estos temas, otra cosa, es si es muy pertinente o tiene alguna virtualidad para cambiar algo, esto, tendrán que decirlo los ciudadanos, no los miembros de un Tribunal como es TC.]

Té raó el President Torrent, quan diu que el Parlament és sobirà per parlà d’allò què és proposa per part dels partits polítics, que són el representants de la ciutadania. Desprès del STS, la ex Presidenta del Parlament, Carme Forcadell va ser sentenciada a 12 anys de presó, per permetre les discussions i debats del Parlament. És fa difícil entendre aquesta –i també les altres- condemna. Si hi ha debat i resolucions polítiques, per què el TC pot dir que es vulnera la llei? Resolucions políticas no són actes jurídics. Però resulta que ara tot si val.

[Tiene razón el Presidente Torrent, cuando dice que el Parlamento es soberano para hablar de lo que se propone por parte de los partidos políticos, que son los representantes de la ciudadanía. Después del STS, la ex Presidenta del Parlament, Carme Forcadell ha sido sentenciada a 12 años de prisión, para permitir las discusiones y debates del Parlamento. Es difícil entender esta -y también las otras- condena. Si hay debate y resoluciones políticas, ¿por qué el TC puede decir que se vulnera la ley? Resoluciones políticas no son actos jurídicos. Pero resulta que ahora todo vale.]



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...