Política i societat

 Ja fa una setmana que el volcà de La Palma ha fet canviar la vida de cents de persones. L’espectacle de foc i cendra l’hem vist per TV com si fos un mer espectacle. Les TV que sempre volen pujar el share s’han deleix per fer-nos veure les destrosses, les cares de desesperació d’aquells que ho perden tot. S’ha parlat fins l’extenuació, hem après el llenguatge dels geòlegs, ara parlar de “colada” ja s’ha fet quotidià, hem vist, en fi, el que pot fer la natura, sempre inhumana, aliena al dolor de la gent. L’únic positiu de tot això és que no hi hagut cap dany personal. El problema son els danys materials. Les Administracions corren a fer-se la fotografia, però després s’obliden de donar els diners. A més, les assegurances son molt mesquines a l’hora de pagar. Com els diners tenen un objectiu finalista, això vol dir, que si no es gasta per l’objectiu establert, per exemple, la casa, i t’ho gastes en altre cosa, tindràs que retornar els diners, però el problema es que aquesta gent que s’ha

"— Cal un canvi cultural a Espanya. A Europa hi ha una tendència clara a treballar cada cop més entre els 55 i els 70, 75 anys. Ho veiem en les tendències internacionals: a aquestes edats, per raons demogràfiques i de qualitat de vida, es pot treballar més. I Espanya és una anomalia europea: no només no seguim aquesta tendència sinó que fins i tot reduïm la proporció de més grans de 55 anys en actiu. Jo crec que clarament té a veure amb aspectes normatius com els convenis col·lectius, per exemple. Però crec que és un element fonamentalment cultural." ( Entrevista al Ara.cat , 25/9/21) Tenim unes taxes d'atur per sobre de la mitjana europea. I la taxa juvenil es incomprensible: Espanya duplica la taxa  mitjana europea, resulta per tant molt sorprenent que es demani augmentar l'edat per la jubilació. O les enquestes no serveixen per reflectir la realitat de l'atur, o tenim una societat que prefereix viure en precari abans de treballar. No sé que és més pertorbador. 

  La tripleta mediàtica de la dreta extrema, col·loca en les seves portades al terratrèmol  Puigdemont. Adéu al que passa a La Palma i el seu volcà. De les tres portades "El Mundo" és l'únic que llança pilotes fora contra el govern. De quin error del Govern es tracta? Això, se suposa anava d'ordres judicials. Però el diari extrem de la dreta, prefereix oblidar-se del entrebancs de la justícia espanyola. Tots  s'equivoquen aquest afers, què voldrien que fos exclusivament nacional.  L'obsessió perquè Puigdemont entri a presó és malaltissa. Demonitzar l'adversari polític, convertir-lo en l'enemic número u de l'Espanya ultra, tot això, quan la justícia europea, no acaba castigar al pròfug català. En canvi, al altra pròfug reial, tot es molt diferent. La Constitució emparà que sigui un lladre o qualsevol cosa que hagi pogut fer. I el cor mediàtic de la dreta extrema, canta al·leluies, per l'emèrit, amb el vist i plau del seu fill, que resulta ser Fe

Carles Puigdemont, detingut a l'Alguer  

  "Durant la seva intervenció al Senat, la popular ha assegurat que Ramon Llull era menorquí i que Ausiàs March era gallec. En el discurs en què Sánchez pretenia defensar que el PP està compromès amb la cultura, la història i la llengua de tots els territoris de l'Estat ha deixat en evidència el total desconeixement d'allò que assegurava conèixer i que qualificava de "seu"."( arabalears.cat )  La senadora designada per l'assemblea de Madrid, s'ha lluït en els seus sòlids coneixement de la literatura catalana. Sembla que va estudiar literatura catalana a l'escola o potser no era aquell dia, o potser no volia passar per  setciències davant del seus companys al senat. I desprès volen què les hores de català es puguin fer en anglès! La senadora catalana del PP està a Madrid per fer oblidar el seu paperot al restaurant la Camarga, aquell restaurant on tothom anava a confessar-se i ella escoltava amb molta atenció. I sort que el seu discurs era per rei

Les imatges son prou eloqüents per visualitzar el que vol dir viure al costat d'un volcà. No son imatges de illes remotes, sinó a les Illes Canàries, La Palma. La bona noticia es que no hi ha cap persona afectada, malgrat que s'han destruït vuit cases. Sobta el que ha dit  el coordinador científic d’Involcan, Nemesio Pérez, ha reconegut en declaracions a la Televisió Canària que l’erupció els ha agafat “per sorpresa” perquè s’ha produït més ràpid del que s’esperaven". Això demostra que els nostres coneixements, malgrat tot el que saben, encara estem lluny de saber-ho tot. El lloc on ha tingut l'epicentre és a " la Cumbre Vieja  i arriba després d’una setmana en què s’han detectat 25.000 terratrèmols a la zona, que van començar a més de 20 quilòmetres de profunditat però que han anat ascendint progressivament fins a la superfície, fins al punt que han elevat l’illa uns 15 centímetres". El municipi més proper es el Paso, s'ha tingut que evacuar a unes 500

Es diu alcaldada, aquest tipus de comportament més propi de règims autoritaris. Un amic se'l col·loca a un lloc públic per tindre'l en nòmina. A Madrid s'han a donat que parlen no pas en castellà, si no en espanyol! Així, com no saben de què parlen, posen algú que encara en sap menys. Es evident que a la fotografia no es veu que estan somrient, però ho estan.   

  P er què hi ha aquest fracàs? Potser te a veure amb el que diu en Xavier Roig a Terrasses de bar, mirall de país? (Ara.cat, 16/9/21). Una societat en decadència, desencantada i abstreta, que va caure del arbre de la prosperitat il•lusòria al 2007. Des de llavors, la nostre societat li costa refer-se, fer-se a la idea que mai varen ser rics, que volíem serveis de primera quan la nostre societat es de segona. El pitjor que ens podien dir a la meva època (1960-1970) era ser un gandul. Ser un gandul era el grau cero de la dignitat d’una persona. No hi cabia cosa pitjor. Però aquesta paraula, ha caigut en desús. Suposo que ara es pot dir que tens una baixa productivitat, sempre queda més fi i sobretot més neutra. Vivim temps on tot és molt més difús que abans. Ara hi ha mitjans insospitats a la nostre època. A Internet tens tota la informació que és volguí. Però, fa mandra i és molt més fàcil fer un “copy & paste”, i feia feta. No hi ha ningú –mestres i professors- que volguí que cad

La taula s'ha posat en marxa. Això, ja és un èxit. Malgrat tot, sempre hi ha un començament, potser molt tímid, poc engrescador, però això és millor que el art.155, que vàrem votar els del PSOE. Ningú pot esperar que a la primera reunió hi hagi acords de màxims. Tot va per llarg. A més, el executiu central, malgrat les declaracions del propi Sánchez, té a sobre la judicatura més extrema. Ja se sap que a Madrid, però també a la Generalitat, molts volen que aquestes reunions fracassin. Per la dreta extrema, parlar en sempre sinònim de rendició. Parlen en termes de guerracivilista, d'enemic de la pàtria. Ningú a d'esperar grans resultats, però això és millor que el 155.   

  Junts no vol anar a la taula de diàleg. Es comprensible, però llavors, el millor és deixar que els altres hi   vagin. Sempre hi ha excuses i sempre reben els mateixos (ERC). Al govern central ja els hi va be aquests despropòsits que ens regala el govern de la Generalitat. Juguen  amb foc i el pitjor és que es volen  cremar (Junts i CUP).

  Els somnis de la dreta mediàtica:  els carrers buits de manifestants independentistes

 

 Esther Giménez-Salinas, en el seu article “ Data de caducitat”  (Ara.cat, 5-9-21) ens parla dels límits i responsabilitats de les persones que encarnen momentàniament les institucions. La caducitat del mandat del CGPJ, així com una bona colla de institucions, tant estatals com autonòmiques, posen en perill a les pròpies institucions que es converteixen en corretges de transmissions del partits polítics i porten al descrèdit de la societat, potser en dir massa. El fet es que el CGPJ porta 1000 dies bloquejat. Amb l’anterior etapa bipartidista, tot semblava dat i beneït, PSOE i PP es repartien els lloc en un abús extraordinari de les lleis. I els beneficiaris, es prestaven alegrament a aquest lloc. Tant desqualificats son uns i altres. Per això vol recolzar la proposta de Jutges per la Democràcia, que ha dit “que facin “ un pas endavant i que dimiteixin en bloc el president i tots els vocals del Consell General del Poder Judicial ”. Tot plegat no es sinó una versió crua de la lluita per

La Fiscalia de el TS ha començat a investigar els presumptes delictes de rei emèrit. Gràcies a la tasca patriòtica de PSOE, PP, Cs i Vox han aconseguit per quinze vegades rebutjar qualsevol possibilitat d'una comissió d'investigació al Congrés sobre els tripijocs de Joan Carles I. Així, si no et dius Tamara o qualsevol dels CDR acusats de terrorisme , l'emigrat de luxe a Abu Dhabi, pot dormir tranquil. Té a tota la cavalleria política i mediàtica que l'empara. [La Fiscalía del TS ha empezado a investigar los presuntos delitos del rey emérito. Gracias a la labor patriótica de PSOE, PP, Cs y Vox han logrado por quince veces rechazar cualquier posibilidad de una comisión de investigación en el Congreso sobre los trapicheos de Juan Carlos I. Así, que si no te llamas Tamara o cualquiera de los CDR acusados de terrorismo, el emigrado de lujo a Abu Dabi, puede dormir tranquilo. Tiene a toda la caballería política y mediática que lo ampara.]  

  Les elèctriques estan desolades, la Ministra Ribera ha dit: " No s'ha mostrat en absolut cap empatia social i, malgrat que sembli una broma, l'empatia social també cotitza a la borsa així que confio que aquest comportament es corregeixi"  . La borsa ha reaccionat fent pujar els valors de les companyies poc empàtiques. El govern més progressista de la història -ho diuen ells-, tindrà el honor de veure com el preu de l'electricitat s'enfila a records històrics, mentre la Ministra Ribera  de Transició Ecològica i vicepresidenta tercera, ha tranquil·litzat els pocs empàtics gestors i accionistes que no regularan el mercat imposant preus màxim ni mínims. Sort que son social-comunistes! Millor apagar el ordinador, qualsevol aparell elèctric, i començar a pensar en les espelmes de tota la vida, fins què aquestes també comencin a pujar el seu preu, per l'increment de la demanda de les espelmes. Un clàssic de oferta i demanda!