Política i societat

  L 'anàlisi d'Antoni Bassas: ' Pressupostos amb el PSC, victòria per a l'Estat '. Aquest és l’anàlisi que fa Bassas. I no li falta raó. Però, què fan el “bloc independentista”? Junts s’ho mira amb simpatia el que fa la CUP, perquè és una manera de minar a ERC. Amb dos eixos simultanis: nacional/esquerra o dreta, és fa insostenible aquest bloc que mai funciona.  Si ERC dona suport  a Madrid els Pressupostos –de gratis- perquè no és vol els vots del PSC per pactar ací el que ja es pacta allà? Diu Bassas, perquè PSC i ERC lluiten per la hegemonia, potser si, però amb el eix nacional, el PSC no vol saber rés d’aquest eix. Embolicats  amb els eixos, és la societat qui perd. Hi ha diners -això sembla-, però les perspectives de país són tant allunyades entre la CUP i la resta, què voler simptonitzar amb tothom, és simplement, impossible. Cal prioritzar. Com potser que ERC volgui la col•laboració de la CUP, si ells, son la puresa i la inconsciència del què és impossible? J

  La CUP ha dit no els Pressupostos de la Generalitat. Una esmena a la totalitat com gest de bona voluntat! Sembla que hi ha una majoria independentista al Parlament, però sempre jugant a ser minoria. Es una voluntat de fer-se petit, allò que és deia dels partits d’esquerra, el deliri per la ínfima diferència. La CUP és així, sempre reactiu, per això, com tothom ja ho sap, cal prendre un camí que busqui complicitats, ni que sigui infinitesimal , amb els altres partits, sigui  Comú Podem  o PSC.  Com volen exemplar la base com és diu retòricament, si no som capaços de pactar amb altres formacions polítiques? Una vegada més, quant cal implicar-se la CUP surt corrent al desert, on és troba com a casa, tranquils i en pau en sí mateix. Ara toca remar contra el vent, però això ja ho saben tots. Aragonès estàs sol, i tens que començar a trobar companys de viatge, i no son precisament ni la CUP ni Junts.

  Vivimos en una sociedad, la española, muy insolvente. Un personaje como Casado, que podría llegar a ser nada menos que Presidente del Gobierno, nos demuestra su nivel de conocimiento en una cuestión que sin duda, no es experto. Su particular escándalo a vueltas con su famoso master (en minúsculas) prueba que no está preparado. Él, en cambio, ha sido fiel a la jerarquía del PP. Su currículum lo dejaría siempre fuera de cualquier posibilidad de encontrar empleo en el ámbito privado. Por eso, eligió la cobertura de la política. Me imagino en la sede de Génova - ¿piensan irse de dicha sede en los próximos diez años?-, viendo a los gigantes en sus despachos, pienso en Bárcenas, que debió ser todopoderoso,  seguro que debió envidiar su jerarquía, o los secretarios generales -una terminología propia de partidos totalitarios-, o portavoces al Congreso, el joven Pablo Casado, soñaba, pero es muy difícil imaginar que realmente pudiera llegar a esas alturas.  La realidad juega con el azar y sob

  El desgavell s'ha complert amb rigor digne de la dinastia Kim. Els candidats s'han desfet en elogis davant dels seus patrocinadors. Després el farisaic CGPJ dirà que cal respectar la independència dels jutges. Ens prenen per idiotes, una altra vegada! Pel que sembla dins dels centenars de candidats que podia triar el PP, algú devia prometre al Sr. Arnaldo que seria l'elegit, a causa del compromís que aquest té amb aquest partit. Així, es demostra que si un és fidel a la línia del partit de torn, serà recompensat com a suprem intèrpret de la Constitució. L'altra candidata del PP també ha pujat als altars. Pel que sembla, la nostra societat es mereix aquest tipus d'intèrprets que assumeixen com els gossos de Pavlov el que els diguin la veu del seu amo. En hora dolenta a tots! [El desaguisado se ha cumplido con rigor digno de la dinastía Kim. Los candidatos se han deshecho en elogios ante sus patrocinadores. Después el farisaico CGPJ dirá que hay que respetar la inde

  "Van aprovar els quatre punts que ja són a la història: 1.- La consecució de l’amnistia general dels presos i exiliats polítics. 2.- L’exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertat de reunió, d’expressió, d’associació -inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l’accés efectiu del poble al poder econòmic i polític. 3.- El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta del dret d’autodeterminació. 4.- La coordinació de l’acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica." (Antoni Batista, 50 anys de la gran conspiració , Ara.cat.7/11/21) En l'article que firma Joan B.Culla,  Plany per una un unitat absurda (Ara.cat. 8/11/21), és feia ressò de la crònica d'un diari barceloní, que no diu el nom, segons el qual  , perquè “tres formacions –Ciutadans, PP i Vox, amb 20 dels 135 escons de la Cambra– no van ser presents” en la cerimònia". 

  Fets com l’agressió sexual patida per una noia a Igualda, deixa poc marge per fer literatura. El primer que es posi be la noia i pugui dir que va passar i si reconeix els seus agressors, que sembla que van ser més dos. Encara no hi ha identificacions. Què hi haguí un informe “forense” vol dir què algú esta fent un delicte. Tenint en compte que la noia es menor. El mitjans sempre volen històries truculentes per insuflar morbositat a una història que aquestes alçades no és tindria que repetir. És difícil lluitar contra una manera de pensar que està instal•lada a la societat: els nois poden sortir, mentre les noies, millor a casa. Desprès, en el posterior judici, tindrem que sentir dels acusats, que tot va ser consentit, i aquestes trucs miserables, que tant aficionats són un cert tipus d’advocats. A més, de la presència a les televisions de torn, per parlar amb els “presumptes agressors”. És molt difícil què aquestes agressions deixin d’existir. El clàssic recurs de dir què a les escol

  Un altre mite s'han va. Ens recorda a tots -el que tenim una certa edat- què això que anomenem vida és breu. El pas del temps és inexorable. Georgie Dann sempre serà recordat -si més no, les ràdios de l'època t'ho recordaven tan si t'ha agradava com si no- com el rei de la cançó d'estiu. Aquells estius on els turistes començaven a venir a una Espanya canyí i prehistòrica. On es rebia com calia a la turista un  milió. Geogie Dann, el seu nom era Georges Mayer Dahan, francès, músic que li agradava el jazz, però que va veure un filó al incipient panorama desolador espanyol. Una televisió que estrenava colors, deixava veure el ritme d'allò que deien "música moderna". Títols oblidables però que s'escoltaven. La veritable música pop espanyola, tenia que lluitar amb un règim que veia en mal ulls, qualsevol deriva de protesta social. A més de la falta de infraestructura per lluitar amb el pop anglès, que va arribar a ser un factor importantíssim del PNB

  Avui escoltant la ràdio, t'ha assabentes què la llei contra els desnonaments , què té excepcions, pràcticament impossibles per la majoria de la gent, no entra en aquesta excepcionalitat, el cas de gent gran, amb pensió de nivell rus, què no té gent al seu càrrec, aquests no estan protegits per la llei. Així, si tens 80 anys, sol, amb 500 € mensual, i no pots pagar el lloguer, et vas al carrer, gràcies a la Llei. El Jutge i la policia estan al servei de l'entitat de crèdit que prèviament hem rescatat entre tots. Sort què vivim en el millors dels mons possibles! Si imaginen viure en un mon encara pitjor? Sembla que anem a tota velocitat cap aquesta direcció.