Política i societat

 

Llegint noticies com aquesta  et deixen sense paraules.  Algú creu que amb lleis -ben intencionades- s'ha de acabar amb la violència masclista, no anirem en lloc. Tenim lleis d'igualtat, però malgrat això, el context masclista, fa que massa sovint l'home pensi que les dones son inferiors. Tota una tradició cultural e ideològica empenya per que l'home sigui el primer a pujar l'esglaó més alt. Sense anar més lluny, Felip VI, va passar per sobre de les seves germanes, i això va ser possible perquè era inconcebible la dona passes davant del home, i així els membres del TC varen fer el miracle de avalar allò que era inconstitucional al art.57.1 (" La sucesión en el trono seguirá el orden regular de primogenitura y representación, siendo preferida siempre la línea anterior a las posteriores; en la misma línea, el grado más próximo al más remoto; en el mismo grado, el varón a la mujer , y en el mismo sexo, la persona de más edad a la de menos ". Aquest article co

 Avui, en el seu article  David Fernàndez, Els Sants Innocents , Ara.cat (28/12/22) comença amb aquesta història: "(...)  El dictador li demanava ràpidament: "¿Cómo tenemos España?". "En su sitio, generalísimo, en su sitio; España va bien, dicen los que mandan", li responia el subordinat. "¿Quién manda?", requeria el dictador. "En Zarzuela, Don Juan Carlos, como dejó indicado; y en Moncloa, Aznar", li aclaria. "¡Hombre, don Manuel, mi hagiógrafo!", s’emocionava el tirà. "No, no, su excelencia, se trata de su nieto, José María, inspector de Hacienda". La conversa prosseguia amb una llista infinita i inacabable de noms. La versió llarga de l’acudit podia durar una eternitat i una sobretaula de Nadal sencera. Govern de José María Aznar (1996-1999).   –¿Quién está al cargo de Interior? –preguntava Franco. –Mayor Oreja –li detallava el vigilant. –¡Hombre, don Marcelino, del Movimiento! –exclamava el ressuscitat. –Sí, sí, pero

 

 

  La vinyeta d'en Ferreres a l'Ara (16/12/22), és tot una declaració del que està passant a Madrid. Un cop d'estat jurídic, així de simple, Enric Juliana li deia "pronunciament". La divisió de poders trontolla, quant era Catalunya l'afectada, no passava res, malgrat que al Parlament resideix la  sobirania de Catalunya, però el TC podia deixar emmordassada, ja sia a la Presidenta del Parlament, la Mesa del Parlament, o tot el govern de la Generalitat. Ara, el govern de Sánchez, es troba a l'espera del que digui un TC amb color del PP. Tant el CGPJ com el TS o TC son eines del PP quant està fora del govern. Al llibre de Manuel Cruz, El Gran Apagón , parla de la tendència a sentir-se víctima i la necessitat de restablir el dret a ser reconegut com a tal. El PP porta aquest lament no a la seu parlamentaria, que no té vots suficients, sinó que se'n va a la judicatura a buscar empara de la seva trista condició de partit a la oposició. La dreta mediàtica exig

  PD: José Ramón Bauzá ex del PP, ex President de les Illes Balears per el PP i ara Cs -en mala hora deu pensar- forma part d'un "grup d'amistat", com si fossis a un WhatsApp qualsevol, ja posats podia ser amic de Sudan del Sud, Malawi, Burundi, aquests països si necessiten ajuda, no d'ell, es clar, sinó de la UE, però el Sr. Bauzá sols te ulls, ves per on, de Qatar una teocràcia disfressada de modernitat, i amb petrodòlars a dojo. Sempre ha estat un alumne que vol jugar sobre segur.  

 

  PD: He anat a córrer per el polígon  industrial, els dies de festa sempre hi trobes a ciclistes fent el seu circuit sense l'angoixa dels cotxes, però, hi havia moltes empreses treballant de valent. Quin sentit te, fer festa avui i el proper dijous? Les empreses -petites i mitjanes no s'ho poden permetre. Es evident que els polítics, si!

El govern més progressista de l'historia, no guanya per ensurts. Sembla que la Moncloa -el bunker- entren virus espies, el President també es espiat com si fos qualsevol independentista del pa sucat amb oli, ara li arriben paquets incendiaris, que afortunadament va poguer ser detectat, però no va passar això a l'ambaixada   d’Ucraïna a Madrid. Sembla que els paquets s'han enviat des de Espanya. Més paquets han sigut detectats a diferents llocs, al Ministeri de Defensa, a l'ambaixada de EEUU. Les especulacions sobre l'autoria dels fets s'han disparats. Potser son independentistes del Donbass? Independentistes txetxens? Espies independents de Rússia? Difícil saber ara mateix qui a al darrera. En els proper dies segurament la policia ens donarà la resposta a aquests enigmes, descartin en paral·lel, qualsevol aclaració dels fets de Melilla -vint-i-tres morts-.  PD: Al ministre Marlaska i per extensió al Govern Central, no li importa gens els 23 morts i més de dos-ce