Política i societat

  Avui a TVE -24h-parlaven del emèrit com si ell  fos el capità Costeu. Parlaven de preparar-se per la pròxima competició on ell –l’emèrit- tenia un protagonisme total i absolut. Potser l’encarregat  de omplir els minuts amb l’emèrit s’ha passat ell sol vint pobles, o era un guió surrealista de la Zarzuela o ves a saber d’on. Perquè en realitat el vell Joan Carles, és com un passatger dins la nau. Una de les frases deia: “Que havia acumulat deu hores de navegació”. Impressionat! Sembla que li deu santa de meravella Sanxexo. En tot cas, fer creure que l’emèrit és un esportista d’elit preparant-se per la Copa Amèrica és una autèntica fake news de l’estiu.

  Ahir a les 19:56 La clàssica estampa d'estiu torna al Shangri-la nàutic de Sanxexo. L'emèrit Joan Carles I, passa uns dies a Espanya, perquè ell és un exiliat -pagat amb diners públics, és clar- què viu modestament a paradís de Abu Dhabi. Mentre uns poden fer i han fet el que li dona la gana, altres, per exemple Daniel Gallardo  tenen que complir quatre anys de presó per manifestar-se contra la Sentència del Procés. Tot molt normal i edificant. Què no contin amb mi!

  esRadio "Losantos a Girauta. "( Estas Paranoico.  Estás mal de la cabeza, Juan Carlos . Eso es que tratas demasiado con yunqueros ", en una clara referencia al grupo ultra El Yunque." ( Público.es ) S'imaginen que a TV3, per exemple, el presentador/ra del programa de debat, li hagués dit a Girauta, "Paranoic o estàs mal del cap (boig )"?.   Però a esRadio, Girauta s'ha de menjar amb patates tot el que li digui el seu cap. Així,  s'han preguntat perquè tenen aquestes emissores aquests salva pàtries? El què es evident és que no poden pair el fet que el tàndem PP&Vox no hagin tret majoria absoluta. " España entra en un camino de desaparición "(sic), frase de Girauta. La picabaralla era si havien de marxar Feijóo o Abascal. Encara no entenen que Vox dona por a molta gent que probablement, hauria votat al PP o abstingut, si Vox i el seu ideari -preconstitucional o neofranquista- estigués dins el paraigües del PP, del què va sortir.

L' onada blava del PP & Vox, no s'ha materialitzat. La participació a Catalunya ha sigut del 65%, mentre a Espanya a estat del 70,40%. Això vol dir què el duet extremista de dreta té un sostre de vidre. Hi ha vasos comunicants, però no ha transvasaments d'un partit al altre. Potser hi ha vots útils com ha estat a Catalunya. La desaparició de Cs ha anat a parar al PP. Així, Vox ha fet de tap perquè el PP pogués tenir millors resultats. L'extrema dreta amb el seu discurs buit i retòric ha fet repensar a molts que més valia votar PP.  Pedro Sánchez, ha demostrat una vegada més el seu instint polític. Avançant les eleccions ha aconseguit un veritable miracle. Aquest miracle és que la dreta extrema no pugi sumar per portar a Feijóo a la Moncloa. La divisió profunda a Espanya demostra què les estructures profundes del Estat encara estan en el bipartidisme i el centralisme. Una vegada més Catalunya té una clau -hi ha d'altres- per fer possible que Pedro Sánchez torni a

  Demà hi ha eleccions generals. En una democracia això és la pa nostre de cada dia. Però a Espanya -també a altres països de l'Europa Occidental- hi ha canvis de paradigma -m'ha agrada la paraula-. La construcció de la dreta extrema propulsada des de EEUU amb els Steve Bannon i cia,  ha creat un clima propici per injectar pors irracionals a uns electors prou soferts amb la globalització i l'automatització. Molta gent és sent marginada per polítiques que sempre beneficien els de sempre. Naturalment, el populista de dreta extrema i també d'extrema dreta, no pensa canviar això, però ha sapigut focalitzar aquestes pors amb boc expiatoris fàcils de identificar. Cada país té les seves particularitats, i Espanya malgrat tot, encara arrossega una dictadura que ho va deixar  tot molt bé embolicada. La possibilitat d'una coalició PP & Vox serà un fet depenent de l'aritmètica parlamentaria. No  s'escull un president, és el Congrés qui anomena el candidat a Preside

  Si visques a Saragossa o Soria o qualsevol indret d'Espanya, potser votaria per el partit de Yolanda Díaz Sumar-Podem. Però visc a Catalunya i sóc un dels dos milions de persones que vàrem votar el 1-O del 2017. L'esquerra tradicional ha sigut internacionalista, vol l'autodeterminació del poble saharaui o de qualsevol poble de la Terra, però li costa plantejar-se fer un referèndum per saber què vol la gent a Catalunya. Aquest obstacle fa què no els poguí votar. Aquesta legislatura ha tingut una llei estrella, què malgrat tot no ha estat com s'ha esperava. No sé si Sumar-Podem tindrà un resultats esperançadors per fe front al PP&Vox. El PSOE voldria el bipartidisme, però la realitat és un altre. Potser molts votants de Sumar-Podem prefereixin votar al PSOE, per allò del vot útil. No ho sé. Però malauradament, Sumar-Podem, no sembla avui un partit que la classe treballadora poguí agafar com a referència. I és ací on és juga les opcions de victòria en aquestes elecci

  L'article de Oskar Bañuelos, (Ara.cat, 14/7/23) explica amb precisió la trajectòria de Santiago Abascal. Un personatge monolític que no més sap parlar d'una entelèquia anomenada Espanya. És d'aquest que mai han treballat fora del paraigües d'un partit (PP). Des de Noves Generacions al País Basc fins ara no ha sortit mai del espai de la política. No sap res del món de l'empresa. El seus familiars van ser amenaçats per ETA, com la immensa majoria de la societat espanyola. Però hi ha alguns que volen capitalitzar el sofriment de tantes víctimes. Curiosament, la violència masclista ha fet més morts que ETA, per això, no vol admetre aquesta violència estructural i sistèmica contra les dones.  Com el populista que és -extrema dreta-, sap connectar amb gent que se sent exclosa i menystinguda per el sistema -ell que ha estat dins d'aquest sistema-. La unitat d'Espanya és l'única recepta que te. Però això no es cap programa, i tot el que diu és preconstituciona

L'espectacle esperpèntic que protagonitza l'independentisme es de manual psiquiàtric.  La vinyeta d'en Ferreres és ven explícita. La malaltissa competència entre ERC i Junts ha arribat a tal  punt que difícilment és pot reconduir. Les eleccions generals estan a sobre, i el tàndem PP&Vox podria arribar a guanyar, en resultats incerts per Catalunya. I malgrat tot, ací, la lluita miserable per demostrar qui és més catalanista, deixa camí per una destrossa letal per la Generalitat. Les tírries patològiques entre egos ferits fa que l'electorat independentista, molt més realista i pragmàtic, vagi a la recerca d'altres partits,  per intentar que aquest conglomerat funest no arriba a la Moncloa. Cal renovar a tots aquest egos que fan impossible un mínim d'acords perquè la Generalitat poguí seguir existint.  

   "(...) el regidor de Cultura Jesús Albiol, de Vox, desprès de presentar-se a la biblioteca per intentar confiscar les revistes." (Ara.cat, 1/7/23) Camacuc Cavall Fort El Temps Enderrock Llengua Nacional Una mostra del què ens ve a sobre si guanya el conglomerat extremista de PP&Vox. Això és diu catalanofobia i és una actitud a la resta d'Espanya resulta gratificadora. Potser a la biblioteca de Burriana els petits no podran llegir Cavall Fort, al Sr. Censor de Vox li importa una rave el que llegien els nens i nenes. Ell, sap el que els hi convé a tothom. Es molt probable que aquesta simpàtica actuació cultural es poguí escampar per altres llocs de València o les Illes.  Tots els carrer!   

  La JEC diu que el Cara al sol, sí, però que les estelades en una rotonda, no . És tota una actualització d’aquells versos de Sagarra: “L’estraperlisme prospera, ve el divuit de juliol, i tot cantant Cara al sol, ens van donant pel darrere”. (Ara.cat, Antoni Bassas, Ve el divuit de juliol . 10/7/23)

  El candidat per  la dreta extrema, Nuñez Feijóo, vol aparèixer com la cara amable d'un partit què es caracteritza per la seva falta d'empatia i gest cabrejat. Les enquestes li donaven una distància insalvable per el PSOE de Sánchez. Però ara, comença a patir. Els seus pactes amb Vox li poden passar factura, no tant per els seu electoral que és infrangible en la fe del partit, sinó per la mobilització d'un electoral, majoritàriament d'esquerra que potser volia quedar-se a casa. Nuñez Feijóo comença a semblar-se a Rajoy, vol que tots els problemes polítics, es resolguin sols, o sinó internalitzar-los a la justícia. Veurem -és un dir- com va el debat televisiu. És evident que per la gent del PP acostumada a tot, no canviarà el seu vot per molt que Nuñez Feijóo poguí dir que en el PP s'han fet les coses malament en qüestió de corrupció. Ell mai no ha dit ni una paraula d'això. 

  Manuel Pérez-Sala ( presidente del Círculo de Empresarios) « Entendemos que el Gobierno es quien tiene la obligación de defender los derechos fundamentales de todos los ciudadanos y empresarios »  Al parecer el Sr. Pérez-Sala cree ver dos tipos diferenciados de personas en nuestra sociedad, los ciudadanos y los empresarios. Suponía que los empresarios también eran ciudadanos. Pero, según la opinión del presidente del Círculo de Empresarios, no es así. "El Círculo de Empresarios propone la elevación de la edad de jubilación a los 68 años y un periodo flexible entre los 68 y los 72, p ara que el ciudadano libremente pueda jubilarse cuando lo desee, con un sistema de penalizaciones y de incentivos. “El sistema de pensiones se está acercando peligrosamente al abismo y no podemos ocultar a los ciudadanos una realidad: que  dentro de unos años puede significar la pérdida de sus pensiones ”, ha afirmado Pérez-Sala.  La desfachatez del presidente del Círculo -una minoría- pretende impon

  Tornem a estar en campanya electoral. Fins el 23-J els partits polítics tornaran a llançar-nos eslògans publicitaris que ja sabem perquè serveixen. El resultat és incert i si guany la dreta extrema de Núñez Feijóo i Vox, llavors, la retòrica patriòtica més exaltada brillarà per enfosquir-nos. L'abstenció sempre li ha anat bé a la dreta. Tot dependrà del índex d'abstenció. Per suposat, guany qui guany, l'Ibex-35 seguirà com sempre. Però a Catalunya, la victòria de la dreta extrema, pot tenir conseqüències molt negatives, malgrat les lleis i l'Estatut.

   "¿Es pot tolerar que hi hagi professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen en castellà?" I uns segons després encara va afegir que hi havia nens als quals, per parlar castellà al pati, els posaven "pedres a la motxilla" (2021). Aquestes boniques paraules de Pablo Casado al col·lectiu de mestres i professors de Catalunya, a tingut com a conseqüència l'arxivament de la causa, perquè segons el jutge Santiago García " no hi ha la intenció de 'calumniar '" (Ara.cat, 4/7/23). És pot dir qualsevol cosa sobre Catalunya i els ciutadans d'ací, no passa res per dir aquestes paraules mentideres i miserables, si imaginen això mateix dit per un independentista contra la GC o policia? Posar-te al costat d'un GC amb nas de pallasso  et costa presó, què en aquest cas si hi ha intenció de calumniar. Si arriben al poder PP i Vox això serà al pa nostre de cada dia, però hi ha qui vol l'abstenció, en quin món vivim! 

A la fotografia, és pot veure els manters pendents que la policia no vingui, mentre ells agafant en cordes el seu preuat tresor. Com és pot veure a la fotografia de Lorena Sopena, el material no sembla massa atractiu, però malgrat això  " El tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, afirmava fa una setmana que la seva activitat és "gairebé residual", però ho situa com una de les prioritats del seu govern . (Ara.cat. 2/7/23)    

  Desprès del 1-O del 2017, el mapa polític espanyol, ha canviat. El mapa tòpic dels Països Catalans, ha canviat. El art. 155,  allò del "A por ellos" i l'embat del tribunals, ha fet que sobre Catalunya s'hagi imposat un cordó patriòtic. El PP i Vox donen la nova pauta, estem rodejats per illetrats que diuen què el que ells parlen no és català.   Estem més sols què mai. La nostra popularitat com a territori "separatista" està sota mínims històrics. Potser caldria repensar què per ells, Catalunya no pertany a Espanya, per això el maltractament polític i econòmic és fa palès amb totes les actuacions dels governs centrals. No podem esperar res de res de fora de Catalunya. I ací, tampoc anem sobrats de unitat política. A l'hora de visualitzar el mapa del Països Catalans, el millor seria una mena de illa, perquè és així com estem.