Política i societat

  Un dissabte catastròfic pel que fa a la violència de gènere. Per què algú te dubtes sobre això? A Conca ( Las Pedroñeras) l'assassinat de la dona i els dos fills a mans de la parella i pare dels fills. No s'ha suïcidat, està detingut per la GC. A Granada, una dona i la seva mare han estat assassinades per la seva ex parella, desprès s'ha suïcidat. I a Fuengirola (Màlaga) una dona ha estat assassinada per la seva parella. Les edats variant molt, des de els 76 anys de Fuengirola, fins els 20 i 49 de Granada i no hi ha dades del cas de Conca. 1.266 víctimes mortals per Violència de Gènere des de l'1 de gener de 2003 fins avui. Una xifra que dona idea de la magnitud del problema. Unes xifres molts superiors a les víctimes del terrorisme. Perquè si contéssim des del any 1960 fins avui, la xifra seria escandalosa. 

El PSOE acaba de descobrir que Espanya és plural i singular, sort que encara no diu entranyable. I tot perquè el el finançament de les CCAA és tabú. Hi ha 17 CCAA que volen tenir un finançament per sobre de les seves possibilitats. Catalunya a porta el 19% del PIB, però està infra-finançada, però això no molesta a la resta d'Espanya. Aragó, Castella i tota la resta prefereixen que Catalunya s'ofegui i amb ells la resta que donar el què corresponen a cadascun. Què vol dir un Concert Econòmic? Que el finançament és de la propia CCAA i desprès hi ha un quota que va el Estat. Amb aquesta quota és distribueix a la resta. Tant el País Basc com Navarra tenen aquest finançament singular. Això és així perquè el pes específic dins de l'economia nacional és petit. Si Catalunya tingués aquest Concert bona part de les penúries de finançament teòricament desapareixerien. El problema és que la resta de CCAA segueix necessitant els diners que es recapten a Catalunya per finançar-se. Això s

Tenim un problema amb els ex Presidents de Govern d'Espanya. Tenen molt de temps i poca feia, així que necessiten aparèixer per semblar que encara fan alguna cosa. González, aquell president del PSOE que va obtenir una majoria absoluta i una legitimitat com mai s'ha tornat a veure, l'únic que va fer és no molestar els alumnes avantatjats del franquisme. Els va donar oxigen, van poder recol·locar-se convenientment  dins els aparell econòmics, judicials i finalment, polítics. Ara li dona l'etiqueta a una fan de Mussolini, Giorgia Meloni, també li haurà donat al Milei, i a qui faci falta. L'edat no dona més saviesa, però dona un cop de mà a la memòria i sembla que González ja no te memòria.     

  Sempre tornem a la mateixa pedra a la sabata. L'Ajuntament de Barcelona, com la Generalitat, traslladen la seva falta de compromís per l'habitatge social els propietaris que tenen més d'un habitatge. Segon l'Ajuntament, no hi haurà més llicències per pisos turístics. Segon aquest pensament màgic, els propietaris tindran que oferir aquests habitatges per lloguer i ampliar així un parc immobiliari estressat. Sembla mentida que aquestes alçades de la pel·lícula, tota l'acció de govern sigui transferir la responsabilitat de la falta d'habitatge a aquells que disposen de més habitatges, sigui per herència, per haver comprar en el seu moment un habitatge per fer-ho servir per els fills o simplement, per treure'n rendiment els seus diners. La manca de voluntat política per fer habitatge social de qualitat deuria ser un element per establir criteris per determinar a quins partits polítics li podem donar suport. Ja és hora què les institucions facin alguna cosa més

  El jutge Aguirre fa política des de la seu judicial. La seva obsessió és condemnar a Puigdemont i Mas per alta traïció. Al fons els russos. La seva idea, que no fets, és que tot plegat el Procés portava la llavor subversiva de la Rússia de Putin per desestabilitzar Europa via Catalunya. L'Audiència de Barcelona va ordenar tancar la instrucció, però el jutge  imbuït pel sant esperit de venjança vol esbrinar la Veritat. Un jutge prevaricador que vol establir pel seu compte el seu particular esbiaix. És una altra manera de impedir l'aplicació de la Llei d'Amnistia. Cal molta barra per acusar d'alta traïció a un president de una CCAA.  Segons l'article 581 del Codi Penal, "els espanyols que indueixin o es concorrin amb una potència estrangera per declarar la guerra a Espanya s'exposen a una pena de presó de 15 a 20 anys". També es castiguen conductes col·laboracionistes com facilitar l'entrada de l'enemic" al país, reclutar militars per al

  El passeig de Gràcia pres per la F1! Tot això va de negoci. I la F1 és un negoci milionari. Aquests papanates (sic) del Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat pel Circuit de Catalunya, li fan la gara-gara més descarada els executius de la F1 perquè és quedi a Barcelona. Cal aquesta exhibició pornogràfica del esport d'elit? Barcelona necessita encara aquests esdeveniments? Al fons de tot està Madrid què malda per tenir un esdeveniment internacional com cal. Barcelona té un Circuit, ara sembla que la troupe del circuit els agrada més córrer per els carrers de qualsevol ciutat que aboqui quantitats milionàries, no son molt exigents en la qüestió de drets humans, però en general, l'esport passa moltíssim d'això, tenen l'excusa perfecta: No cal barrejar política i esport! El seu cinisme és tant gran com els seus comptes bancaris.  

  Una de la avantatges del estiu, és que els esports agafant un aire global. Amb l’Eurocopa de futbol, els equips nacionals prenent el relleu els equips farcits de jugadors del món global. La febre nacional la cedeixo encantat els analistes de la reconeguda talla del ex president espanyol M.Rajoy. Així, mentre els gols nacionals és cantant com si fossin expressió d'essències pàtries, a partir d’agost els jocs olímpics a París, mostraran sense cap mena de dubte l'exaltació nacional-patriòtica. Banderes al vent i desprès venen amb la cantarella d’allò que no cal barrejar esport i política. Hi ha uns nivells de cinisme que marquen records mundials. I ho fan tots els països. 

  La malvada Suïssa, li denega al jutge patriòtic García-Castellón qualsevol  auxili judicial, perquè considera que les manifestacions del Tsunami Democràtic, no son terrorisme.   “La jurisprudència dels nostres tribunals ha considerat que les organitzacions criminals/terroristes inclouen, per exemple, les Brigades Roges italianes, l’ETA basca i la xarxa Al-Qaeda, però no les organitzacions que, utilitzant mitjans que no són actes de violència criminal, lluiten pel poder polític al país*” (Ara.cat). Malgrat que li diguin mil vegades que manifestar-se contra el govern i les sentències polítiques, no és terrorisme, aquest patriota seguirà en la seva cançó dolça per l'extrema dreta i els seus mitjans auxiliars. Ell volia saber on para Marta Rovira, perquè en la seva obsessió per trobar terroristes sota les pedres, és què va ser:  “la que més ràpidament va tuitejar el primer missatge de Tsunami, només va tardar tres minuts” (Ara.cat). Aquest és el cos del delicte per aquest jutge de la

Barcelona capital mundial pels turistes que s'ho poden pagar. El pobres gràcies a iniciatives solidaries del Ajuntament progressista de Barcelona, mitjançant el Pla Endreça posa feia els sense llars. Quina estranya manera de fer front al problema de les persones sense sostre. Posen multes a qui no té diners, en un exercici de cinisme extraordinari. En aquest Pla (en Majúscules, si us plau!) no hi ha mesures per crear pisos socials, llocs perquè aquestes persones, sens dubte la baula més dèbil de la societat, puguin viure amb un mínim de dignitat. L'Ajuntament prefereix gastar-se milions en una biblioteca super-guai que al cap poc de ser inaugurada ja requereix reformes estructurals, això si és una pressa de pel. Sembla que l'aparofòbia no és cosa de l'extrema dreta, també a l'esquerra te molts partidaris.   

  El mateix dia que el BOE publica la Llei d'Amnistia ( Ley Orgánica 1/2024, de 10 de junio, de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña ), Llarena, fa un pols al legislatiu què és qui fa les lleis. Sentirem a parlar molt de l'oposició del jutges patriotes. Qui ha firmat la Llei, és el Rei, per imperatiu legal. Ara la casuística i els entrebancs per la seva aplicació serà el pa nostre de cada dia. Veurem com és resoldrà aquesta aplicació. Els manuals de dret, sempre s'havia dit que els jutges aplicant la llei, no la transformen o retorcen les seves interpretacions, però des del Procés, tot això ha canviat, vivim en un autèntic cop judicial contra les llei que emanen del Congrés, i per extensió contra la ciutadania.

  Afirmacions com aquestes, denoten el nivell polític de Catalunya. Guanya la dreta extrema i l'extrema dreta, però el Sr. Comín està eufòric perquè han superat a ERC. Ja és veu que per Junts, tant s'ha val si tot l'edifici del independentisme cau, mentre una pedra digui Junts. Així ens va, i per això, entre altres coses, la participació cau al 49%. Sembla que les lleis que emanen de la UE no importen a la ciutadania. També sembla que els joves prefereixen personatges com   Luis Pérez Fernández, alies "Alvise", que ha obtingut 3 europarlamentaris mitjançant la plataforma  Se acabó la fiesta  . Si hem de fer cas, que no és el cas, aniran a Europa. Un youtuber conspiranoic -va iniciar la via política de la mà d' Antoni Cantó a València amb Cs-, que sembla que fa furor a les xarxes socials. Sintetitzant, un demagog de la pitjor espècie. El problema d'aquest personatges és que les seves propostes son fum tòxic. Sembla que malgrat tot, molta gent li agrada into

Les eleccions europees, va de Mussolini, Franco i Hitler. Aquesta triada malèfica s'enfronta els fundadors -gens revolucionaris- de Robert Schuman, Jean Monnet i Paul-Henry Spaak. Enfront dels dictadors que passen per herois de l'extrema dreta, els nom de Winston Churchill, Charles de Gaulle, i Konrad Adenauer com antídot contra aquest autoritarisme disfressat de democracia . Els hereus dels dictadors és reivindicant davant d'una societat amnèsica i benestant. La por és la benzina dels partits d'extrema dreta i sembla que tothom els vol segui, però fins quant?  

  La capital de Espanya és també la capital del miracles. El TSJM ha autoritzat la manifestació-aquelarre contra el PSOE el mateix dia de reflexió per les eleccions al Parlament europeu. Tot normalíssim, on la justícia juga a fer política. Sort que Franco no pot ressuscitar, però tota la claqué mediàtica i els partits hereus del dictador, PP i Vox, així, bona part de la justícia (sic) el fan servir com un zombi per els seus propis interessos, sort que estan a l'oposició. Son uns feixistes i se senten orgullosos de ser-ho!