Política i societat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Junts prefereix noves eleccions a un pacte entre PSC i ERC. De fet, Junts preferiria que a les eleccions generals el PP guanyes les eleccions. Així és la nova mentalitat de que va ser CiU. Prefereixen la terra cremada que el possibilisme d'ERC. Potser no hi ha gloria, però almenys pot servir a la ciutadania catalana. El problema es que aquest acord fa inútil la vinguda de Puigdemont. Junts és un expert en desqualificar qualsevol iniciativa que no vingui d'ells, un partit que sintonitzaria amb facilitat amb el PP sinó fos per la seva deriva extrema al costat de Vox. El problema de tot plegat és el que diran les bases d'ERC. Per què si diuen no, llavors, vol dir que tindrien que dimitir tota la cúpula d'ERC? Això seria el que voldria una militància que no representa a la totalitat dels votants d'ERC.    

  Un partit, ERC en estat de xoc, vol que l'executiva traslladí a la militància la seva resolució per no tenir que prendre una decisió clau en la governabilitat de Catalunya. I com tothom sap, la decisió de les bases -obviant els votants d'ERC, molts més aquestes bases- és mouen per raonaments estrictament de visceralitat abocant a una repetició electoral  on ERC pagarà sens dubte tot aquest desgavell que està protagonitzant. Mala pesa al taler, i tot per la falta de responsabilitat d'un polítics petits amb egos molt grossos que prefereixen destruir el que volia dir ERC. I no, Puigdemont no serà President. Un consell: El millor que pot fer Puigdemont és no vindrà a Catalunya, la imatge de la seva detenció per la GC o pitjor per els Mossos és el que volen a Madrid, i la resta d'Espanya, serà tant ruc de donar-li aquest gust a aquesta gent? Ah si! va dir que tornaria per la investidura, però no hi haurà cap. En un altre escenari -sense repressió i amb l'amnistia a la

  En el món del fake news, aquest personatge, fa molt de temps què viu del conte pressupostari de les Administracions públiques. I malgrat tot, " Se acabó la fiesta" denota la falta d'escrúpols d'algú no no ha treballat mai el món privat. Com aquesta mena de personatges foscos, te un referent amb Abascal, un altre vividor dels pressupostos públics. Al seu lema, és mes aviat "Quiero entrar en la fiesta". No te cap ideologia, és allò que deien un nihilista satisfet de si mateix, que deu pensar que respirant ja fa el fet. Si algú pensa que pot dir alguna cosa sensata per la ciutadania ja pot asseure's perquè la seva ventrilòquia li ve d'altres llocs. Quan estigui amortitzat, buscaran un altre. El món fosc de l'extrema dreta, molt extensa a Madrid, negoci-pàtria és un binomi què es retro alimenta de manera fantàstica, amb les files dels mitjans afins, ni ha un pila de candidats esperant el relleu. 

  La ficció de la paraula sempre guanya a la imatge! Si veiem la fotografia, no hi ha massa gent reclamant justícia. En canvi, el titular de la noticia amplifica de manera exponencial el fet que d'altre manera ningú s'hauria assabentat, més enllà del vianants circumstancials que podien haver-se trobat la "manifestació". Afers de gitanos, podia dir-se així, un món tancat en si mateix, que sempre es projecta quan hi ha un succés violent per revenges. Ací, la justícia -la seva- sempre es venjança. Un grup social difícil, amb una autoestima sempre fràgil i que sempre hi ha la sensació que tothom li deu alguna cosa. Preguntin sinó els hospitals, per exemple.  A les escoles els pares els hi costa arribar-se per saber com van els fills, perquè el grau d'absentisme segueix sent escandalós, davant la passivitat i resignació de tothom.    

  La reunió entre Generalitat i Estat s'ha saldat amb la constatació dolorosa, que els catalans som més baixets (Aragonés,  Campuzano) que el nostres homònims de la península (Sánchez i Elma Saiz). El nostres representats no donen la talla i això és un problema molt greu de credibilitat institucional. Ja sé que algú dirà que això no te res a veure amb la capacitat ni la competència, però veient les imatges son dos de dos a favor del Estat. Sembla que estem caient molt baix!

  Un xàfec de despropòsits cau a ERC. Ara sabem, que el 2019 va haver aquest "atac de falsa bandera" a Sant Vicenç dels Horts. Quins van ser els maquiavèl·lics organitzadors del ninot penjat? Ara sabem, que el omnipresent i ominós cervell de l'Anoia, va quedar-se els diners per fer la feia dels cartell, una feia molt descansada, es va dir que havien pagat fins a 3000 €. Ara el Pau, un noi que segur devia d'estar al atur, va fer la feina per 300€, la resta s'ho va quedar el anònim de l'Anoia. Va sent hora d'aclarir qui és aquest militant. Encara no ha sigut expulsat? El pobre Tolo Moya ha pogut dir que ell no tenia res a veure amb el tema del ninot. Mentre la direcció d'ERC intenta arreglar el país, però sembla incapaç de fer alguna cosa amb tot aquest desori propi d'una pel·lícula de Torrente!

  ERC viu hores amargues. Un partit que volia ser eix central de la política catalana, acaba pagant el desori d'una cúpula mesquina i irresponsable. Ara marxa Maragall, perquè desprès del espectacle dels cartells, no pot fer més que dimitir, potser hauria d'haver dimitit abans, però la volada de les implicacions del partit, i sobretot, de les persones què estan al darrera d'aquest afer llastimós, la falta de transparència, els buits clamorosos de poder, fan que el partit tingui que refer-se. Per què qui paperot pinta Oriol Junqueras, o Marta Rovira en tot aquest afer? Apareixen noms: Tolo (quin nom és aquest?) Moya, Sergi Sabrià, Marc Colomer, aquest dos, expedientats per falta lleu, de quin expedient estan parlant? Com sempre apareix el cervell de la trama, conegut com "el militant de l'Anoia", no hi ha manera de saber el nom, potser és un menor d'edat, qui sap, de fet ho saben els irresponsables d'aquesta gestió  maldestra, miserable i profundament r

  Epater le bourgoise! Però el crit no l'escolta ningú! l'Ajuntament de Barcelona, és prolífic en aquesta mena d'agitació cultural. Tant estrictes amb els manters, i els sense sostre, i   tant esplèndid a l'hora de donar subvencions a creadors artístics de tota mena. Com aquesta imatge dona el que dona, cal posar a peu de la fotografia una explicació per fer-se entendre. Jo per suposat no tinc a l'habitació un joc de llums com aquest. També és evident, que el nen no està a la seva habitació, l'han traslladat a un plató per donar la cara?  

  La fotografia mostra la samarreta oficial del Barça. Com vivim en el món del espectacle, la samarreta de tota la vida, dura una temporada. Jo espero comprar-la el top manta, ells si saben el valor de les coses, i aquesta samarreta oficial te molts patrocinadors. Aquí se li va ocorre que portessin aquests pantalons horripilants! Ja sé que hi altres motius per preocupar-se, però tal com van les coses, cal no prendre mal. L'afer dels cartells de ERC portarà cua, la pregunta segueix en el aire, qui és el cervell de l'Anoia? 

  Les noticies porten l'avís de nous assassinats en l'àmbit domèstic. Salou i Sabadell a Catalunya, i un altre a València. Sobta el cas de Salou, per l'edat de la víctima i del agressor. La resposta ritual del minut de silenci s'entén en el context de sortir a les noticies. Les nostres Autoritats sempre aprofiten qualsevol esdeveniments, bo o dolent per posar-se davant de la pancarta. Sembla que segueixen el manual de bons jans: No a la violència masclista. I desprès què? No n'hi ha prou de condemnar, perquè no serveix de res.  El masclisme inherent a la nostre societat, l’anonimat de grup, la deshumanització de la víctima i la falta de implicació de tota la societat, fa que ens veiem abocats a episodis d’aquesta mena, que son dissolvents per la consciència moral d’un societat que trontolla .  

  La gran noticia es la victòria d’Espanya a la final de l' Europoca davant d’Anglaterra. Un equip fet de retalls de la perifèria ha sigut capaç contra pronòstic d’alçar-se amb una victòria merescuda, malgrat que els anglesos tenien millor equip, però el futbol te això. Amb una lliga espanyola, on domina la presencia de futbolistes estrangers –no calen tants, perquè no son determinants- fa que l’equip sigui atípic. Els golejadors espanyols, son del Athletic de Bilbao i la Reial Societat, Lamine Yamal i Nico Williams s’ha erigit en l'estàndard espanyol.  Un altre triomf, aquest en la vessant més individualista, ha estat Alcaraz a Wimbledon davant d’un Djockovic desconegut. I és que la edat no perdona. El mestra de la fatxenderia ja te un substitut avantatjat amb Alcaraz.  PD: El binomi esport-política està més  viu que mai!

  Aquest culebrot d'estiu, l'únic interès és saber qui coi és aquest "militant de l'Anoia", no hi ha manera que es digui el nom. Expedienten els presumptes responsables i en Tola Moya posa el ventilador per arribar a Marta Rovira. No pensen expulsar per mala praxis el responsables d’aquest afer lamentable i esperpèntic? Encara tindrem que veure com aquest lleials servidors del partit, se'ls col·loca en algun lloc per seguir vivint de la política? No hi ha una altra manera de fer política, que aquesta? Algú pensa que el Congrés extraordinari farà net? Marta Rovira com Oriol Junqueras, fa temps que están a la unitat de cremats intensius de la política. Algú pot preguntar si això és just, i la resposta és que no, però les responsabilitats per tots els errors comesos en la direcció del partit, s’ha d’assumir, veient els cartells de la discòrdia, el partit necessita fer una neteja a fons, perquè la avantatge d’un partit republicà, és que no necessita ni cap rei ni

  Un nou cas de lawfare s'ha destapat, en aquest cas, les víctimes son de Podem (2015-2016), quan el PP i M.Rajoy era president del govern. Una causa general, a la recerca de trobar el que fos, per desacreditar la formació d'esquerra. No va haver ordres de cap jutge per fer els seguiments. Això va ser una cacera particular d'un partit i un president il·luminat que ho feien per el be d'Espanya. I desprès el Procés. Algú pensa que això anirà molt lluny? El ministre del Interior era Jorge Fernández Díaz, un autèntic patriota. Tothom sap on arribarà la causa. Desprès l'Ayuso diu que el PSOE es totalitari, llavors, què son ells?

  L'espectacle mediàtic entre Nacho Cano i el sistema -s'entén que els socialistes- dona titulars els amics de les llibertats, és a dir, al PP i Vox. És el món al revés! Si en detenen no és pas per cap il·legalitat què poguí haver comés,  sinó per motivacions polítiques, perquè ell, és amic de la dreta extrema, i li tenen mania, i per això la llibertaria Ayuso ha sortir en defensa d'un pobre ciutadà que és maltractat per uns malfactors filocomunistes. En la mateixa onda, Abascal, ha donat suport el productor i empresari perseguit per les seves idees polítiques. Estem al estiu, i això vol dir que necessitem noticies, les que siguin, per donar canya al diabòlic inquilí de La Moncloa. Segons fonts de " La investigació policial apunta que els joves [17 joves] no eren conscients que estaven en situació irregular i treballaven deu hores diàries de dilluns a dissabte per 500 euros (inicialment n'eren 300). Compartien habitacions de quatre en quatre i només se'ls pagav

  Mentre a França s'apaga l'incendi que hauria suposat la victòria de Le Pen, a Catalunya, també hi ha un incendi de combustió lenta però sembla inextingible, gràcies al TS, que representa exactament, el que a França és Le Pen. Les forçes independentistes, és reuneixen a Waterloo. No deixa de ser trist i simptomàtic que desprès d'una Llei d'Amnistia, encara hagi exili i repressió per part d'una justícia que ha perdut el nord per la seva obsessió malaltissa de revenja pel 1-O del 2017. El pitjor és que sembla que el PSOE no farà res, no vol molestar encara més a les dretes espanyolistes i tots els serveis auxiliars que son majoritaris.  Resulta que una cúpula judicial d'extrema dreta, mana més que tot el Congrés de diputats, i ja no dic la Generalitat que no mana res de res. Anirem a repeticions electorals?

  L'escàndol dels cartells es va fent cada vegada més gros. Aquests joves sembla que els va tocar la rifa. Segur que aquests nois tenen vocació d'emprenedors. Poca feina i guanys fàcils i tot per enganxar quatre cartells mal endreçats, segons es veu a la fotografia. Potser varen treballar de nit i això augmenta la tarifa per el treball realitzat.  Paguen 50.000 €, i volen tapar el escàndol. La pocavergonya dels responsables de tot aquest afer és de l'alçada del campanar de Sau. Ningú sap res, malgrat que hi almenys tres canaris que podrien dir alguna cosa, però el cervell de l'Anoia deu estar molt enfeinat. Per això Sergi Cebrià va decidir fer alguna cosa com dimitir, malgrat que segons ell, no hi te cap relació amb tot l'afer. I mentre el buda Oriol Junqueras, segueix dient om . Com la llei d'amnistia s'ha anat a la cuneta, ERC prefereix oferir aquest espectacle. Quina manera d'acabar aquest curs polític, amb una derrota electoral i un escàndol que prod

  Vivim en el millor dels món possibles. Per això aquest dirigent de ERC diu que dimiteix per fer alguna cosa. Extraordinari acta d'altruisme partidari.  Sembla que sabia alguna cosa, però perquè molestar-se a fer alguna cosa, sempre es pot dimitir d'aquest càrrec. Marxa de la política? No ho sembla, anirà on li mani el partit. Catalunya te masses problemes com per a sobra aguantar a tota aquesta colla de ineptes i malgirbats que pul·lulen per els partits. Hi ha uns resultats electorals, hi ha la possibilitat de formar govern, però sembla més distret fer-se la guitza entre ells. El maleït cartell demostra la impossibilitat d'estar-hi en el partit. Però com tot és molt elàstic, al congrés de novembre sempre pot aparèixer el seu nom, el noi de l'Anoia encara no se sap el seu nom? Com és un partit seriós, seran les bases, al estil de la CUP, que decidirà que fer respecta al nou govern de la Generalitat que s'ha de formar abans de setembre. Encara estem en "mode&qu

  El drama darrera la porta de casa teva. Això és el que ha passat. Tota la vida vivint en el mateix pis, i de cop, tens una ordre de desnonament. Si fossin okupes llavors el tema es pot allargar molt de temps. Si trucant a la porta i no obres, potser és perquè no et veus en cor d'obrir. Les institucions va fer alguna cosa més que trucar a la porta? La vergonya, o la depressió o ves a saber perquè, han portat a dos veïnes a suïcidar-se. No tenien cap familiar? Estàvem aïllades i soles? Tothom vol treure's les responsabilitats. No hi havia possibilitat d'obrir la porta, com ho devien de fer en el desnonament, amb manament judicial? No puc ni imaginar-me el que ha passat a  aquestes  dues veïnes barcelonines.  

  Llegint la crònica del Ara (Maideu, Moldes i Orriols) sobre els cartells contra els germans Maragall per l'Alzheimer, resulta que tot plegat te a veure amb un noi de l'Anoia, tres nois que vàrem pegar els cartells i va cobrar per la feina, dos noms de ERC, Sergi Sabrià i Marc Colmer, que estaven el cas del noi de Noia, i que en cap cas surt el seu nom, i desprès tot un rosari de dirigents que no sabien res de res. Tot sortia de ERC. Per la força dels titulars, ERC obra una investigació interna. Sembla que el focus infecciós es situa a l'Anoia. Sembla que hi ha un cervell del mal molt jove que ha posat en marxa aquest pla diabòlic. El fet que tot plegat, en el àmbit judicial, acabés arxivat, demostra que la roba bruta simplement és queda a casa, sense rentar.