Política i societat

  Ara toca les competènci es bàsiques. I les matemàtiques com l'incomprensible. Deixo dos problemes -el primer i últim, del quadernet de les proves -, del quadern que els alumnes han tingut que realitzar: PD: No deixo cap comentari, perquè és comenten sols. Potser en tanta pantalla no és la solució per solucionar aquest dèficit de comprensió. 

  Catalunya té una mina amb el Departament d'Ensenyament. Cada setmana ens regala una primícia a nivell informatiu que expressa el desgavell en que es troben. Anuncien una mesura i al cap de poc temps, allò que semblava el descobriment de la vacuna contra el càncer, resulta que ja no val, perquè un nou comitè d'expert ha dit una altre cosa, bàsicament, el que el Departament volia escoltar.  "Fonts del departament d'Educació han confirmat el canvi i han justificat que " la raó és l'optimització de recursos públics ". El subratllat -és meu-, permet esbrinar l'abast d'aquesta mesura, es a dir, una nova aixecada de camisa els docents. Ara resulta que les "  baixes laborals que, tal com va explicar l'ARA, s'han disparat entre els docents catalans en els darrers cursos, amb 50.000 baixes més ara que les que es registraven fa sis anys ", fan desaparèixer el GES - Grup Estable de Substitucions (GES)-, només un any després de la seva crea...

  L'ull clínic d'en Ferreres és proverbial. Els seus dibuixos i els seus comentaris valen més que hores de tertúlies insípides i reiteratives.   

  Vivim en un món on tot és transforma en icònic. La dita que diu: " Una imatge val més que mil paraules", és la manera mandrosa que avui mana, res de mil paraules, cansa, sembla que tothom tingui problemes de deficiència d'atenció. Per això, el Grec* ha escollit una iconografia molt dubtosa. És cert que hi ha una justificació, feta amb paraules!  Qui va aquests espectacles? Anava a dir els de sempre. No ha de ser gens fàcil, fer una programació equilibrada. Segur que hi ha espectacles molt dignes, però també hi ha aixecades de camisa. Per descomptat, els Venus i Saturn, segurament no vindran, els cau massa lluny. 

  Primícia mundial, Felipe González votarà PP&Vox en les properes eleccions.  Un ex president que va tenir a les seves mans canviar Espanya de dalt a baix i va preferir no molestar a les elits que havia gaudit del franquisme. El mateix Felipe González, alies Sr. X, del Gal, ara s'ha tornat el defensor e intèrpret fidedigne de la CE, mentre que els Magistrat del TC, una institució que el propi González va polititzar,  no saben fer la seva feina, i ara es queixa amargament de la situació actual per la possible constitucionalitat de la Llei d'Amnistia. La dreta extrema acapara cadàvers polítics per generar massa crítica, però no s'han surten. Hi havia un mal polític que li deia sempre que podia: " Váyase, señor González ", però ell, els seus 83 anys, no vol marxar, li agraden els focus mediàtics i des de els serveis auxiliars de la dreta extrema li donen tots els altaveus per desgastar el govern de Pedro Sánchez (PSOE).  

  Madrid capital mundial de les togues. Allà sempre hi ha soroll mediàtic. Però tant el PP & Vox son dos partits ganduls. I ara ve vacances, així que de moment fins el setembre no hi ha res a fer, excepte el clan togat que sempre té ganes de sortir els telenotícies. Noms que podríem simultaniejar un jutjat com un camp de futbol. Especialment, el més gandul és Abascal, i dir a algú gandul era, avui sembla que ja no, el pitjor que et podien dir. No li puc dir fatxa, perquè per ell això es un títol d'orgull. Estan esperant -2027- poder guanyar les eleccions, perquè Vox poguí tenir el ministeri de tauromàquia i desmemoria històrica. Serà genial!  

  Manuel Delgado fa un retrat acurat a "Foc, fogueres i revetlles. La festa al carrer*" de la revetlla de Sant Joan i la costum de "calar foc a alguna cosa, tot i que aquestes festes crematòries es concentren sobretot a l'entorn del solstici d'estiu, que a Catalunya pren un valor especial. El paper simbòlic que en la nit de Sant Joan assumeix un foc, la Flama del Canigó (...), ha elevat aquest element a rang d'emblema de la unitat dels Països Catalans". Els focs son ara l'excepció, perquè tal com informava el diari Tele/eXpres informava que se n'havien cremat 823 fogueres per les places i carrers de Catalunya al 1971. Jo encara recordo, tal com explica Manuel Delgado, en un època molt diferent a la nostre. Nosaltres vivíem per dir-ho així, al carrer. Recollíem mobles i trastos que la gent deixava per que anés a la foguera. Grups de de nois aspiraven a fer la foguera més impressionat dins de les nostres possibilitats. Les condicions per fer-ho er...

  Ací la paraula enfrontament sembla una broma de mal gust Felip VI dona lliçons sobre identitats excloents i extremismes. A la fotografia ja veig que vol dir. Una monarquia que vol mantenir-se com suprem record del franquisme. La monarquia va ser el regal enverinat del règim de Franco i que la Transició no va ser capaç d'aturar per por i falta de coratge. Ja veig que els Mossos son dos gotes d'aigua els de la PN i la GC. 

  El franquisme va dissenyar Badia del Vallès*, l'autonomia municipal no va arribar fins l'any 1994. La construcció data del 1975 i la va inaugurar el llavors príncep Joan Carles. Des de l'aire el polígon de Badia volia representar Espanya, per això cap carrer tenia nom de cap ciutat catalana. Els 5372 habitatges de protecció oficial era la meitat dels previstos. Cinquanta anys desprès el fill del llavors príncep Joan Carles, Felip VI vol commemorar el urbanisme del franquisme. Amb 13.109 habitants forma un nucli urbà  divers de procedència. Amb aquesta visita, Felip VI diu molt del seu tarannà ultraconservador i espanyolista. Ja fem tard per la República catalana! PD: Potser la Generalitat d'Illa vol fer-se molt simpàtic amb la monarquia, però no compti amb tots aquells que van anar el 1-O del 2017 a votar.

 

  Hi ha empreses que no calen. I aquesta és una d'elles. Que els sindicats donin suport a aquesta empresa -no és l'única-, demostra fins a quin punt estan desesperats per sortir a qualsevol fotografia. Pel que sembla Illa s'apunta a tot, bo i dolent. Exactament, que fa Glovo? Porta el que la gent, cada vegada més mandrosa, demana per no sortir de casa. Una feina gens glamurosa, els veig a tots ells, amb unes bicicletes  molt d'elles atrotinades, tots ells esperant que els truquin per posar-se en marxa.  Les xifres que dona l'Ara*, impressionen, perquè això vol dir que reialment, la gent s'ha tornat molt senyoret. Tots els "treballadors" que he vist, son de fora, almenys tots els que veig, també he vist alguna noia, però és l'excepció. Tots tenen un aspecte abatut i trist. No deu ser fàcil estar lluny de casa. Ara, diuen, tots els treballadors a partir del juliol tindran un contracte laboral! Això volia dir que tot era amb contracte per obre o quals...

  Ábalos expulsat del PSOE, segur que està molt afectat, igual que Cerdán. Tots son innocents. Tot un malentès per culpa de Koldo, un trinxeraire recollit per Ábalos. Ara Sánchez té la missió de posar terra pel mig de tot aquest escàndol de corrupció. No hi ha dubte que sortiran més cintes, segur que Koldo en té una bona pila de hit-parades per donar i per vendre. L'únic que pot fer, és aguantar el xàfec que li caure des del PP i serveix auxiliars, que son molts. Però, tot és relatiu. Si Mazón encara és President de la Comunitat Valenciana, desprès del 224 mort (DANA) sense que el PP l'hagi culpat de tot l'afer, llavors en tota lògica, Sánchez no ha de dimitir. El socis (ERC, Junts, PNB) sempre poden dialogar amb Vox i el PP, segur que els faran molt de cas.  

  A Junts estan desolats! Santos Cerdán, l'home que havia de fer de pont entre La Moncloa i Carles Puigdemont, ara, surten totes aquestes informacions, que deixen en molt mal lloc a Cerdán. Uns àudios que surten a la llum sis anys desprès ! Això vol dir que des de llavors han seguit el seus modus operandi ? Sembla que el Koldo, un personatge que a anant pujant des del no res -condemnat per dos causes, per lesions -té la mà molt llarga-, va fer que el que sembla que tothom fa, gravar les converses on es parla d'actes pot edificants, per si de cas, i per descomptat, per fer xantatge en cas de què ningú li pagui el que ell vol, perquè Koldo té una autoestima molt gran, des de porter a una discoteca a ser el servicial operari d'aquesta trama corrupte. Junts no té cap opció en el cas, perquè anar a eleccions seria un desastre per les aspiracions que Puigdemont pugi tornar a Catalunya cap el 2027.  PD: Els partits polítics, no hi ha cap comissió de selecció de personal?

  El Departament d'Ensenyament vol prohibir el mòbils  a les aules, per el proper curs. Son els professors i mestres qui els tocarà fer de policies. I amb això tindran brega assegurada, tant de les famílies com els propis alumnes. No fa tant, el que era Conseller d'Educació, en Josep Bargalló (2018) piulava les bondats del mòbil. No hi ha criteri. Una pila d'expert van dir que seria la revolució del ensenyament, pràcticament, era reinventar el guix i la pissarra. No les modes passen, les inversions en TIC queden a la paperera de la història. Constatar que el Departament d'Ensenyament és una mina d'or per omplir pàgines.

  Koldo, Ábalos i Cerdán, la triada malèfica del PSOE. Tres personatges que ara mateix fan forat els fonaments d’un partit i sobretot d’un President, Sánchez que ten que lliutar contra una dreta extrema i els seus serveis auxiliars tant mediàtics com judicials. Sembla que 620.000 € era el botí de les trames corruptes. A mi en sembla molt poc! Això per la dreta extrema és escàndols, però no pas els 224 mort de la DANA, o els àudios on personatges del PP conspiren contra polítics catalans pel Procés. Això no és segons ells rellevant. Fa bé Sánchez d’esgotar la legislatura, si pot. El problema pel que sembla és que no sap escollir  els seus amics. Koldo García és un impresentable amb dues condemnes per agressions. Ha passat de ser segurata a xofer d’Ábalos i “home de confiança” –segurament li devia guardar tots els secrets-, a “empresari de la seva propia vida”. Sembla que pel Koldo, aquests 620.000 tenien que ser seus. En els àudios diu: "El fill de puta del Santos s'ha quedat ...

  Una de les característiques dels governants -de qualsevol nivell-, és aigualir les seves promeses. Prometre habitatge a dojo és sinònim de grans portades els mitjans de comunicació. Com les Administracions  no volen fer habitatges de protecció oficial, recorren al joc dels números. Un 30% era la promesa, ben mirat una xifra ridícula, amb les necessitats actuals. No content amb aquesta dada, ara, el propi Ajuntament, rebaixa encara més les expectatives, per les rehabilitacions d'habitatge passa de 600 m2 a 1500m2, un salt enorme, i tot plegat sembla que dels 4000 edificis que podien transformar-se en habitatge protegit, gràcies a aquest tripijocs passen a 1350. I a més " d'aquests, caldria veure quants compleixen la resta de requisits necessaris perquè la reserva del 30% els impacti ." (Ara.cat, 11/6/25) Cal constatar un fet innegable, no hi ha voluntat de resoldre el problema de l'habitatge. Hi ha masses interessos en joc, i masses traves burocràtiques. I per ac...

  Ara mateix, no sé exactament que ha passat i està passant a Catalunya i el President de la Generalitat Salvador Illa. Es vol tirar endavant un macroprojecte amb el vist-i-plau d'ERC i els Comuns? Amb Aragonés aquest projecte semblava oblidat, però gràcies a Illa el aconseguidor català, ara tot és possible, ampliació del aeroport i desprès vindrà, no tinc cap dubte, el Centre Recreatiu, un eufemisme descarat, per el antic Hard Rock Casino. Això sí, el finançament singular (un altre eufemisme) pot dormir en algun calaix de la Moncloa. Benvingut el desert del reial! PD: Quina sort poder dir que l'aeroport han passat 90 milions de passatgers (és dir)!

 

   "Dimecres passat, a la carretera de Sants, la Pepi, de 80 anys, era desnonada per 114 agents dels Mossos d’Esquadra –85 d’ells antiavalots–per no poder assumir un lloguer de 800 euros mensuals. 114 contra una dona, una proporció exacta . Govern de tothom; però de la Pepi, no pas." (David Fernández, Condicional imperfecte , Ara.cat, 6-6-25)  Jocs d'artifici aquest divendres, on els presidents de les CCAA es reuneixen, no pas, per solucionar problemes de la Pepi i de molts altres dels 3.781 desnonats a Catalunya l'any passat. Alguna dirigent del PP, es permet el luxe amb una fatxenderia  insofrible, que no vol que li parlin en cap llengua que no sigui el castellà (=espanyol). La reunió tenien que parlar del habitatge, però cap resolució per millorar les expectatives de la gent com la Pepi. Així son aquests representants del PP que prefereixen el no res abans d'acceptar qualsevol proposta del Govern de Pedro Sánchez.

 

  L'única resposta decent davant de la fatxenderia d'Ayuso  

  L'article el firmen  Aquest article el signen conjuntament Pere Aragonès, Artur Mas, Ximo Puig, Antoni Castells, Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell, Natàlia Mas Guix i Vicent Soler. 1.-  La fusió suposaria una pèrdua d’arrelament territorial del capital i una menor vinculació entre el sistema financer i les necessitats del teixit productiu local. M'he permès subratllar això de arrelament territorial del capital! Un autor tant antic com Marx deia el segle XIX que el capital no té pàtria. I de fet, el Sabadell va fugir -rebent ordres de la superioritat- a un lloc segur desprès del 1 d'octubre de 2017 a Alacant. I ara surten amb aquest estirabot? 2.-  Les implicacions van molt més enllà de l’àmbit corporatiu: hi ha riscos reals per a l’ocupació, la cohesió territorial i l’accés al finançament de les pimes. Potser tenen raó, i el Banc de Sabadell és un pilar fonamental per la bona marxa del país. Si fos així, caldria pensar en una banca pública precisament per evitar l...

  La crònica de Xavier Tedó, a l'Ara, explica el procés de refundació del partit a Sabadell.  La CUP té principis, potser massa eteris, com son:  Independència, socialisme, feminisme i Països Catalans". No sé si han meditat aquests principis, perquè no tots tenen el mateix valor, per exemple, què vol dir ara mateix socialisme? Una mena de socialdemocràcia amb més determinació o una interpretació dels vells conceptes del segle XIX? No deixa de ser sorprenent que en els principis no aparegui la idea de democracia, o potser aquesta idea cal forjar-la de nou?  Hi hi una nova idea, no sé si és estratègica o tàctica. Sortir de l'ostracisme on s'havia atrinxerat la CUP en el seu maximalisme inútil, sembla un pas en la bona direcció. Veurem com ho fan. En qüestions de economia diuen :   “Hem d’explicar quin és el nostre model productiu, que no és el de turistes i porcs del PSC i Junts”, afegeix ( Bernat Lavaquiol) . "  “No ens oposem a la indústria, ni volem s...

  PD: Si el govern de Illa ofereix aquesta possibilitat a Aragó, seria possible que els murals es quedessin al MNAC?