No deixo d'escoltar proeses en el món casteller. I això en fa pensar que aquestes colles res més tenen al cap batre records. Vivim en un món on tot es redueix això, en aquest cas, anant apilant gent un sobre d'altres fins arribar al cel. De fet és així con s'ha fet la història. La seva història cal situar-la entre el segle XVIII-XIX al Camp de Tarragona i el Penedès*. Dins del franquisme, era expressió d'un localisme exòtic i inofensiu: "els castellers eren considerats 'gent de pet i rot*'". El seu desenvolupament exponencial coincideix amb l'arribada de la democracia. I això gràcies a tres factors: amateurisme, ampliació a nous sectors social i la incorporació de la dona*. Tot això va suposar que el món casteller s'escampés més enllà dels indrets d'origen. Avui, hi ha colles castelleres pràcticament a tot Catalunya. La premsa, la tv estan pendents de les diades castelleres. La propia Unesco ha reconegut (2010) la seva singularitat. En e...