Salta al contingut principal

L'informe Fènix

 



"El model econòmic vigent a Catalunya, basat en uns sectors amb sous tan baixos que els fan econòmica i socialment deficitaris, és insostenible. Si no s’adopten mesures estructurals, el país s’enfronta a un retrocés econòmic i a una ruptura de la cohesió social." (Informe Fènix*)

Mentre la nostre classe política cada vegada més mesquina i cínica, lluita per ocupar un espai el ecosistema català, la nostre societat, malgrat la propaganda, s'enfronta a reptes molt difícils d'assumir per les pròpies mancances i perquè la nostre financiació per part del Estat ha estat suïcida envers Catalunya.

L'informe Fènix, dona un toc d'atenció a la classe política, però no sols, també a tota la societat. L'informe explica què hi ha sectors empresarials "altament subvencionats", així, el turisme de "sol i platja" -l'arribada massiva de turistes del estrangers-,  i la industria càrnica -el 80% de la producció no és queda al territori, va a l'exportació-.  La raó està en Els sectors subvencionats són aquells en què "el salari mitjà és tan baix que el treballador no genera, al llarg de la seva vida, prou recursos fiscals i socials per finançar els serveis públics més bàsics de què gaudeix", segons l'informe**." (Ara.cat, 15/5/26).

Les dades macroeconòmiques del PIB -mesura l'activitat econòmica d'un territori- han pujat, per satisfacció dels governs de torn, però el PIB per habitant -mesura el creixement de la productivitat i la riquesa general de la població**- s'ha estancat o ha caigut. "El 2000, el PIB era un 6% superior a la mitjana europea, i el 2024 es va situar el 6% per sota: "Tenim un creixement que empobreix", ha resumit J.Ventura***. La productivitat, implica l'eficiència d'una empresa. Treball i capital conformen -hi ha més variables, però per simplificar, ho deixem així-, la capacitat per produir bens i serveis. La eficiència seria produir més amb menys capital i treball, sigui en una empresa o un territori. L'eficiència va lligada a la prosperitat d'un país. 

Turisme i indústria càrnica, es beneficien de l'impacte demogràfic. Allò del "exèrcit industrial de reserva" del vell Marx, encara és una realitat. En les dues últimes dècada la població nouvinguda ha crescut fins les dos milions, sense aquest increment, el creixement natural hauria estat de 20.000. Hi la paradoxa que constata l'informe és què aquest "exèrcit de reserva" ha generat un augment de persones, però les taxes d'atur no han baixat, de fet son més altes que al any 2000. Els sous mitjans han pujat, però sense l'augment de la població estrangera, l'augment hauria estat molt més significatiu.

El nostre sistema productiu s'ha acostumat a sous baixos. De fet, és l'única avantatge comparativa, malgrat que d'altres països poden fer-nos la competència. A "l'informe s'estableixen les següents recomanacions:

-Augmentar la transparència mitjançant la publicació de la balança fiscal i el valor afegit aportat per cada sector productiu.

-Eliminar avantatges fiscals que afavoreixen activitats de baixa productivitat.

-Incrementar el salari mínim per frenar l’expansió de llocs de treball poc qualificats.

-Implementar polítiques d’immigració selectiva basades en la qualificació i la demanda.

-Reduir la capacitat turística.

-Reformar les polítiques d’ocupació per equiparar-les als estàndards europeus més avançats.

-Revisar el sistema fiscal per evitar recórrer constantment a la penalització de les rendes del treball i l’estalvi.

-Fer obligatori el coneixement del català com a requeriment per ocupar llocs de treball d’atenció al públic i serveis de cura personal*".



En un document coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura, es proposen modificacions estructurals del model econòmic català per a fer-lo sostenible i garantir que segueixi essent font de benestar i prosperitat

*https://informefenix.cat/

-https://informefenix.cat/Informe_Fenix_PDF.pdf


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.