Passa al contingut principal

Vértigo en la Generalitat

Vértigo en la Generalitat. El President Puigdemont, acaba de suspender la rueda de la prensa que tenía que declarar las elecciones anticipadas. Esa posibilidad implicaba, la suspensión del art.155 de la CE. La noticia de las elecciones anticipadas, ha desatado una tempestad entre las "alma bellas (Hegel)". Lo Ideal (DIU), frente al posibilismo de las elecciones autonómicas.

No se sabe nada, del porque de esta decisión del President. Debe haber muchas noticias y llamadas telefónicas. Se hablaba de la mediación de Urkullo (PNB). Se hablaba de los contactos telefónicos a Moncloa. No se sabe nada, de momento. 

Dice J.Gray, que "la política es un esfuerzo temporal (...) , a la búsqueda de soluciones temporales a problemas permanentes". En la política no hay épica. Hay compromiso, y este implica siempre concesiones. No vale el todo o nada. Hay demasiada gente que cree que la política arreglara los males del mundo. Sólo puede aliviarlos, cosa que no es poco. No hay varitas mágicas que solucionen nuestros problemas.


¡Bienvenidos al desierto de lo real! Una realidad llena de cambos y mutaciones, que no es fácil de leer ni de interpretar. Algunas "almas bellas" han dicho de forma jeremaíca que se dan de baja en el partido (Cup,  PdCat) si no se declaraba la DIU. Creo que son necesarias esas almas bellas, pero no es necesario adherirse siempre a ellas. La realidad es la que es, poco amable, con Cataluña. Por eso, las opciones del President, son muy limitadas, debería seguir un criterio pragmático: el mayor bien, para el mayor número de personas.

PD: Veremos como acaba el día (14.50h)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.