Salta al contingut principal

Vértigo en la Generalitat

Vértigo en la Generalitat. El President Puigdemont, acaba de suspender la rueda de la prensa que tenía que declarar las elecciones anticipadas. Esa posibilidad implicaba, la suspensión del art.155 de la CE. La noticia de las elecciones anticipadas, ha desatado una tempestad entre las "alma bellas (Hegel)". Lo Ideal (DIU), frente al posibilismo de las elecciones autonómicas.

No se sabe nada, del porque de esta decisión del President. Debe haber muchas noticias y llamadas telefónicas. Se hablaba de la mediación de Urkullo (PNB). Se hablaba de los contactos telefónicos a Moncloa. No se sabe nada, de momento. 

Dice J.Gray, que "la política es un esfuerzo temporal (...) , a la búsqueda de soluciones temporales a problemas permanentes". En la política no hay épica. Hay compromiso, y este implica siempre concesiones. No vale el todo o nada. Hay demasiada gente que cree que la política arreglara los males del mundo. Sólo puede aliviarlos, cosa que no es poco. No hay varitas mágicas que solucionen nuestros problemas.


¡Bienvenidos al desierto de lo real! Una realidad llena de cambos y mutaciones, que no es fácil de leer ni de interpretar. Algunas "almas bellas" han dicho de forma jeremaíca que se dan de baja en el partido (Cup,  PdCat) si no se declaraba la DIU. Creo que son necesarias esas almas bellas, pero no es necesario adherirse siempre a ellas. La realidad es la que es, poco amable, con Cataluña. Por eso, las opciones del President, son muy limitadas, debería seguir un criterio pragmático: el mayor bien, para el mayor número de personas.

PD: Veremos como acaba el día (14.50h)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.