Salta al contingut principal

Puigdemont (I)

Carles Puigdemont ha sido demonizado por el gobierno del PP y todas sus fuerzas auxiliares. EL gobierno del PP ha decido que no puede ser candidato a la Presidencia de la Generalitat. Este veto, es simplemente, una cuestión de testosterona. Pero para hacerlo más creíble, utilizan a la judicatura para que apuntale ese flanco.

El TC que por cierto, ¿cómo puede ser juez y parte en este conflicto? ¿Quién controla al TC? El propio TS también ha entrado en esa vorágine de despropósitos jurídicos. Se ha decretado la muerte política de un ciudadano que puede pasearse por Europa sin ningún impedimento, pero que si entra en territorio español, será detenido inmediatamente, por un ramillete de delitos todos ellos a cuál más grave y más descabellado.


El President del Parlament, el Sr. Torrent, está atado de pies y manos, por un lado, la intromisión intolerable del TC y TS en el quehacer del Parlament, reescribiendo el Reglamento de la Cámara y el Estatut de Catalunya. El President del Parlament, no puede obviar el resultado de las elecciones del 21-D. En ellas, la mayoría independentista, tenía y tiene en Puigdemont, al candidato que reúne los votos para salir elegido en primera votación. 

El gobierno del PP, no quiere que Puigdemont vuelva a presidir el Govern de la Generalitat. La Generalitat fue suspendida por una interpretación alucinante del art.155, en el que no había nada escrito, pero que el Gobierno del PP ha escrito para la ocasión. Destituyendo al Govern legítimo de Cataluña, su Parlament, encarcelando a la mesa del Parlament, y al Govern. El aval constante del TC ha sido un arma formidable para generar la ilusión de legalidad.

Roger Torrent


La vuelta de Puigdemont, a la Generalitat, es lo que los votantes han querido, y eso, el Gobierno central no está dispuesto a aceptar. Para ello ha dispuesto a unos rehenes que cumplen ya condena, antes que se halla juzgado el caso. Quieren la humillación y la derrota personal de los actores principales. No les importa que se salten todas las normas, o que las reinterpreten de manera indecente.

¿Qué hacen aún Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez y Jordi Cuixart en prisión preventiva? Nada menos que un Magistrado del TS, los mantiene por si acaso generan con su salida de prisión violencia. Este mantenimiento en prisión es prevaricación. Pero nadie parece importarle.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.