Passa al contingut principal

Puigdemont (I)

Carles Puigdemont ha sido demonizado por el gobierno del PP y todas sus fuerzas auxiliares. EL gobierno del PP ha decido que no puede ser candidato a la Presidencia de la Generalitat. Este veto, es simplemente, una cuestión de testosterona. Pero para hacerlo más creíble, utilizan a la judicatura para que apuntale ese flanco.

El TC que por cierto, ¿cómo puede ser juez y parte en este conflicto? ¿Quién controla al TC? El propio TS también ha entrado en esa vorágine de despropósitos jurídicos. Se ha decretado la muerte política de un ciudadano que puede pasearse por Europa sin ningún impedimento, pero que si entra en territorio español, será detenido inmediatamente, por un ramillete de delitos todos ellos a cuál más grave y más descabellado.


El President del Parlament, el Sr. Torrent, está atado de pies y manos, por un lado, la intromisión intolerable del TC y TS en el quehacer del Parlament, reescribiendo el Reglamento de la Cámara y el Estatut de Catalunya. El President del Parlament, no puede obviar el resultado de las elecciones del 21-D. En ellas, la mayoría independentista, tenía y tiene en Puigdemont, al candidato que reúne los votos para salir elegido en primera votación. 

El gobierno del PP, no quiere que Puigdemont vuelva a presidir el Govern de la Generalitat. La Generalitat fue suspendida por una interpretación alucinante del art.155, en el que no había nada escrito, pero que el Gobierno del PP ha escrito para la ocasión. Destituyendo al Govern legítimo de Cataluña, su Parlament, encarcelando a la mesa del Parlament, y al Govern. El aval constante del TC ha sido un arma formidable para generar la ilusión de legalidad.

Roger Torrent


La vuelta de Puigdemont, a la Generalitat, es lo que los votantes han querido, y eso, el Gobierno central no está dispuesto a aceptar. Para ello ha dispuesto a unos rehenes que cumplen ya condena, antes que se halla juzgado el caso. Quieren la humillación y la derrota personal de los actores principales. No les importa que se salten todas las normas, o que las reinterpreten de manera indecente.

¿Qué hacen aún Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez y Jordi Cuixart en prisión preventiva? Nada menos que un Magistrado del TS, los mantiene por si acaso generan con su salida de prisión violencia. Este mantenimiento en prisión es prevaricación. Pero nadie parece importarle.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...