Trencar-ho tot

 

Trencar-ho tot, podia ser un bon final, per una relació tòxica que hem patit la ciutadania de Catalunya. No si val tot, aquests socis ERC y Junts, no han sigut capaços de gestionar la Generalitat amb una mica de seny. L'eix dreta i esquerra també existeix. Socis què han fet comèdia per semblar que treballaven a la una, però que desprès cadascun tirava pel seu camí. ERC té què mirar a l'esquerra, el problema és que no arriba a sumar amb els Comuns. El PSC deu estar pensant que la seva victòria inútil, ara, ja no ho es tant. ERC ha dit prou, però això vol dir, anar a eleccions. Adéu al 52% de vot independentista. Molta gent està molt cansada d'aquest espectacle permanent de desunió a les files independentistes, però potser, cal repensar tota l'estratègia a mig termini. No parlo del llarg termini, perquè, simplement, és impossible.

Potser a les properes eleccions, el PSC esgarrapi vots de Cs, què ja pot acomiadar-se del Parlament, una pujada de Vox, moderada, i abstenció, què castigarà tant a ERC i Junts. Però, no veig massa canvi en la correlació de forçes i tornarem aquest joc estèril amb el que estem instal·lats. Es possible què s'ha arribi a un acord in extremis? No ho sé. Les ferides actuals son molt més profundes que abans de començar aquestes converses després del 14-F. 

Sembla que definitivament, la Generalitat, no tingui qui l'estimi.  Això és un error històric, per dir una paraula grandiloqüent, però aquest ha estat un instrument molt valuós per la transformació de Catalunya. Ningú pot entendre què els partits independentistes, vulguin desentendre's de l'acció de govern a la Generalitat. Es veritat que la Generalitat té poc marge de maniobra, què les seves lleis, son impugnades amb molta facilitat i el TC té la costum de suspendre-les, què no té la financiació que li pertoca, però malgrat tot encara pot fer coses. La independència  no arribarà, almenys a mig termini, però, la gent té molts problemes i espera què els seus polítics, facin alguna cosa més que barallar-se entre ells, mentre que l'atur, l'habitatge, les infraestructures, la pandèmia, la sanitat, l'educació, els impostos, i un llarguíssim etcètera, estan a l'espera que el proper govern entomi, si qui sigui, tots aquests problemes, que no marxen i què no es resoldran amb ERC i Junts enemistat fins el dia del judici final.