Política i societat

 

  La dreta extrema fa seva el " dolor " per la pèrdua de Pamplona. Aquesta patrimonialització és un dels tics d'aquesta dreta que quan mana ella, li sembla natural, com si l'ordre natural de les coses fos precisament els que ells volen, manar. Per això, qualsevol desviació d'aquest ordre natural és vist com una taca que cal denunciar. Encara utilitzant sense cap mania ETA com etern referent. Per la mateixa regla de tres, tots aquests demòcrates mai han dit ni piu  sobre els crims del franquisme, perquè per ells, allò no i va haver cap crim. Tant s'ha val  si el nou Alcalde obtingué més representació del Consistori que mai, això no compta, l'únic que si val és que si ells no manen -UNP, PP-, tots els altres son uns usurpadors i per extensió uns terroristes, que no mereixen respirar l'aire de llibertat de Pamplona.

El PP i UPN, no acaben d'entendre la dinàmica de les aliances electorals. Una moció de censura ha fulminat a l'anterior Alcaldessa  Cristina Ibarrola de UPN. Els vots de socialistes (PSN) i EH Bildu han aconseguit descavalcar a la dreta del Ajuntament de Pamplona. El nou Alcalde,   Joseba Asiron  de EH Bildu tindrà que fer front contra la marea mediàtica de la dreta extrema. La  patrimonialització  del poder per part de la dreta -PP i UPN- fa que la sortida del consistori de Cristina Ibarrola (UPN) sigui per ella i el seu partit un delicte de lesa majestat. La dreta extrema no és capaç d'assumir que en democracia el que compte és la aritmètica parlamentaria. Tota les desqualificacions han sigut llançades al vent. Fins l'últim moment, " El ple havia de començar a les 12 del migdia, però la ja exalcaldessa ha decidit convocar-ne un d'extraordinari mitja hora abans per aprovar una subvenció a la Fundació Víctimes del Terrorisme ." Una autèntica alcaldada per

 

  Aquest personatge és diu Javier Ortega Smith, es de Vox i com necessiten sempre sobreactuar, ahir, al Ajuntament de Madrid, va protagonitzar una performance al estil Vox. El motiu de tot plegat era un  debat sobre la moció de censura a Pamplona acordada entre EH Bildu i PSOE. Com a Madrid no tenen cap problema de cap mena, tenen que passar l'estona parlant d'altres coses.     Ortega expressa la bronca i odi  per aquells que no pensen com tu. Va anar on estava la oposició i amb els fulls que portava a la ma, li va etzibar un cop a l'ampolla d'aigua que està buida on va xocar  amb  Eduardo Fernández Rubiño (Més Madrid). Volia la fotografia i la va aconseguir. El president  Francisco de Borja Fanjul, del PP, no va  expulsar a Ortega del ple, li feia mandra. Devia sentir-se molt satisfet desprès de la seva heroica  acció.  Una actitud  xulesca propia de gàngsters i brètols amb mode patriota.

  La piulada, està ben pensada. Perquè des de l’estricta lògica, jugar a la loteria és com llançar el diners a la paperera. I malgrat tot, i contra tota lògica, la gent segueix comprant dècims per si de cas. La possibilitat que et toqui la grossa és d’un 0,001%, és a dir, 1 entre 100.000. Dit així, sembla un argument decisiu per deixar de comprar loteria i estalviar aquests diners a la guardiola. Al cap d’un temps tindràs uns diners segurs. Però, la gent no vol parla de probabilitats. Hi ha paraules com intuïció, pressentiment, inspiració, somnis, desig, necessitat de pensar que et pot tocar. I el cas és que hi ha gent que li toca, però malauradament, no és a nosaltres. Hi ha una cosa segura, si no jugues, perquè això és un joc i un negoci, no et tocarà mai. En èpoques de vaques magres la gent juga amb més fervor, psicològicament és millor que toqui sempre fora de la teva ciutat, a poder ser al altre extrem del país, així tens la sensació que tots aquells que coneixes  tampoc els a toc

 

  S'imaginen que tinguéssim que viure al carrer, sense cap horitzó de millorar les condicions per canviar de situació? Mentre Barcelona s'omple de llums de Nadal, com si fos El Dorado, mentre la propaganda ens ofega amb la necessitat de comprar coses que no necessiten, hi ha al costat gent que no te res de res. De les 1384 persones que viuen al carrer, molts son de fora, però també de casa nostre, joves i grans, amb problemes de salut física i mental, però el Consistori no vol saber res de tot això, perquè espatlla el seu relat d'un món feliç. Es llançant diners per fer creure que vivim en el millor dels mons possibles, però en canvi costa molt ajudar a aquestes persones que estan fora del sistema i que el sistema no els vol.  Quant pensen arreglar el problema del habitatge a Barcelona com a la resta del país?

  La noticia d'un desnonament traumàtic per les persones afectades, ha creat l'efecte de reacció per part del consistori badaloní de Albiol. La qüestió de fons son dos: un, l'habitatge i l'altre la situació econòmica de les famílies vulnerables. L'Ajuntament, qualsevol, no pot fer-ho tot, però si estar al cas en situacions com la que recull aquesta noticia. Que cap treballador/ra social anés a interessar-se per la situació d'aquesta família, o que la Sra. Rosa del Amo, regidora de Protecció a les Persones, tampoc aparegué, en el moment del desnonament, vol dir que alguna cosa és fa malament. Desprès la regidora, intentant arreglar la mala imatge que han donat, asseguren que treballant per derivar a la persona que necessita assistència a un centre sociosanitari, mentre " la seva mare podria acomodar-se a Sabadell amb una altra família. Per al segon home amb cadira no hi ha ajuda prevista perquè no consta com a ocupant del local". Promeses, la idea és es

  Hi ha imatges que fan mal, estem molt a prop del nadal, però la maquinaria judicial segueix el seu curs, desnonaments els més vulnerables, dins d'un món sense ànima. On para la Generalitat i el serveis socials o els del Ajuntament de Badalona? De què serveix tenir Departaments de Drets Socials?  Abans que retornin els que han marxat de Catalunya, potser valdria la pena fer més per els que ja estan ací i estan en situacions d'emergència social. Els humans som poc compassius, castiguem els pobres i vulnerables per sentir-nos millor, però això fa que la nostra societat sigui més mesquina, insolidària i sobretot, menys compassiva. Ningú pot fer res en aquestes situacions límit?    

  Dins de Vox, s'ha amaga Jorge Buxadé, un falangista, però encara hi queden? que s'ha fet un nom propi dins d'aquest partit que és diu Vox. Un personatge sense manies, ni cap empatia per aquells que no pensen com ell. Per ell, res més hi ha una veritat absoluta: Espanya, sigui aquesta paraula el que volgui dir  . Connectat amb altres grups d'extrema dreta a la UE és europarlamentari per Vox, i és l'ideòleg oficial del partit. Tothom amb el líder. Res més li falta dir cabdill, però no cal, perquè tothom sap qui és mogui surt fora de l'auca de Vox. Resulta estrambòtic i trist, que personatges d'aquesta mena, tinguin ressò mediàtic i polític, amb un missatge antidemocràtic i feixista. 

  La llei del embut s'aplica sempre els més vulnerables. Desplegament policial, perquè si s'ha de donar cops de porra, que siguin professionals els que ho facin. Un lloc ruïnós, unes famílies sense recursos ni capacitat de fer front al descomunal coalició entre l'Alcalde (Albiol), la policia, el propietari, no venia a cobrar tal com deien les víctimes? i per avalar que tot això és just i raonable, la justícia i les seves ordres de desnonaments. Quinze anys vivint en aquest lloc, però res a fer. Una vintena de persones fora, sense cap horitzó d'esperança. Una vegada més s'ha fet justícia per el més fort.  PD: Que vinguin regidors de la CUP i ERC, quan ells teníem responsabilitats per evitar el que estava passant, cal tenir molta barra.

  Sorprèn i fastigueja noticies que donen una idea de les diferents maneres de tractar assumpte relacionats, on sempre hi ha nom i cognoms, quan son persones vulnerables  i d'altres que els anomenen líder, a falta de dir el seu nom i cognom; d'un entramat d'empreses de pisos turístics, en concret 70. A Badalona, el proper divendres hi haurà desnonament, malgrat que els inquilins, d'un edifici infecta, paguen al propietari o el que fa el cobrament, en metàl·lic, famílies  nacionalitzades espanyoles, però que el seu Alcalde, el Sr. Albiol, els titil·la de "ocupes". Vuit famílies vulnerables, és a dir, pobres de solemnitat, aniran al carrer, sense cap possibilitat de trobar allotjament. I l'altra cantó, no hi ha nom, per què no hi ha nom  i cognom del cervell d'empreses que feien servir els pisos per el turisme, malgrat no tenir llicències per fer-ho? Uns tenen la cara de la pobresa, l'altra és un  anònim empresari que s'ha omplert les butxaques d

  Aquest problemes matemàtics, son els responsables dels mals resultats en les competències matemàtiques al informe PISA. Fixin-s'hi que porta al costat pistes per treure el problema. Una de les derivades d'aquest baix nivell és que també hi ha una  mala comprensió lectora, llavors si no entens el problema, difícilment, podran saber com solucionar-ho. Les solucions impliquen percentatges, restes, la resposta a les ruletes implica percentatges, l'última, multiplicar i  tornar a fer  percentatges. 

  Santi i Javier Feijóo el moderat és lamenta dels excessos verbals del seu aliat i soci de coalició en diferents CCAA. Val a dir que això no preocupa gens a l'extrema dreta i tampoc al PP. Abascal fa de poli dolent mentre Feijóo farà de poli bo. Una comèdia dolenta per els perdedors de les eleccions generals, que encara no han sapigut acceptar. Sembla que la mala educació en política, també en altres àmbits de la vida, es valora positivament, o sinó preguntin a Ayuso, experta en fruita dolça.

  Abascal ha declarat al diari argentí Clarín la frase . Abascal celebrava la victòria de Milei, a falta de celebrar la victòria de Feijóo. Lluny de l'Espanya, Abascal ha dit aquest eructa mental. Volia estar a l'alçada del seu amic del ànima Milei, quan parla de "merdosos" a tots els que no pensen com ell. La frase expressa la ràbia i la frustració de l'extrema dreta per no haver arribat al poder. Diu ell que te principis, menys mal, imaginis si no tingues! Per descomptat, les seves declaracions son expressions de la llibertat d'expressió que a Espanya quan les diu la persona correcta sempre està avalada per la justícia justiciera.  

  La vinyeta d'en Ferreres dona en la diana dels debats sobre l'informe PISA a Catalunya. Hem passat de ser líders a baixar a l'infern. Però, això te fàcil solució, ingressa a les joventuts del partits, per anar creixent professionalment, fins arribar a ministre o  ambaixador, si molts ho fan, perquè la resta? Res més cal dir si senyor a les reunions.

  El dia de la Constitució és festa, un dia que és fa servir per fer un pont que tothom espera. Els polítics també. A Madrid la dreta extrema farà seves les taules de la llei. A Catalunya molts de nosaltres passaren dels actes oficials, plens de buidor i massa pompa. Una llei que cal actualitzar i sobretot interpretar d'un altra manera. La Constitució no és eterna, malgrat la dreta extrema i els jutges patriòtics. Fixin si és caduca que caldria fer un referèndum per saber si volem el que tenim (monarquia) o una república. A partir d'ací, ja podem anar fent La Constitució és un llibre, no la Bíblia, per els fidels. 

  El diagnòstic de José María Aznar: “ Crec que Espanya viu un moment molt crític. Probablement, el moment més crític, si es deixa de banda l’intent de cop d’estat del 81. I tindrem dificultats per sortir d’aquest moment. Estem discutint dues coses: una, si es produeix una amnistia per als processats o fugats del cop d’estat de l’octubre del 17 i, una altra, si la Constitució espanyola existeix, resisteix, i si la nació espanyola continua. I llavors s’està parlant d’una cosa absolutament bàsica ”. Aquest desaprensiu té tota la influència en els mitjans patriòtic de Madrid. Surt sempre que vol anunciar la fi de l'existència d'Espanya. Segons ell, tot va de mal borràs.  El seu diagnòstic (sic) és ideal per aquells que encara el volen creure en les jornades més tràgiques que ha viscut Espanya en la seva recent història, el 11 març del 2004, quan ell, era President de govern. Abans havia mentit el 16 de març del 2003 i la seva fotografia històrica de les  Açores. Algú com ell, don

  La dreta extrema capitanejada per Feijóo, no pot canviar la dinàmica parlamentaria. Ell, s’ha quedat a l’oposició amb els seus companys inestimables de Vox, que l’han ajudat a perdre les eleccions del passat 23 de juliol. Ara com no té massa feina, pot anar a les manifestacions convocades per els amants de la Constitució –en versió restringida e interpretada per els seus amics jutges-. Qualsevol excusa és bona per fer-se veure. Adéu a la imatge d’un polític vingut de Galicia, l’oasi de la dreta eterna, amb la seva aureola de moderat. El Madrid de la dreta extrema ha canviat a Feijóo. Sembla que tampoc ha costat massa que s’escorés més a la dreta. Vox i la brunete mediàtica , a més d’Ayuso, han generat un espantall que fora d’aquest ecosistema autor referencial, a la resta d’Espanya, de fet al País Basc i Catalunya ha cap girat la tendència a la dreta extrema. Puigdemont, Francisco Galindo, mediador i diplomàtic salvadorenc, a més de l’amnistia, son el blanc dels creuats. Tenen un soc

   Junt (sembla una broma) per Catalunya no sap el que vol. Les acusacions de Aurora Madaula en el ple de les dones de la setmana passada, va acusar a companys de files de "violència masclista". No sembla un lloc molt adient, excepte si dones noms i cognoms, i al mateix temps, fas una denuncia a la policia o al jutjat de guàrdia. Perquè una acusació d’aquesta mena, és molt greu i segur que la Sra. Madalua, sap les implicacions que pot tenir. Què la Presidenta del  Parlament, la Sra. Anna Erra de Junt, digui que l’acusadora genèrica, deuria de deixar el seu càrrec, és una reacció poc prometedora. Sembla una mica estrany aquesta invitació. O la Sra. Madaula ha fet un gra massa, i llavors, si que tindria que dimitir per la seva frivolitat, o bé, el grup parlamentari de Junts, s’ho tindria que fer mirar. I malgrat tot, sembla que a Junts hi ha batalletes de segon grau entre les diferents faccions  per el control del poder del partit. Possibilites contra essencialistes. Ja s’ho po

Surten al carrer per manifestar-se políticament. Mai surten per causes com la violència de gènere, els desnonaments, la falta de mitjans de la justícia. No, surten al carrer perquè no volen sentir a parlar d'una llei, encara no ho és, però ells, fan una protesta preventiva. La funció judicial és fer complir les lleis que el legislatiu té encomanada per la Constitució, que ells tan la volen defensar. I si pensen que la llei no s'ha ajusta a la Constitució, que demanin una qüestió de constitucionalitat (art.163 CE). El TC, en la STC 36/1991, diu: " la qüestió de inconstitucionalitat no és una acció concebuda els òrgans judicials per impugnar de manera directa i amb caràcter abstracte la validesa  de la llei ". Així què valdria més que deixessin les togues al despatx i sortissin al carrer com simpatitzants del PP i afins, seria més honest.