Política i societat

  Avui, les noticies del desallotjament a Barcelona, okupa tota la premsa nacional, i això per dues raons: la primera,  qualsevol pinzellada de violència a Catalunya s'ha de magnificar per els altaveus mediàtics de torn; i en segon lloc, aquesta noticia tapa d'altres de més llarg abast. El cas de la okupació no ve d'ara. El Kubo va ser okupada al 2016, la Ruïna al 2019. Ara aquests edificis pertany a la Sareb (2012). Una entitat amb el 45% de participació pública, un ens resultat de la crisi bancaria. Tota la parafernàlia  policial, per treuen a sis persones d'uns locals deixats i abandonats i què ara la Sareb vol recuperar, no per fer habitatge social, això no ho faria mai. En la fotografia és pot veure que tot seria un espectacle mediàtic. Malauradament, els desnonaments seguiran a Catalunya més de  8.574, el 22,4% de tot l'Estat al 2022. Però d'aquest no hi ha el reso mediàtic que mereixerien.   

  L'equip del perdedor Feijóo reunida per calibrar quins passos s'ha de seguir per deixar constància del rebuig del PP a estar a l'oposició. Prenen cafè, hi ha alguna cafetera preparada al efecte? Quin ha preparat les  tasses? Algú que treballa per el partit? Era home o dona? Tots molt formals, potser massa i tot, però ja s'ha sap, son gent d'ordre. Una paritat impecable, malgrat que no tothom té el mateix pes específic, en el ordre polític. Cuca Gamarra, Dolors Montserrat, Miguel Tellado, Carmen Fúnez, la resta fa massa mandra per saber d'ells. I malgrat l'aspecte innocent, no poden amagar que estan a l'orbita de la extrema dreta, ells, que donen consells a tothom, no poden evitar ser ventrílocs de la pitjor Espanya possible.

  Diu Feijóo: “ Tots tenim els mateixos drets. I tenen els mateixos drets els ciutadans de Sant Cugat de Llobregat que els ciutadans de Cuzcurrita de Río Tirón, exactament els mateixos ”.  He mirat urgentment a Google Maps, on és Cuzcurrita del Río Tirón, he vist que és troba a La Rioja. Desprès he comprovat on cau aquest San Cugat de Llobregat, a mi m'ha sonat molt estrany, però mai s'ha sap. Al Google, m'ha envia directament, a Sant Cugat, sense el Llobregat, llavors, Feijóo s'inventa la geografia catalana, perquè per ell, Catalunya sembla tant llunyana com Amer, Girona. Feijóo segueix enfadat, per això prefereix inventar-se ciutats fantasmes, on almenys no votaran al diabòlic Pedro Sánchez.

  Pedro Sánchez s'ha convertit amb l'heroi ni que sigui accidental, al exposar davant de Netanyahu, el que molta gent pensa. Què la destrucció de Gaza va més enllà de Hamàs, i que voler identificar a tota Gaza amb Hamàs és un acte deshonest i criminal. Això no ho va dir, esclar, però, la mort de més de 14.000 persones, és sens dubte un acte criminal, ell va dir, "insuportable" davant de la passivitat de la Comunitat Internacional. L'UE de la mà de Pedro Sánchez, i del primer ministre belga, Alexander de Croo, és la primera vegada que Netanyahu té que escoltar crítiques de la massacre portada a terme per el seu exèrcit a Gaza. Demanar dos estats, el palestí , altre ja existeix, sembla una obvietat que està dins de les declaracions de la ONU. Però la cara de pomes agres de Netanyahu, demostra que el president de torn de la UE va encertar a dir-li les veritats que sembla que ningú li deia a la cara.   

  Mobilització per una causa més que justa i justificada. Catorze dones assassinades a Catalunya aquest 2023: Elisabet, 38 anys;  Ruth;  Sandra, 60 anys;  Arantxa, 31 anys;  Lida Esperanza; 39 anys;   Francy;   Kirsty;  Carla, 27 anys;  Elena; 29 anys;  Ana, 79 anys;  Rosa M., 71 anys;  Laura, 40 anys;  Irene;  Beatriz . A la resta del Estat, cinquanta. Un problema estructural i cultural de molt difícil solució a mig termini. Escoltant a la  Consellera Verges,  parlant de Llibres blanc i molta pedagogia, mai sobra, però no és suficient. Això comença a casa, i si veus al pare amenaçar a la mare, llavors, tot comença malament. A les escoles i instituts, malgrat el que és poguí dir i fer -molt limitadament- no pot competir amb la televisió i les xarxes socials que van plenes de furor i ràbia. Quan sents dir que hi ha noies que deixen la feina perquè el "nuvi" no li agrada i l'altra accedeix, malament. Quant el noi vol decidir per ella, malament, perquè en aquell instant ja l

  Avui no la faran fora de casa seva es lloguetera des de 1968. Ara els propietaris -la propietària- la volen fora, perquè el seu lloguer és de renda antiga,  i volen rentabilitzar la vivenda. Segons el TSJC aquesta veïna no és pobre de solemnitat. Potser ha sigut una garrepa tota la seva vida i ha acumulat uns estalvis que ara, son una llosa per la seva estada en el pis de tota la seva vida adulta. Aquest exemple, demostra que el lloguer no es segur, perquè sempre tens l'espasa de Dàmocles a sobre. Tots ens hem tornat uns capitalistes sense ànima. No sé si te una pensió molt baixa o ajudes a la Dependència, però si pot anar tirant és perquè el lloguer que paga és baix, avui, vist tot el que a Catalunya passa amb el drama dels desnonaments al  2022, 8.574, el 22,4% de tot l'Estat, el lloguer no surt a compte, el problema és que amb la precarietat laboral i el sous baixos, és impossible estalviar.  Això si és un problema estructural que la classe política tindria que fer alguna

  Avui a la secció "Pareu màquines" d' Àlex Gutiérrez, diu això del magistrat patriòtic García-Castellón: " Avui alguns diaris informen que el jutge Manuel García-Castellón –que va salvar Dolores de Cospedal de seure al banc dels acusats a pesar dels àudios filtrats on es podia deduir que la política estava al cas de la caixa B de Bárcenas; que va ser bel•ligerant contra una clínica d’avortaments essent germà del president de Provida; que va ser tresorer de la conservadora Associació Professional de la Magistratura; que va rebutjar citar a declarar el torturador Adolfo Silingo per la seva relació amb les desaparicions massives a l’Argentina; que va conrear una bona relació amb José María Aznar i va ser nomenat poc després magistrat d’enllaç a París tot i tenir un nivell de francès més que discutible segons s’ha publicat; que després va ser enviat a Roma, ja en temps de Rajoy (en tots dos casos, amb sous de sis xifres); que apareixia esmentat en diverses gravacions e

  Fotografia  protocol·lària, amb un Felip VI en cara de pomes agries. Tothom somriu a la  càmera. Paritat entre dones i homes. I una tasca difícil per endavant. La dreta extrema no deixarà els clàssics cent dies de cortesia, no hi haurà cap, ni cent dies ni una hora. La desesperació de la dreta extrema i els seus aliats, en té molts, no deixarà oportunitat per acarnissar-se amb el nou executiu. El mínim que podem dir és que tinguin una mica de sort per governar per a tothom. 

  Des de l'espai sideral arriba Jordi Hereu per fer-se càrrec del Ministeri d'Indústria en el nou equip de Pedro Sánchez. Tothom a córrer per saber qui és Hereu. L'avantatge d'una persona com Jordi Hereu és que en els Consells de Ministre no posarà pals a la roda. Marxa Iceta amb més pena que glòria i encolomen a un altre amb un perfil tan baix, en qüestió política, que sembla una broma de Pedro Sánchez. Què se li pot dir algú que comença una nova tasca, bona sort? Sembla que el PSC s'ho ha de fer mirar. 

  La imatge mostra a la Presidenta de la CM els seients de convidats al Congrés en la investidura de Pedro Sánchez. Ayuso va escoltar al candidat Pedro Sánchez parlant de la corrupció a Madrid, cosa que va fer que saltes de la seva còmoda cadira per exclamar "fill de puta" dirigit al orador que s'han va recordar del germà de la Presidenta. Dir "fill de puta" no queda massa fi, per això és va transmutar amb un " m'agrada la fruita", però ningú diu això com insult, excepte si ets del PP i et dius Isabel Díaz Ayuso. 

  Feijóo dient fàstics contra Pedro Sánchez Abascal fent un càntic a la moderació i la cordura

  Una imatge de impacte que permet veure a Feijóo i els seus col·laboradors com preparen el proper debat a la investidura del usurpador Pedro Sánchez. Sembla que la fotografia  l'hagin pres al juliol, però no, estem al novembre, i el canvi climàtic sembla que no els afecta, perquè deuen tenir o molta calor o han posat l'aire a condicionat a tot drap. En tot cas, veien la gesticulació, saben que els estan veient, diria que ells no saben res del que passa cada nit els voltants de la seu del PSOE a Ferraz. És possible que els manifestants, rabiosament constitucionalistes vagin a donar suport a Feijóo al Congrés de Diputats? Ja sabem que per la dreta extrema, el cops d'estat els donen els altres, així, és possible un simulacre d'assalt al Congrés emulant els seus companys de viatge nord-americans del supremacisme blanc? Segur que Feijóo sortiria per calmar els ànims del patriotes  congregats, seria una victòria increïble, per ell.

  Feijóo ja no és el polític moderat que va arribar des de Galicia per fer-se càrrec del partit popular, desprès de la batalla entre Ayuso i Casado. Ara és la cara derrotada de les eleccions que no va guanyar malgrat que tothom li deia que ho tenia fet. Les seves mentides i sobretot el seu company de viatge -Vox- han fet impossible que arribes a La Moncloa. Ara surt al carrer a manifestar-se. Per la dreta sempre hi ha classes. Si surten ells, sempre és per salvar la pàtria, una mena de finca particular que no la volen deixar mai. Feijóo està condemnat a la radicalització, sinó vol deixar el camí de la campiona olímpica de la mentida i la intoxicació com és Ayuso. I sempre hi ha qui voldrà estar encara més al extrem, com Vox. Així, veurem a un Feijóo que exhalarà àcid sulfúric per delitar-nos en les seves intervencions des de l'oposició en el proper debat d'investidura que es farà els propers dies al Congrés.  

  Els dirigents populars José María Aznar, Isabel Díaz Ayuso, Alberto Núñez Feijóo, José Luis Martínez-Almeida, Inmaculada Sanz i Alfonso Serrano a la tarima de la Puerta del Sol de la capital espanyola, ahir al matí, en una convocatòria que va reunir 80.000 persones segons la Delegació del govern espanyol i prop d’un milió segons el PP. JESÚS HELLÍN / EUROPA PRESS A la fotografia sobta, la imatge del ex president Aznar. No aplaudeix, somriu, potser d'una manera una mica babau. S'ha sent ufà i sembla que tingui que presidir un altra cop la presidència del govern. Però no. Un Alberto Núñez Feijóo d'esport aplaudeix als simpatitzants en la manifestació d'ahir a Madrid. També està Díaz Ayuso, aplaudeix també, sap que encara no li ha arribat l'hora, però està a prop, sobretot perquè Feijóo ja s'ha cremat, ara en la propera legislatura, el tindran en recuperacions de grans cremats, per fer veure que encara pot accedir-hi d'ací quatre anys a ser aspirant a preside

  Felipe González Vivim temps on la immediatesa és fonamental. Per això, aquest senyor, que és diu Felipe González, des de la seva fundació, per " Ad maiorem Dei gloriam", cal substituir Dei []Déu] per Felipe, és va sentir en l' obligació de dir la seva en aquest moments on des de la dreta extrema hi ha una campanya sense precedents per des legitimar el proper govern sortit de les urnes. Mentre a la seu del PSOE a Ferraz, l'ultra dreta és manifesta cada cop en més virulència, ell vol parlar de la feblesa d'Espanya. I tot per els tripijocs del nou PSOE encapçalat per Pedro Sánchez i el independentistes que volen destruir Espanya. Per això, Felipe González es veu en la necessitat de salvar-la dels seus enemics. La frase: “Usted lo que pretende no es que yo reconozca que es una nación. Pretende que rompa la cohesión y la unidad del estado-nación España”. Ací, la càmera  estava un primeríssim pla, per doner èmfasi  a les seves paraules. De fet el que deia Felipe Gonzá

  Una noticia com aquesta dins de l'espiral mediàtica-política, no pot fer més que encendre les xarxes ja de per si, híper ventilades. Com la noticia és molt recent, totes les hipòtesis son possibles. El investigadors -la policia- treballen amb la hipòtesi d'un atracament. Ningú és mereix un tret a la cara. Sempre hi ha gent que vol rentabilitzar els atemptes. En aquest cas, "e n roda de premsa, Abascal ha expressat la seva "commoció per l'intent d'assassinat" a Vidal-Quadras –"el nostre amic", ha dit–, i ha desitjat que les forces de seguretat "atrapin com més aviat millor els assassins i que ningú els amnistiï mai* "  (el subratllat es meu). Tot s'ha aprofita! PD: Sembla que la hipòtesi d'un robatori perd pes davant de la possibilitat d'un atemptat relacionat amb Consell Nacional de Resistència de l'Iran (NCRI). Aquest Consell a l'exili, que te poca presencia, va participar en el suport econòmic de Vox. Dir què l&

  A les protestes contra l'amnistia, Pedro Sánchez i el que calgui, han aparegut aquests personatges. Uns més coneguts que d'altres. Una marquesa, un servidor fidelíssim del PP de la ma de la marquesa, un que deu ser coneguts dels ambients fatxes i una activista que res més la deu de conèixer s'ha mare. Falta els autors intel·lectuals de tot plegat, Aznar i companyia. Protesten perquè ells son híper espanyols, és a dir, híper patriotes, dir que son defensor de la CE és una broma, però segons la caverna mediàtica -altres impulsors d'aquestes protestes- son els bons espanyols.  Veien els crits, els  càntics i les pancartes son l'altra Espanya. Al tuït de Ivan Miró ho expressa amb precisió el que està passant a Madrid:   “Els disturbis feixistes són una performance, un fake, una pantomima. Quan tot el sistema judicial, les grans organitzacions patronals, els militars i gran part del sistema mediàtic són del teu partit, tirar-te al carrer no és una revolta, és un putsc

  La gent d'ordre també ha sortit al carrer per manifestar-se. Ells no son com aquells de la perifèria. Així és podria resumir el que passa a Madrid. Atiats per el PP que en la seva frustració per no governar des de la Moncloa, les manifestacions pretenen des legitimar el nou govern que surti de les converses entre els partits nacionalistes. L'excusa és la amnistia. Ara les protestes van més enllà, Vox vol passar al PP en ardor patriòtic. Segur que la premsa de la caverna mediàtica deu de fer malabarisme per intentar no reproduïr el que és deia quan les protestes estaven a Barcelona. " La marquesa Esperanza Aguirre al capdavant dels CDR de Madrid que envoltaven la seu del PSOE ." (Pablo Iglesias, Ara.cat, 7/11/2023). Aquí CDR vol dir "Comitè de Defensa del Règim" demostra la frustració indisimulada que la dreta extrema expressa per la seva impossibilitat de governar. Els manifestants encara es fan creus que la policia, la seva amiga del ànima, els colpegi co

  El camí cap a la investidura s’ha està fent cada vegada més difícil. La AN i el jutge Manuel García-Castellón, acusen a Puigdemont i Rovira de terrorisme. Segur que el jutge deu de tenir molt bones proves del que diu, lo contrari seria prevaricació. El problema és que això passi quan les negociacions per l’amnistia entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont es troben a la recta final. La figura d’aquest jutge és de manual. Un autèntic servidor del interessos del PP i de Vox, un d’aquells que està afinat amb el seus patrons. Veurem quin recorregut te aquestes imputacions. No cal ser cap Sherlock Holmes, per veure la desesperació de la dreta política i jurídica contra la nova investidura de Pedro Sánchez i l'amnistia.  

  Junts comença a sentir vertigen pel possible pacte amb Pedro Sánchez. La investidura està molt a prop i això genera angoixes existencials. Sembla que Puigdemont te dubtes sobre la sinceritat del dirigents del PSOE. La seva estada al exili no ha ajudat gens a entendre el significat que un President electe poguí ser destituït per l'aplicació d'unes delictes   que a Europa no existeixen. L'amnistia potser és un punt i a part en el conflicte Espanya-Catalunya. Com diu el tòpic, vivim moments decisius per arribar a una entesa entre el partit sistèmic com es el PSOE i el independentisme. Pedro Sánchez, cal dir que te desimboltura per fer malabarismes, tot i que una part del partit s'ho mira amb recel, però la possibilitat de tornar a la Moncloa és un bon antídot per expulsar els dimonis interns i externs que clamen per una nova cita electoral. Ara l'independentisme te al seu abast, eines per construir un relat prou convincent per tornar a fer política. Mai estaran més a

"Així, valorant el que s’ha de valorar en una futurible cap d’estat. Aquesta cita de Jorge Bustos a El Mundo, sobre el fet que la presidenta del Congrés Francina Armengol cités Vicent Andrés Estellés en el seu discurs: “El més vergonyós, les cites naïfs de tres poetes perifèrics perfectament irrellevants [ el subratllat és meu ] els versos dels quals semblaven extrets del mur d’Instagram d’una influencer jamaicana”." Els perifèrics son:el basc Felipe Juaristi, la gallega Xohana Torres i el valencià Vicent Andrés Estellés. Aquest fragment està extret de la columna d'Àlex Gutiérrez al Ara.cat (1/11/2023) Sembla que tota la columna Brunete-mediàtica de   Madrid, qualsevol autor, sigui escriptor, poeta, artista o intel·lectual- que parli català o basc o gallec, tots ells son sospitosos i per descomptat "irrellevants". Però, per qui és irrellevants? Sembla que Jorge Bustos, que domina aquests idiomes  perifèrics, i és un expert el poesia catalana, dona una valoració

  El negoci familiar ja te successora. És diu Elionor, princesa, i futura reina sinó canvien molts les coses. Aquests dies s'ha aprofitat la majoria d'edat de la princesa per fer una apologia descarnada de la monarquia. Una monarquia inútil i anacrònica que és aclamada per la dreta extrema perquè per ells, representa el somni de Franco, eliminar del horitzó polític, la república. I la monarquia si va afegir amb entusiasme quan Franco va anomenar el llavors príncep d'Espanya Joan Carles al any 1969. Des de llavors, la monarquia ha estat emparada i blindada per el PSOE i el PP i tots els poders fàctics -exèrcit, judicatura, món empresarial, els serveis secrets, avui CNI-. Ja ho deia Marx parlant de la monarquia: “La sobirania, la dignitat del monarca, seria fruit del naixement. El cos del monarca en determinaria la dignitat. A la més alta cúspide de l'Estat decidiria, per tant, en comptes de la raó la simple physis . El naixement determinaria la qualitat del monarca, a la