Política i societat

  " Entre els vuit països del grup europeu que formen part de la Comissió de la Condició Jurídica de la Dona hi ha Espanya, Israel, Àustria, Liechtenstein, els Països Baixos, Portugal, Suïssa i Turquia." (El Nacional.cat) Aràbia Saudita elevada a la categoria de motor per els drets de la dona. Espanya no ha dit ni piu sobre el règim de terror de la teocràcia Saudí. Els diners son la vareta màgica què el règim teocràtic fa servir perquè tothom s'agenolli. Un règim que deixa a la meitat de la població en règim de servitud, ara pot presidir una Comissió de la Condició Jurídica de la Dona. És una derrota absoluta per la lluita per la igualtat de la dona a reu del món. Una burla a la què Espanya i el seu govern més progressista del món mundial  s'ha menjat el gripau i la dignitat de totes les dones. Desprès li tocarà Iran i Afganistan i el que calgui. Es veritat, aquests no ho faran, un perquè no és dels bons, com si ho és Aràbia Saudí, i l'altre és massa pobre per se

  Sembla que a Madrid s'ha escampat un virus altament contagiós, especialment, per antics membres del PSOE, que ara mateix son uns exaltats de la dreta extrema. El PP està encantat d'aquests personatges històrics del PSOE és sumen a les seves files. Potser la Cambra de Comptes de Madrid és un bon lloc per anar a fer becaines pagades. Amb 82 anys, vol seguir en càrrecs públics, perquè no pensen en jubilar-se?  A Madrid dir segons què, si és contra Catalunya i els seus representants, sempre queda bé i a més omples alguna plana dels mitjans de la caverna mediàtica, per exemple:   . " El PP va de tot, però no és un partit feixista, en cap cas. Que li preguntin a Puigdemont, que aquest sí que és un feixista de merda ". Subratllo aquesta expressió, perquè demostra fins a quin punt un intel·lectual (1970) pot arribar a ser un exaltat espanyolista al servei d'una hooligan com és Ayuso. 

  Aquest sembla el cartell que el PP empaperarà els carrers de Catalunya en les properes eleccions al Parlament. Fins fa poc, Alejandro Fernández volia lluitar contra Feijóo, però ara resulta que Feijóo els sedueix perquè en capça-li la llista a Barcelona. Què ha passat ? La resposta evident és que Alejandro Fernández pot cremar-se tranquil·lament a Catalunya. Possiblement, els resultats siguin millor que l'anterior legislatura a la Cambra catalana (3 diputats), gràcies a la desaparició de Cs que tenia (6 diputats). El seu missatge és pot engrescador per bona part de la ciutadania de Catalunya, ell i el PP ho saben, però s'han de prestar al joc. La dispersió del vot entre PP i Vox fa mal aquesta dreta extrema. PD: Rés de català si us plau!

Acaba de carregar-se aquesta legislatura, perquè no li agradaven els Pressupostos, per culpa del Hard Rock, i ara té la barra de pronunciar sanitat i educació què eren els Departaments que més creixien en el pressupostos. No saben tanca la boca, perquè pensen que poden anar dient el primer que els hi passa per el cap. La seva irresponsabilitat és un perill per les institucions públiques que tant defensen per la boca i que llancen sense contemplacions a les escombraries, quan alguna cosa no és del seu gust.

  Aquesta és la fotografia desitjada per els mitjans de comunicació. Un depredador pot sortir de la presó perquè ha pogut pagar una fiança d'un milió d'euros. Segons Alves, ell està arruïnat. Ara podrà esperar el veredicte del TS fora de la presó. La seva víctima, s'ho ha de mirar amb resignació. Ja no és un perill per la societat? Hi ha en tots els ordres de la vida, diferents mesures per uns i per altres. Ara la qüestió és quant de temps esperarem que Alves voli a seu estimat país d'origen? Ser home, ric i famós et pot lliurà de molts entrebancs com estava ficat Alves. Segons el Barça, Alves ja no és llegenda viva del club, però sembla que el Tribunal sentenciador, li vol donar una segona oportunitat.   

  "Catalunya és un país que sempre sembla tenir una gran quantitat de persones capacitades per a servir. L’experiència em porta a creure, però, que aquesta abundància de persones útils és un pur miratge, ocasionat pel fet que som pocs i sistemàticament malavinguts. Com que hi ha tantes persones que a cada moment pretenen i consideren que val més ser cap d’arengada que cua de lleó, fa l’efecte que el país és un planter de gent d’una importància autèntica*."

  La imatge mostra a Clara Ponsatí i Jordi Graupera entrevistats per Carla Turró al Ara. Una entrevista surrealista, en sentit que la nova opció independentista Alhora. Un nom també surrealista. Per ells, que van en sintonia, això diuen, aquesta opció independentista, és la bona. Així, Clara Ponsatí pot dir tranquil·lament: "  És l'única opció independentista. Les altres han demostrat, amb els fets, que no saben com fer-la, i alguns ni tan sols volen ". Aquesta afirmació sembla afirmar una puresa ideològica que la resta no entenen. La psicopatologia de les diferències apareix sense manies. Perquè a la pregunta: " I vostès com farien la independència? — C.P.: Amb una majoria social i un control de les institucions. Com s'havia d'haver fet l'octubre del 2017. — J.G.: Aquesta pregunta s'aguanta sobre la presumpció que ens bombardejaran. Si no, quina dificultat hi ha? Un govern declara la independència, té el control de les institucions, de l'ordre pú

  L'activista David Fernàndez deia fa poc en un article al Ara-16/3/24- el següent:  "El risc d’exclusió social el tenim fregant el 30%. 7.148 desnonaments l’any passat a Catalunya, que continua encapçalant el funest rànquing sense solució de continuïtat." No sé perquè no diuen l'entitat financera que ha demanat el desnonament. Una víctima col·lateral d'un sistema sense ànima que tritura tot el que toca. Ara tot son lamentacions. Però el cas és que massa gent està a la deriva i les institucions que tindrien que velar per que situacions com aquestes no passin, semblaven dedicar-se a altres coses més importants. L'Àlex ha deixar a la seva dona el buit, això és un fet. Seria fàcil fer retòrica moralista, però no va d'això. Sense cap xarxa social, sense la família, sense mitjans econòmics, estàs venut. L'entitat financera deu sentir-se millor desprès de fer la seva feina. La justícia, - el secretari del jutjat i un funcionari, normalment- amb el cap vent a

  Hi ha notícies sorprenents, o potser no tant. És el cas Alves. Com hi ha recursos per la Sentència que el va condemnar a quatre anys i mig de presó, quan la víctima demanava dotze. Com la sentència està recorreguda fins que el TS digui l’última paraula, s’obre el debat si cal continuar en presó preventiva, això és el que demanava la acusació i un del jutges de la causa o deixa en llibertat provisional si paga una fiança d’un milió d’euros, malgrat que Alves ha dit que està arruïnat. El Tribunal sentenciador, diu que no hi ha risc de fuga, perquè li treuen el passaport i s’ha de presentar al jutjat cada setmana. Però, el risc de fuga és massa llaminer per quedar-se ací a l’espera que el TS, d’ací dos anys o més ratifiqui la sentència o la modifiqui, en més o en menys.  Però que ha passat amb una sentència tant benèvola en un cas de violació? Al parer dels Magistrat, això va ser perquè és  van acceptar l’atenuant per haver pagat una indemnització de 150.000 euros. Però si la víctima no

  Demagògia pura “A Catalunya la decisió final sobre si un pres encara és perillós la pren un equip professional. La Junta de Tractament, formada per juristes, psicòlegs, educadors i treballadors socials, entre d'altres, és qui té l'última paraula i qui decideix si un reclús pot començar a tenir més llibertat i, per exemple, treballar a la cuina d'un centre penitenciari. Des de l'any 2009, però, aquests professionals, abans de prendre una decisió tan complicada, fan servir el RisCanvi, una eina creada per un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona que funciona a partir d'algoritmes i que ajuda a preveure quin risc té cada intern de reincidir. L'assassinat dimecres passat d'una cuinera del centre penitenciari Mas d'Enric comès per un reclús que treballava amb ella ha obert el debat sobre com s'atorguen els permisos dels presos i ha posat en evidència que alguna cosa va fallar.” (Ara.cat, 18/3/24) Si el que va fallar va ser un algoritm

  El cas és molt cridaner. Massa per fer safareig i sobretot alarmisme. Els sindicats volen dimissions. Però, la Consellera Ubasart, no es trobava a la cuina el dia  del assassinat (dimecres). Estaven sols? Hi havia algú allà, cap funcionari? En quaranta anys de competència penitenciaria no hi ha agut cap altra víctima per causa de mort. Així que les demandes dels sindicats, sonen a pols corporatius, legítims, però demagògics. Si havia presentat una incidència, contra el pres, condemnat per assassinar a una dona a ganivetades el 2016 per gelosia. El fet que estigués a la cuina, volia dir que tenia un comportament raonablement  modèlic, perquè sinó difícilment estaria en un lloc que requereix certa confiança. L'assassinat és va cometre dins del frigorífics, on no hi ha càmeres. No faré especulacions, del perquè aquest acte criminal. Això ho deixo per els espai tele-escombraria. Dimissions ? Hi ha massa irracionalitat en els comportaments de tothom, seria hora de més serenor i sobret

  Hi haurà una Llei d’Amnistia, el Congrés ha votat la seva aprovació gràcies els vots de la Cambra menys els partits de la dreta extrema. Ara s’han va a dormir durant dos mesos al Senat on el PP ho te majoria. Per això els dos mesos, perquè la paralitzaran legalment, fins que torni al Congrés on l’aprovaran definitivament. Llavors, una Llei del Congres –poder legislatiu- tindrà que veure con el poder judicial –segrestat per la dreta extrema- interpretarà aquesta llei. En la teoria política és diu que el poder judicial s’encarrega de la seva aplicació, però amb la cúpula judicial polititzada fins extrems impensables, la incertesa sobre com s'aplicarà està lluny de ser diàfana.  A més, les eleccions catalanes el 12-Maig, i la possibilitat que Junts per Catalunya volguí presentar a Carles Puigdemont, també volia presentar-se a les europees, tindrà que escollir. Podrà presentar-se? Podrà aplicar-se la Llei d’Amnistia al ex president de la Generalitat? Dubtes raonables, que ara mateix,

  Els principis han triomfat per sobre els detalls. El govern convoca eleccions anticipades desprès de veure la impossibilitat d'aprovar els Pressupostos. Catalunya també és diferent. Hi ha tantes pulsions com partits polítics. La incertesa torna a planar a Catalunya. Sense Pressupostos, no hi ha les partides augmentades per Sanitat ni per Educació. Ha guanyat Hard Rock al Govern i al Parlament. Quina jugada tant mestra l'aposta dels Comuns i Jéssica Albiach. Ara, els Comuns també poden portar l'estàndard de la puresa ideològica. La CUP ja no està sola. Però no tot és culpa dels Comuns. Hi ha un culpables per omissió, Junts per Catalunya ha jugat -tornem-hi a la metàfora del joc!- contra ERC i per extensió contra els ciutadans de Catalunya. El 12-Maig a les urnes, algú pensa que el panorama polític canviarà molt, tenint en compte la fragmentació del espectre polític a casa nostre? Tots plegats son uns irresponsables i les urnes tindrien què castigar aquests comportaments ir

En política hi ha un axioma clàssic, els fonaments al principi i els detalls al final. Però ací, juguem un altre joc. Un joc on la patologia de les diferències fa impossible que la ciutadania poguí rebre alguna bona noticia. Sembla que tot és resumeix en el Hard Rock. Adéu els pressupostos per educació, sanitat, dependència, infraestructures, tot això no te cap importància, perquè hi ha el Hard Rock que cal aturar-lo. Els Comuns, amb Jéssica Albiach, no vol com el casino s'han porta els estalvis del pobres jugadors, ni màfies, ni reduccions fiscals. En un món ideal, no caldria res d'això, però vivim en un lloc on el turisme de masses, s'ha convertit en el principal motor de l'economia. Potser no calia arribar-hi fins ací, però el fet és que hi som. No aprovar els pressupostos -ja sia per els Comuns o per Junts-, demostrarà que Catalunya és un lloc provincià i perifèric on els principis condemnen a la ciutadania a empitjora encara més el seu nivell de vida i esperances d

  Hi han dates maleïdes, i aquesta del 11-M(2004) és una d'elles. Aznar va mentir perquè els seu candidat a la presidència del govern, Mariano Rajoy, s'han recorden del personatge, no va poguer guanyar unes eleccions que es pensaven els del PP que guanyarien de carrer. Però la gestió i comunicació de les mentides, apuntalades per els mitjans afins, fen d'ETA el responsable dels pitjors atentats ocorreguts a Espanya -191 morts i 1700 ferits-. Les seves mentides van fer que el PSOE guanyes les eleccions, amb Zapatero com a President. El PP va il·legítima aquell govern, com tots els que ells no poden manar. Avui, 20 anys i un dia, Aznar segueix en el seu paperot de mentider descarnat. També la AVT segueix el camí del PP, perquè una de les conseqüències d'aquells atentats, va ser l'aparició de dos tipus de víctimes, les bones , aquelles que ETA havia assassinat i les altres, en aquest cas, les del 11-M o el 17-A a Barcelona i Cambrils. I desprès de tot el temps passat,

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

  El Dia Internacional de la Dona Treballadora, és un recordatori de les desigualtats entre homes i dones. Avui és un dia difícil per PP i Vox, els dos partits que exalten la Constitució com palanca perquè res es mogui. Vox és preconstitucional, si manessin,  eliminarien aquest Dia, per sobrer. De fet prohibirien totes les manifestacions que no fossin exaltar al líder, a Deu i la seva bandera. Estem lluny de la igualtat, perquè a més de les lleis, ni que siguin nominalment igualitàries, hi ha un obstacle molt difícil de superar, les inèrcies on l'home te preferència. Els prejudicis, els rols que juguem en la societat, l'educació familiar, ara les xarxes socials, que generen un clima sexista, tot això, fa que aquest Dia sigui encara necessari i malauradament, encara durarà molt de temps. 

  Això diu Antoni Bassas en el seu anàlisi al Ara (4/3/24): " Ara, com diuen en anglès, si m’enganyes, vergonya per a tu. Si m’enganyes dues vegades, vergonya per a mi. I per a mi vol dir tots els governs que hem tingut. I en això no s’hi veu cap nova etapa ." La pregunta immediata és perquè els governs de la Generalitat no han fet més per aturar aquesta desídia governamental? Si el govern de la Generalitat pot influir amb els seus vots a Madrid, perquè no son més autoexigent amb la institució i amb la gent del país? No val queixar-se eternament, cal actuar, però pel que sembla prefereixen la comèdia eterna, què no actuar responsablement davant de la ciutadania què és qui ho paga en menys serveis". Ací convindria dir el que Joan Crexells (1896-1926) explicar a Josep Pla, fent referència a una tara dels catals i la seva peresa mental: "Un país dominat per aquest vici es troba en la impossibilitat de tenir una qualsevol deliberada sòlida personalitat. No pot ser ni re

  Per el TS, Puigdemont és el home més perillós d'Espanya. Marchena el vol en paperer per terrorisme. I ha algun dubte que serà així? El TS -Sala Segona- li quedava aquesta bala què ara amb la tramitació de la Llei d'Amnistia vol fer-la servir, per desestabilitzar el govern de Pedro Sánchez, condemnar a Puigdemont i criminalitzar qualsevol moviment social que volgui sortir al carrer per manifestar-se. A partir d'ara, terrorisme és el que si inventin l' AN  i el TS contra l'independentisme.