Política i societat

  La fotografia mostra un Feijóo hieràtic com si fos una estàtua de cera intentant que els ull no xoquin amb un zombi radioactiu com és Mazón. Mentre la eurodiputada Dolors Montserrat -donant la seva particular dosi de verí contra Catalunya-,   vol donar una sensació d'amics per sempre indicant-li a Mazón que tot està bé. Una de les característiques del PP és que tenen la mania de prometre cataractes de milions d'euros, això si, al llarg de un temps molt prudencial, deu anys! Una col·leccions de velles glories -Aznar, Edmundo González-. Llàstima que aquest Congrés ha tingut una contra programació inesperada com ha sigut l'apagada de llum del dilluns. Per descomptat, la culpa de tot el té Pedro Sánchez. 

  Impressiona la celeritat que l'AN entoma el que va succeir aquest dilluns, amb l'apagada general a Espanya i Portugal. Tothom sap que l'AN és un monstre jurídic. Com els seus membres son aspirants al TS, volen mantenir la seva particular quota de poder. I per això, investiguen aquests fets, per si de cas fos un ciberatac. Malgrat que no hi ha proves d'això, Red Elèctrica va descartar aquesta possibilitat, mentre el govern, és va limitar a dir que " no hi ha informació concloent que hagi sigut un atac terrorista" l'origen de l'apagada".  Qualsevol persona no deixarà de preguntar-se perquè encara no hi ha una investigació de l'AN sobre la DANA on ací van haver 223 morts i 17 desapareguts. Com és possible que aquests fets no hagin fet que la justícia esbrines si va haver negligències de tota mena. Començo a sospitar que això va de Pedro Sánchez, el seu germà i la seva dona, sort que els filles son encara inimputables.  

"En tot cas, sí que va dir que s’investiguen les causes d’un fet excepcional, que no havia passat “mai”: que a les 12.33 h, en només cinc segons, es consumís “sobtadament” 15 GW, equivalent al 60% de la demanda de tot l’Estat. “Què ho ha provocat és una cosa que els especialistes no han pogut explicar-se encara, però ho faran”, va dir, remarcant que “no es descarta cap hipòtesi". (Ara.cat, 29/4/25) La gran apagada, com el títol del llibre de Manuel Cruz, "El gran apagón*", expressa les dificultats i vulnerabilitats a que estem exposats els ciutadans, almenys de la "península ibèrica". Hores de incertesa, sense possibilitat de comunicar-se amb aquells que importen, i l'única font de noticies eren les emissores de ràdio. A través de la ràdio en piles o dins dels cotxes, podies anant escolant les informacions vagues sobre les possibles causes. Sobte la compareixent-se de  el director d'Operació del Sistema Elèctric de Red Eléctrica, Eduardo Prieto a l...

  "Quan s'està en l'oposició, com estem nosaltres, la col·laboració (...) ens compromet pel cas que les coses vagin malament, i no ens dona cap força pel cas que vagin bé*". Això han de pensar Junts que senten com l'alè d'Aliança Catalana s'omple d'oxigen de la gent de Junts.

  "Pedro Sánchez fa marxa enrere i trenca el contracte del ministeri de l'Interior amb una empresa israeliana. És tot un correctiu per a Fernando Grande-Marlaska i la Guàrdia Civil, que van tancar la compra de 15 milions de bales per 6,6 milions amb una companyia del país presidit per Benjamin Netanyahu, malgrat el compromís de tallar totes les relacions comercials mentre duri la guerra a Gaza." (Ara.cat, 24/4/25) La noticia és escandalosa i Marlaska tindria que dimitir. Pel que sembla els 10.471 milions d'euros per defensa, i exactament, el que cal per contenir l'amenaça que ve d'Àfrica. Les forçes expedicionàries de immigrant acantonades al costat de Ceuta i Melilla son l'autèntica amenaça del Regne d'Espanya. L'OTAN tindria que replantejar-se tota la seva estratègia, perquè els EUA fan pinya amb la Rússia de Putin.    PD: El ministre del interior,  Fernando Grande-Marlaska, quan pensa eliminar la llei mordassa ?.  Arriben tard!

  Mentre que Sant Jordi, és capaç de generar una exhibició cívica difícilment comparable  en altres indrets, la combinació de negoci i identitat, fa que la venda de llibres s'enfili fins a dos milions de llibres i unes vendes de 26 milions de euros, al altre cantó, el govern més progressista de la història, compra 15 milions de bales, " És munició per a la Guàrdia Civil que el govern espanyol va decidir comprar a Israel*". Xifres cantant: "  Seran 10.471 milions d'euros addicionals, fins a un total de més de 33.000 milions**."  Això vol dir que s'ha arribarà el número màgic del 2% en despesa militar. Cap debat al Congrés, perquè Sánchez no vol perdre cap votació, no té suficients avals per fer-ho. Sempre hi ha diners que defensar-se de no se sap qui? Potser valdria la pena, dedicar-ho a tasques urgents, per exemple, habitatge social, el corredor mediterrani, o en pla casolà, les infraestructures de Renfe a Catalunya.  PD: Estic pensant que a Catalunya so...

  II La Diada del llibre té data de naixement, l'any 1926. L'impulsor va ser un valencià que vivia a Barcelona des de 1918, en Vicent Clavel Andrés* havia traslladat l'editorial Cervantes. Proposar com a data el 7 d'octubre, "dia suposat del naixement de Cervantes*". A partir del 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, és va conmemorar la "Fiesta del libro español". Per descomptat, al decret prohibia qualsevol altre llengua que no fos el castellà.  Madrid vivia la data com manifestació institucional, a Barcelona, és a dir, a la perifèria va adquirir un caire "més comercial i popular, en bona part gràcies a l'impuls que rep dels llibreters i editors més actius (amb Antoni López Llausàs i Gustau Gili al capdavant)." Van començar a posar parades al carrer, concursos d'aparador en les llibreries, "descomptes  per la compra de llibres, 10%, aparició de rànquing del títols  més venuts o per la pràctica de convocar escriptors a le...

  Parlar de la llegenda de Sant Jordi vol dir ficar-se en contradiccions insuperables. Al segle XIX Francesc Maspons i Labrós*, explica una història que és fruit de històries que venen del passat llunyà. El cas, és que hi havia un regne que està condemnat per un drac. Devorava donzelles. Quant li va tocar el torn a la filla del rei, i el drac estava apunt de cruspir-se-la va aparèixer un cavallers que duia tant el escut con al pit una creu roja. El cavaller era Sant Jordi. Fent la senyal de la creu, el drac va perdre el combat singular. Sant Jordi es patró de Catalunya, però també de molts indrets perifèrics. Com tota llegenda  molt probablement, no va existir. Des de el segle XIII, la formació del seu prestigi, esdevé un clàssic, perquè en moments decisius de la batalla, apareixia dalt d'un cavall blanc per donar ànims e infondrà valor. A Barcelona l'escut de sant Jordi data del 1281. I des de 1456 és va proclamar patró de Catalunya. Durant segles, la figura del cavaller era ...

  La fotografia és de la Processó de Pineda de Mar. Ací les dones son les portadores d'un Sant Crist. Estem arribant a la igualtat en aquest món tant masclista? Veient les multituds a Màlaga, Sevilla i molta altres indrets de la península ibèrica, la processó  de Pineda queda en un lloc molt modest. Diu el requadre d'aquesta fotografia que es " captar l’emoció i la vistositat d’aquesta tradició religiosa". No sé veure'l aquesta emoció, però no és el mateix ser present que contemplar la fotografia. Mentre les dones pel que sembla guanyant espais de igualtat, al Regne Unit, el TS ha fet una descoberta impressionat, al dictaminar que la condició de dona ve donada per la biologia i no pas per la voluntat de la ser dona o qualsevol altre gènere. 

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs. 

  La política catalana, com totes les altres, està farcida de noms que  no coneix ningú. No deixa de ser curiós, que una noticia d'abast tant domèstic pugui omplir mitja plana de l' Ara.cat. Pel que sembla el mèrit de Cristina Gasol va ser denunciar "violència masclista" part dels companys de partit. Ningú ha anat al jutjat corresponent a fer cap denuncia. Per descomptat, hi ha al rere fons comptes entre diverses faccions de Junts. Tot plegat, ha fet que Aliança anés a pescar  amb aigües turbulentes, però el resultat no ha estat el que es desitjava.    L'exministre d'Hisenda, amb la compareixença al Congrés dins de la comissió de l'Operació Catalunya, ha tornat a demostrar la seva inoperància perquè a més dona altaveu per poder escampar totes les  mentides que volen.  "A Catalunya no es poden pagar els serveis públics, però hi ha polítics que no han de preocupar-se perquè tenen comptes abundants, de milions d'euros, al país veí. A Andorra". (...

  Vargas Llosa arengant a les tropes, mentre Salvador Illa escolta amb molta atenció (2017) La mort de Mario Vargas Llosa  és una mort irreparable. Això si, queda la seva monumental obra. Antoni Bassas fa un comentari contingut i enraonat del seu perfil més polític. Diu Vargas Llosa en el seu discurs  d'acceptació del Nobel, el 2010: “No s’ha de confondre el nacionalisme d’orelleres i el seu rebuig a l’altre, sempre llavor de violència, amb el patriotisme , sentiment sa i generós d’amor a la terra on un veié la llum, on visqueren els seus ancestres i es forjaren els primers somnis, paisatge familiar de geografies, éssers estimats i acudits que es converteixen en fites de la memòria i escuts contra la solitud. La pàtria no són les banderes ni els himnes, sinó un grapat de llocs i persones que poblen els nostres records i els tenyeixen de malenconia, la sensació càlida que, no importa on siguem, hi ha una llar a la qual podem tornar ”. Com bé diu Bassas, aquesta definic...

  Desprès que  Óscar Puente, el ministre catastròfic de Renfe a Catalunya, hagi dictat sentència sobre el que passa a Renfe rodalies a Catalunya, dient que tot plegat és culpa del "vandalisme català", ara Maria Jesús Montero podrà dir també que la falta d'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya (20%) és per culpa del catalans que són uns il·lusos eterns per pensar que les coses poden canviar. Montero s'excusà per la diferència amb Madrid (57,5%), perquè Catalunya està molt lluny del Km 0.

  La caverna mediàtica volia un altre fotografia, però amb aquest també li va bé. De fet qualsevol fotografia que surti Pedro Sánchez val per desacreditar-lo, denigrar-lo i el que faci falta. Amb la tempesta promoguda per Trump i els aranzels, algú podria dir-li al seu col·lega Santi (Abascal), que parli per telèfon per dir-li que Espanya és diferent? Però Santi no és del PP, malgrat haver mamat la llet enriquida de sous estratosfèrics per un altre incompetent. El cas és que el PP de Feijóo no sap que fer. Trump era l'amic americà, però posar aranzel a Espanya? Una entesa d'estat per els aranzels? A no, Catalunya no pot rebre subvencions del 25% de cap de les maneres! La realitat és que Catalunya lidera les exportacions a EUA, amb 44350 milions de €. La segueix Andalusia amb 3188 milions de €, la Comunitat de Valencia amb 2850, Madrid amb 2149 i el País Basc  amb 1992 milions de €. Resulta que el que van pactar Junt i el Govern central representa el 25% de les exportacions d...

  Illa i Cercas dos cares, una amable i l'altre eternament agre, volen dialogar " sobre les tradicions, la cultura i Sant Jordi", a nivell còsmic. Parlar de Catalunya déu semblar massa provincià. Sant Jordi és un bon moment per copsar l'estat de salut del català. Del castellà no cal parlar massa, perquè tenen tots els altaveus. Cercas és per descomptat, un excel·lent narrador. El seus  libres a meitat de camí entre la narrativa, la ficció i el reportatge de investigació son importantíssim per saber con a anat la crònica del nostre país. No escriu en català i està en el seu dret de fer-ho, no faltaria més! Però, no hi ha cap altre escriptor en llegua catalana que pugui parlar Illa?

 

  Professors catalans s'han concentrat aquest dimecres a la plaça Sant Jaume per demanar a la Conselleria d'Educació que paralitzi la modificació del currículum de Batxillerat, que preveu la fusió de matèries científiques. (Ara.cat,10/4/25) En un món cada vegada més avariat, l'educació dona proves de la falta d'horitzó. La lluita del govern central amb el seu esperit homogeneïtzador xoca amb Catalunya i la seva competència en educació. El cas és que no hi ha manera de impulsar lleis educatives en voluntat de permanència. No hi ha possibilitats mentre l'extremisme patriòtic augmenta -partits polítics i judicatura-. Qui paga els plats trencats son el professorat i sobretot l'alumnat i les seves famílies.  

  Llegint el llibre de Xavier Pla, Un cor furtiu. Vida de Josep Pla *, trobo fins a tres descripcions d'una estampa que era freqüent quan era un nen. Avui, no existeix aquella estampa. El text es diu "El noi e la grua" (1919): "A sobre una muntanyeta que sembla un pit d'adolescent, hem vist un noi que feia volar una grua [un estel]. El fil feia una curva madura u ampla. La grua era immòbil. I la grua semblava l'ànima del nen, projectada sobre el cel, que vigilava el nen i el privava de caure. El nen, de tant en tant, reia, i es veia passar l'escarbat d'or de la rialla a sobre la curva madura del fil. Si nosaltres fóssim inscrits a algun poble que s'assamblés quelcom als grecs, hauríem allegoritzat l'àngel de la guarda en la grua que fa volar el nen. Ara l'àngel de la guarda és el personatge N.N. [Nomen Nescio] de les comèdies del centre catòlic, que sembla un estudiant de capellà fofo que s'hagués posat una perruca de guardarropia ross...

  L'article 47 CE diu el següent: "Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat . Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics." Diu la STC 59/1995, de 17 de març: "(...) ni el art.47 CE constituye por sí mismo un título competencial autónomo en favor del Estado, sino un mandato que ha de informar la actuación de todos los poderes públicos (art.53.3 CE)."  En la STC 152/1988, hi ha un vot particular del Sr. Rubio Llorente que diu: "Resultan desde luego, evidentes, las dificultades dogmáticas que implica la consideración como "derechos constitucionales" de todos los que derivan de actuaciones estatales acomodadas a los principios de p...

  La guerra bruta contra l'independentisme segueix acumulant proves. CNI, Govern de M.Rajoy, Andorra i els EUA participant en una operació fictícia per desacreditar els Pujol, i per extensió fer creure a l'opinió espanyola que Andorra i el seu banc -Banca Privada d'Andorra i la seva filial, Banco de Madrid- acumulaven diners en negre dels principals responsables polítics del independentisme. Per fer-ho més creïble van inventar-se el fet que aquest banc feia blanqueig de capitals del narcotràfic  " de Veneçuela, del càrtel de Sinaloa, de la màfia xinesa i d'oligarques russos *". Amb aquest informació -falsa- els EUA va donar els vist i plau per intervenir el banc, el que no sabien els nord-americans és que tot aquest muntatge era per accedir-hi a les comptes del independentistes. De tot això el Ministeri del Interior del Jorge Fernández Díaz, mitjançant el sempitern Villarejo , dona part al seu altaveu mediàtic, El Mundo que el juliol de 2014 va publicar-ho dis...

  El govern de la Generalitat se'n va de colònies a Núria.  Allà, en el marc incomparable -en llanço per la pendent cursi- de neu i esquiadors, el govern de Salvador Illa, vol fer front -en clau catalana-, al desafiament de Donald Trump. Com pot ajudar el govern a la empreses catalanes a propòsit de les 3100 empreses catalanes que exporten els EUA. Sembla que la resposta es abocar diners públics. D'on pensen treure els diners si els comptes del 2023 estan prorrogats per segona vegada? El somni de Illa es injectar 1700 milions €. Potser caldria invertir-ho en Rodalies, que és molt més urgent. Les empreses sempre poden diversificar mercats, requereix temps, tant el govern central com la UE poden ajudar, però  la Generalitat hauria de resoldre carpetes velles i no obrir de noves. 

  Sant Jordi està molt a prop i pel que sembla hi ha una cataracta de llibres esperant a les llibreries. Crec que hi ha un excés d'oferta. Tothom que surt a la TV llança els seu llibre, dedicat a la seva especialitat. Veient tanta gent amb el mòbil enganxat els ulls, sembla difícil que els llibres facin massa forat. Potser seria bo que les editorials i tothom que està el negoci literari fossin més exigents  a l'hora de imprimir un llibre. La naturalesa humana és feble, davant de tants llibres quin agafes? Doncs, aquell que veu a la TV cada dia !

Desfilada de moda, perquè et puguis emocionar! Negoci*, artesania i mercaderia és el que s'ofereix amb aquestes festes de promoció. Hi han coses que no canvien mai, per exemple, les models en "mode superant l'anorèxia". Sembla que el debat és estèril, perquè malgrat el que s'ha dit, la dictadura de les talles son inflexibles. Qui vol anar a la moda? Hi ha declaracions que son expressió de l'alliberament de les dones: "   Oferim el que creiem que una dona es pot posar, és la nostra filosofia. Noies fresques, netes, amb els cabells molls, molt natural, una imatge de xiringuito de platja. A més, l'espai de la universitat és molt especial*." Sembla que estan parlant d'una barbie, que encara no ha vist la pel·lícula! El masclisme de les declaracions no deixa de ser sorprenent. Però, cal passar de la moda per guanyar un estil. Pel que sembla aquest estil és el teu! Qui compra aquests models ? Les nois fresques i netes? 

  José María Sanz Beltrán (Loquillo) parla des d'una nostàlgia mentidera. Sort que va marxar el 2006, perquè si hagués marxat el 2017 seria un altre exiliat de luxe a Madrid, on a qualsevol lloc d'Espanya. Sembla mentida com els egos s'eleven per sobre de la resta dels mortals que no hem marxat de Catalunya.