Política i societat

  La guerra bruta contra l'independentisme segueix acumulant proves. CNI, Govern de M.Rajoy, Andorra i els EUA participant en una operació fictícia per desacreditar els Pujol, i per extensió fer creure a l'opinió espanyola que Andorra i el seu banc -Banca Privada d'Andorra i la seva filial, Banco de Madrid- acumulaven diners en negre dels principals responsables polítics del independentisme. Per fer-ho més creïble van inventar-se el fet que aquest banc feia blanqueig de capitals del narcotràfic  " de Veneçuela, del càrtel de Sinaloa, de la màfia xinesa i d'oligarques russos *". Amb aquest informació -falsa- els EUA va donar els vist i plau per intervenir el banc, el que no sabien els nord-americans és que tot aquest muntatge era per accedir-hi a les comptes del independentistes. De tot això el Ministeri del Interior del Jorge Fernández Díaz, mitjançant el sempitern Villarejo , dona part al seu altaveu mediàtic, El Mundo que el juliol de 2014 va publicar-ho dis...

  El govern de la Generalitat se'n va de colònies a Núria.  Allà, en el marc incomparable -en llanço per la pendent cursi- de neu i esquiadors, el govern de Salvador Illa, vol fer front -en clau catalana-, al desafiament de Donald Trump. Com pot ajudar el govern a la empreses catalanes a propòsit de les 3100 empreses catalanes que exporten els EUA. Sembla que la resposta es abocar diners públics. D'on pensen treure els diners si els comptes del 2023 estan prorrogats per segona vegada? El somni de Illa es injectar 1700 milions €. Potser caldria invertir-ho en Rodalies, que és molt més urgent. Les empreses sempre poden diversificar mercats, requereix temps, tant el govern central com la UE poden ajudar, però  la Generalitat hauria de resoldre carpetes velles i no obrir de noves. 

  Sant Jordi està molt a prop i pel que sembla hi ha una cataracta de llibres esperant a les llibreries. Crec que hi ha un excés d'oferta. Tothom que surt a la TV llança els seu llibre, dedicat a la seva especialitat. Veient tanta gent amb el mòbil enganxat els ulls, sembla difícil que els llibres facin massa forat. Potser seria bo que les editorials i tothom que està el negoci literari fossin més exigents  a l'hora de imprimir un llibre. La naturalesa humana és feble, davant de tants llibres quin agafes? Doncs, aquell que veu a la TV cada dia !

Desfilada de moda, perquè et puguis emocionar! Negoci*, artesania i mercaderia és el que s'ofereix amb aquestes festes de promoció. Hi han coses que no canvien mai, per exemple, les models en "mode superant l'anorèxia". Sembla que el debat és estèril, perquè malgrat el que s'ha dit, la dictadura de les talles son inflexibles. Qui vol anar a la moda? Hi ha declaracions que son expressió de l'alliberament de les dones: "   Oferim el que creiem que una dona es pot posar, és la nostra filosofia. Noies fresques, netes, amb els cabells molls, molt natural, una imatge de xiringuito de platja. A més, l'espai de la universitat és molt especial*." Sembla que estan parlant d'una barbie, que encara no ha vist la pel·lícula! El masclisme de les declaracions no deixa de ser sorprenent. Però, cal passar de la moda per guanyar un estil. Pel que sembla aquest estil és el teu! Qui compra aquests models ? Les nois fresques i netes? 

  José María Sanz Beltrán (Loquillo) parla des d'una nostàlgia mentidera. Sort que va marxar el 2006, perquè si hagués marxat el 2017 seria un altre exiliat de luxe a Madrid, on a qualsevol lloc d'Espanya. Sembla mentida com els egos s'eleven per sobre de la resta dels mortals que no hem marxat de Catalunya.