Política i societat

  La FFF va néixer l'any 1976, un any desprès de la mort del dictador. La FFF volia homenatjar al dictador desprès de quaranta anys al poder (1939-1975). Sobta i dona idea del poder de l'entramat del poder franquista col·locats tots en llocs claus de poder: finances, política (tota la transició la van fer ells), judicatura, exèrcit, església i sobretot, una societat modelada per exaltar al " Caudillo " (sic). Quant el PSOE va guanyar les eleccions (1982) era el moment de prohibir l'exhibició que implicava la FFF. No ho va fer, perquè no volia embolics. El govern de Sánchez dona el pas, 49 anys desprès, justament, quan els hereus del Franco, és a dir, PP&Vox esborren la Llei de Memòria Històrica, allà on poden. La maniobra és un foc d'artifici i no tant una necessitat històrica. Però com diu el tòpic, Espanya és diferent . 

  Juan Carlos I, vol reescriure la seva història. L'afirmació sobre Franco és una mentida, una més que el personatge se inventa. Franco, va utilitzar la monarquia perquè era l'instrument més dòcil per rentar-se la cara. Per descomptat, Franco no volia un règim més obert, per això va anomenar a Carrero Blanco. L'extrema dreta i la dreta extrema, volen inventar-se un Franco que va impulsar la democracia. Una mentida miserable però en sintonia en el seu desig d'esborrar la memòria de la GC. Per saber realment com és l'emèrit, res més cal mirar els fons documental del CNI. Allà trobarem de tot, llàstima que sigui secret d'estat. Per les altres historietes, les seves memòries. Per descomptat, no penso perdre el temps en les seves mentides, pagades a preu de veritats com a punys.  

  El funeral d’estat per les víctimes de la DANA de fa un any, ha estat una catarsis per molts familiars de les víctimes del aiguat que va causar 237 morts. Al acte era present el responsable polític d’aquells fet, Carlos Mazón (PP). La seva negligència, va estar absent en els moments crítics dels aiguats i les posteriors declaracions contradictòries, expliquen perquè no és va posar l’alerta màxima a la població. El PP no ha forçat la seva dimissió, perquè ell no ha assumit cap responsabilitat. Imagino que escoltant els crits contra ell, calia molta barra anar-hi, el fa un cadàver polític. Desprès de tot un any ha admès que  « les coses és podien haver fet millor » dona mostra el perfil del personatge. Les imatges d’aquells dies, la devastació provocada, la solidaritat de la gent, l’absència d’Autoritats, tot plegat dona idea de la lluita caïnita entre el PP&Vox i el Govern Central. Acusacions creuades entre Administracions, culpant sempre al altre, permet comprendre que l...

  La pregunta és molt pertinent. Dinou trobades i cap resultat concret? Quina mena de converses eren aquestes?  Francisco Galindo, diplomàtic salvadorenc, mediador; l'ex president, Zapatero i el ara imputat, Santos Cerdán, de què parlaven amb Junts? Si era per una nova consulta, devien de saber, especialment Junts, que això no aniria en lloc. L'únic que trobo per aquestes converses, reservades, era perdre temps, donar la sensació que és podia avançar en l'eix nacional. Però, el PSOE va donar suport al 155 de Rajoy. Segur que Santos Cerdán, devia riure d'aquestes converses, mentre mantenia altres converses amb els seus amics Ábalos i  Koldo, molt més profitoses. Tot plegat ha sigut un exercici per mantenir les formes, mentre que les qüestions de fons, son inamovibles, això ho deia saber Junts, perquè sinó encara és molt pitjor.  

  Junts vol acaparar espais en l'escena política tant a Catalunya, l'ombra de AC el fa sobreactuar, i al escenari espanyol vol fer impossible la legislatura. Té raons per estar decebut, però en política, cal atenir-se al principi de realitat. Cal saber allò que deien els grecs, kairós , actuar amb oportunitat, i pel que sembla, Junts fa tot el contrari, li dona oxigen a un Feijóo&Abascal, que el voldrien dins de la presó. Així que no sé exactament que vol en les correlacions de forces d'uns i altres. Junts i Puigdemont, ara farà vuit anys que viu en l'exili, pot moure's per tota Europa, però resulta que si va a Espanya, anirà a Soto del Real, i això gràcies al TS i al tàndem Marchena/Llarena que fan política i no volen aplicar-li la Llei d'Amnistia aprovada per el Congrés. L'actitud de Junt sembla una enrabiada -carregada de raons- però estèril, perquè en el fons el PSOE no vol un xoc entre CCAA. La famosa financiació singular -el PSOE no la pot admetre-...

  Hi ha barris que s'han fet famosos perquè sempre hi ha noticies, generalment dolentes. Un barri on el millor que és tindria que haver fet era escombrar-lo i edificar de nou. Ja sé que això era impossible, però el barri s'ha convertit en un gueto, i malgrat tot, les nostres Autoritats, han invertit en equipaments culturals, i obres que fan mal la vista, perquè el contrast entre els edificis caducs, la immensa majoria sense ascensor, gens il·luminats, bruts, amb espais atapeïts, és un cau de problemes. El Raval és una via morta urbanística, al igual que un altre lloc on els problemes és multipliquen, el Barri de la Mina, però estrictament parlant, no pertany a Barcelona. Quina sort per els Alcaldes de torn. De fet tots han fet el mateix, desentendre's dels problemes. Els veïns del barri de La Mina, han de mirar amb enveja totes les atencions que s'han porten  els del Raval. Per descomptat, la Fundació sempre amatent a la seva propaganda. 

  Barcelona vol biblioteques mastodòntiques. La seva classe dirigent li agrada inaugurar edificis de disseny i pel que sembla amb col·laboració amb el Ministeri de Cultura. Cultura d'aparador, i on 82 milions € sembla que no hi ha cap problema. Això és projecta al costat de l'estació de França. No seria més urgent edificar habitatges, perquè aquest si que és un problema urgent. Sembla que la cultura té prioritat. Cal fer-les tant pomposes? Ja hi ha una biblioteca Juan Marsé, però sembla que li ve curts, no a Marsé, sinó els nostres polítics. Com diria Marsé sobre aquest afer, això son ave ntis*, que ja veurem com acaba. 

  En política, com a qualsevol àmbit de la vida, tot és susceptible d'empitjorar. I això sembla que té en ment les eminències que manen a Junts. L'alè de AC al clatell  de Junts, és va posat histèrics. Ara tenen molta presa de valorar els pactes amb el PSOE. I si, aquests pactes, son paper mullat. No hi ha cap concreció en les propostes. Hi ha una Llei d'Amnistia, però el TS ha decidit boicotejar-la, deixant fora a Puigdemont. Vuit anys a l'exili és massa temps. Trencar amb el PSOE a Madrid. Fer-li la vida (política) impossible. Fer-li perdre totes les votacions per satisfacció del PP&Vox. I llavors què? Tal com diu Antoni Bassas, en el seu anàlisi (24/10/25), les propostes per fer caure Sánchez, implicaria que Feijóo no pogués accedir-hi al govern, perquè es demanaria un testaferro polític, això sembla inversemblant i una estafa a tothom. Feijóo no ho admetria mai. I amb aquest deliris, s'ha proposat el nom del possible testaferro, Miquel Roca, hi ha veritablem...

  Junts està al límit de creuar totes les línies vermelles. La seva portaveu, Miríam Noguereas, la cara agra del partit a Madrid, en to amenaçant i cabrejat dona ultimàtums que Sánchez s'ho pren amb molta calma, potser massa. Perquè Sánchez deu pensar que l'opció que li queda és votar no a tot el que digui la coalició al govern. Pensa i amb raó que el seu suport no serveix de res de profit per el seu partit. Ara farà vuit anys de l'exili de Puigdemont, i malauradament, no és veu el final, perquè el TS bloqueja l'aplicació de la Llei d'Amnistia. Donar suport a PP&Vox sembla difícil perquè la radicalitat anticatalana de tots dos sembla impossibilitar qualsevol acord. Un exemple d'aquesta radicalització és el cartell de Vox titllant Campanys d'una mentida descarada i fent palesa el tarannà guerracivilista que fan bandera. El portaveu J.Garriga, l'ànima blanca de Vox, dona aire a aquestes mentides per fer campanya i demostrar que la Guerra Civil encara é...

  PP&Vox aproven en les seves respectives CCAA l’eliminació de les Lleis de memòria històrica. Pel que sembla els molesta moltíssim el passat. Què existeixi una “Fundación FF” dona fe que el PSOE ha tingut molta por al vencedors de la Guerra Civil. L’extrema dreta vol donar paletades de cal viva, per tots els perdedors que van quedar a les cunetes i fosses comunes que el franquisme va anar apilant des de 1936-1975. Segons aquests revisionistes, cal mirar el present, i oblidar-se de tot allò. Poden esborrar el que vulguin amb el BO, però la memòria de les víctimes i de tots aquells que els recorden i honoren, fa que aquests actes miserables de oblit, malgrat tot, no guanyaran. Vox és neofranquista, Abascal era net de l’últim alcalde franquista. Ha mamat franquisme tota la vida, hi ha qui es va desmarcar, però ell ho reivindica. I tota la seva carrera política, ha estat al PP. Però segons ell, el PP és massa esquerrenós per ell. Somia en una Espanya on militars, camises blaves i ...

  Una imatge entranyable on Abascal en cara de babau contempla el monstre de la tauromàquia  Morante de la Puebla, ací com al futbol, a molts els agrada  tenir el nom artístic,  José Antonio Morante Camacho és el veritable nom d'aquest heroi del nostre temps. La importància d'aquesta fotografia és el fet que Abascal hi sigui i no l'Ayuso. Vol dir que per Morante Camacho, vol Vox  i no el PP. David Miró en el seu article a l'Ara (13/10/25), parlava dels " cayetanos "   reconeixible  per una vestimenta de senyorets; el planter jove de Vox.  Pel que sembla Madrid és una mena d'oasis de celtiberia show on encara té vigència   el espanyolisme més ranci i  capertovètonic.

  Si treus l'eix nacional, Junts es queda amb el lloc de CiU. És a dir, un partit de la dreta, preocupat per els accionista del Sabadell, i la burgesia catalana. Ara, amb AC a les seves espatlles electoral, Junts a ajudat a trencar el famós cordó sanitari, li passa factura la demoscòpia.  No ha de ser fàcil per un partit, qualsevol, tenir el seu líder a l'exili. Per això, els Alcaldes de Junts han anat a Waterloo a veure al ex President, Carles Puidgemont. Hi que li han plantejat?, " la seva "preocupació" creixent en dos àmbits: la multireincidència delinqüencial i les ocupacions il·legals d'habitatges" (Ara.cat, 20/10/25). Aquestes son les veritables preocupacions de els Alcaldes de Junts? Tants reincidents tenen en el seus municipis? Les ocupacions il·legals d'habitatges, son un problema, però resulta que en antics instituts (Badalona) o antigues casernes de la GC (Sabadell), els espais estaven abandonats i oblidats per els Ajuntaments de torn. Res...

   080 Barcelona Fashion, ofereix en primícia estampes tant acolorides con les què es pot veure a la fotografia. En la fotografia 1, veiem com el cos de la dona, s'exhibeix sense pudor. Una preanorèxica, amb tot el que això significa. Estem parlant de moda, un terreny on els marges de benefici son molt importants, el cas de Inditex és paradigmàtic. Fa molt de temps que s'ha parlat de normalitzar el cos de les persones que fan la desfilada en aquests jornades de moda. Però, pel que sembla la normalització vol dir una figura esquelètica, potser a mi no m'ha agrada aquest tipus de cos. Si ets prima i andrògina, pots tenir futur en el món de la passarel·la.  La segona fotografia encara és més inquietant, que ja es dir. Li tinc que preguntar a meu psicòleg que és més Lacanià que no pas neoconstructivista, que vol dir anar disfressat un adult amb un pijama infantil? El complement del barret encara dona més inquietud al home de la fotografia. Pel que sembla, aquestes disfresses ...

  En un país normal, no caldria recordar que fa 85 anys del afusellament de l'expresident Companys (1940). " Això és important, perquè corrobora la documentació que ja es coneixia que demostrava que l'excarceració de Companys i el lliurament a la policia espanyola no va ser decisió dels alemanys, sinó fruit d'una demanda espanyola, i que no va ser una decisió solament policial, sinó resultat d'una ordre política des de les més altes instàncies de l'estat franquista*". Una de les victòries del franquisme, posterior a la mort del traïdor Franco, va ser un silenci còmplice, una amnèsia col·lectiva que anava molt be per aquells que s'havien aprofitat del règim anterior. Ara, quan torna la extrema dreta, cal reivindicar encara la figura de Companys, assassinat de manera vil i miserable com van ser tots aquells que van fer-ho possible.   

  Manifestació de sindicats i estudiants per Palestina, a Barcelona i altre ciutats, per exemple, Terrassa. A la plaça de l'Ajuntament, hi havia molt poca gent. Un dia feiner no sembla una bona idea. Vaga d'estudiant, un dia de festa per la cara. Hi haurà d'altres que han anat. Les manifestacions, i Catalunya té molta experiència, pot aplegar més d'un milió de persones, però no hi ha cap conseqüència, de fet, ni la premsa recull la seva existència. Llavors, una manifestació per Palestina, quin sentit té? El sindicats potser podrien reivindicar, millores salarials, treball de qualitat, millors serveis, Renfe inclosa, habitatge, etc. Totes aquests manifestacions, arriben tard, perquè la destrucció de Gaza, és total. Què es vol reivindicar? Espanya com la resta de la UE no compte res en absolut. Del antisemitisme de la extrema dreta tradicional, s'ha passat a la defensa absoluta de Israel i l'extermini de palestins. Un món al inrevés. L'esquerra i ultraesquerra...

  Estem assistint a una novel·la negra de sèrie B. Dos matons volen el botí de l'altre.  Un d'ells és més gran que l'altre. Però ací, no va de boxa, sinó de treure els recursos mediàtics, apel·lant a sentiments inventats i treure tota la artilleria mediàtica per aturar a l'altre.   Com vivim en un món de l'espectacle, res millor que donar vida a una representació entre bons i dolents -deixo a cadascun escollir bàndol-, com aquests dos matons, tenen diners a cabassos, omplen totes les pàgines dels mitjans de comunicació en focs d'artifici. Ens engoleixen a tots com si tots tinguéssim interessos personals amb ells. Totes les institucions han dit la seva, malgrat que es un assumpte personal, oh!, millor dir que son negocis! I cada dia donen pel sac amb el minut a minut d'aquesta història dolenta. Tots és per la pasta, així de simple, perquè malauradament, així va el món. 

 

" Batusses internes i crits vexatoris contra els musulmans a la minsa marxa espanyolista ", així titula l'Ara, la manifestació espanyolista pel 12 d'octubre. Una multitud d'unes 1.200 persones PP&Vox&nostàlgics s'ha passejat per pel centre de Barcelona. Sembla poca gent, però hi ha molta que prefereix quedar-se a casa i el dia que toqui eleccions, es sumaran aquest bloc anticatalanista. Segur que AC estava en esprit amb els seus correligionaris xenòfobs.  I mentre Illa estava a Madrid feia aquests estremidores declaracions: " Convivència és reconèixer i garantir la pluralitat i la diversitat d'Espanya, dels seus territoris i de les seves llengües. En un moment com aquest, de canvis tan profunds, hem de protegir aquesta Espanya de tots i totes i posar l'accent en allò que ens uneix ", ha piulat a X" (Ara.cat. 12/10/25). Entre la manifestació de Barcelona -espanyolista-, i el món oficial d'Illa, hi ha un abisme que les bones pa...

  * Així comença la crònica que fa Rebeca Porras, per "La Crónica de Badajoz" (9/10/12): " Por primera vez en Badajoz, un total de 300 escolares han protagonizado el izado solemne de la bandera y el homenaje a los que dieron su vida por España ." La piulada de Fonsi Loaiza, sintetitza a la perfecció aquest acte de propaganda del PP amb  l'acompanyament de  Defensa i del Govern Central (subdelegada del Govern) (PSOE). Com diu Loaiza, ací no hi ha adoctrinament, perquè això ho fa sempre l'altre (Catalunya i les forçes del mal (Independentistes). La crònica periodística -caldria que ho analitzes la Mònica Planas-, és un compendi embafador de tòpics i exaltació a les Autoritats competents. En cap moment, ha pensat que si vols exaltacions pàtries no necessites farcir-ho amb nens i nenes de les escoles. 

  https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=10342 Catalunya té un problema molt greu amb la natalitat igual que a la resta d'Espanya. " El 2023 la diferència entre naixements i defuncions va ser de 13.000 persones: van morir 67.000 persones i en van néixer 54.000. Tot i que hi ha més defuncions que naixements, la població segueix creixent per l'arribada de persones migrants*."  Passeges pel carrers i el únics que no sembla tenir por al futur son els nouvinguts. Les taxes de naixement provenen d'elles, malgrat que també han baixat. Les causes de la baixa natalitat  a Catalunya com a la resta d'Espanya son múltiples. No hi ha l'assistència de l'Estat per ajudar, en relació a guarderies, permisos de maternitat, desgravacions fiscals, etc. Pel que sembla no és una prioritat governamental. Sense habitatge, amb treballs precaris, sous baixos, cap ajuda excepte la xarxa parental si la tens, unes generacions massa porugues envers el futur, un desig d...

  Imagino algú que ha estat treballant tot el sant dia, que sap que la seva feina sempre està en aquell fil que es pot trencar qualsevol dia, que costa arribar a final de més, la hipoteca, ara sembla que el criteri de benestant es tenir o no tenir hipoteca, els fills, els que costa tot, malgrat que el IPC anunci que els preus estan continguts, i comprens la diferència entre la realitat i l'estadística, fent cues en cotxe perquè voler anar en transport públic és una trampa mortal, i has encès la ràdio i com et posen nerviós canvies d'emissora per sentir musica, però et queda aquella remor que has escoltat a una diputada dir sense despentinar-se que: " No és un genocidi, és una incursió legítima ", o aquell altre que diu alegrament: "que és un gran anestesiador Illa)" i de deixar Catalunya " en estat de coma " i " a l'UCI ", però l'ha advertit que " Catalunya es despertarà ". Masses metàfores mèdiques pel meu gust. Un alt...

  L'article dona moltes dades, però no dona cap idea del que vol dir  " la formació inicial no és l'adequada ". De fet, això sempre ha passat. La teoria en abstracte serveix per aprovar matèries a la Universitat. Però hi ha un abisme entre entrar a una aula amb diversitat d'alumnat. Com poden preparar-te? Les pràctiques son insuficients. No hi ha avaluació real els Centres per part de les direccions. Tampoc apareix la funció teòrica de Inspecció. Hi ha una dada invisible, si aproves a tothom, no tindràs cap problema per part d'alumnat, pares i direccions. I així estem. Caldria repensar-ho tot, però les Autoritats i la societat està massa enfeinada en altres coses. 

  Sense comentari Hi ha noticies que deixen perplex al més pintat. Més enllà de la presumpció d'innocència , els fets revestien tal grau de violència - un pare violant a una filla al carrer, mentre el fill més petit contempla l'espectacle-, sexual, què la lògica més elemental, suposava que el presumpte agressor, ingressés a presó provisional. Però, no, és el cas per el jutge el deixa en llibertat, amb una ordre segons la qual no pot acostar-se a la víctima a menys de 200 mts. Ja sap el Jutge que la família viuen tots en el mateix pis/casa?.  Pel que sembla aquest Jutge el delicte d'agressió sexual no deu ser tant greu i  ha deixat al pare i violador en llibertat, per tornar a casa?. La policia tindrà que esbrinar si aquests fets s'han repetit a la llar familiar.  Quina mena d'exemple i de missatge dona aquesta mena de resolucions judicials? PD: Et deixen lliure perquè sembla que no hi cap perill i resulta que al matí torna a casa de la víctima, trencant l'ordre...

   Llegeixo al Ara: " fonts de BComú diuen que la formació està en un moment en què vol " refrescar l'aposta " que té per la ciutadania i el seu projecte per a Barcelona. " Que persones de la importància de Bob Pop es vulguin oferir és un símptoma que l'espai és fort, atractiu, transversal i un referent progressista amb opcions de recuperar l'alcaldia", han assenyalat. (Ara.cat. 6/10/25) No sé si BComú  està orfe de gent per presentar-se a les eleccions a l'alcaldia de Barcelona. Ada Colau, de moment està per altres coses, coses on especialment, apareix ella i el seu nom.  Roberto Enríquez Higueras, vol representar-se al càsting per alcaldable de la ciutat de Barcelona per BComú. Això ho ha dit ell, en una entrevista, potser li ha passat pel cap aquesta ocurrència. Però primer tindrà que guanyar les primàries i a les eleccions competir amb l'actual Alcalde, Collboni (PSC). La qüestió de fons, és quin programa té per Barcelona? De moment, ho ...

  Els partits polítics sempre volen que els seus fidelíssims militants estrelles, tinguin un lloc on posar-se. Junts li regala a Laura Borràs una Fundació, Fundem la República. En l'organigrama apareix com a "directora acadèmica" (sic). Què significa aquest títol una mica passat de mode? A la informació ens assabentem que estem davant d'un  think tank  amb l'assessorament imprescindible de AC. Gràcies els partits polítics, la llista  d'aturats queda minimitzada per aquests actes de reconeixement del partit a les seves figures. Esperem que la nova "directora acadèmica" tingui millor criteri a l'hora de buscar col·laboradors. Li desitgem molta sort. Ja sap que està en el microscopi de tothom. ¡Sort! PD: La pena de inhabilitació li impedeix dirigir la Fundació. Aquest castic de la inhabilitació és una mena de plus civil contra la persona condemnada*.  

  Avui fa vuit anys (2017) del referèndum per la Independència de Catalunya. La repressió policial, l’art 155, els empresonaments i els exilis. Encara vivim les seqüeles de tot allò. Una Llei d’Amnistia que el TS prevaricant de manera escandalosa, no la vol aplicar, perquè ell fan la veritable política espanyola. Ho vaig viure de primera mà. En el nostre col•legi electoral, no s’hi van presentar els piolins i la seva mala llet. Però altres llocs propers, Sabadell, va descarregar la seva particular fúria. No crec que tots actuessin de la mateixa manera, però els que si van abocar amb deliri, es notava massa que volien fer mal a les persones que hi havien anat. Jo no ho oblidaré mai, sé qui va estar a un cantó i a l’altre. Així, el nostre honorable President Salvador Illa. Ell és l’encarnació del fracs posterior i la desfeta per picabaralles intestines entre els propis partits independentistas. Pel que sembla, ara l’extrema dreta catalana, AN, vol treure rèdits electorals sobre el d...