Política i societat

  Estem assistint a una novel·la negra de sèrie B. Dos matons volen el botí de l'altre.  Un d'ells és més gran que l'altre. Però ací, no va de boxa, sinó de treure els recursos mediàtics, apel·lant a sentiments inventats i treure tota la artilleria mediàtica per aturar a l'altre.   Com vivim en un món de l'espectacle, res millor que donar vida a una representació entre bons i dolents -deixo a cadascun escollir bàndol-, com aquests dos matons, tenen diners a cabassos, omplen totes les pàgines dels mitjans de comunicació en focs d'artifici. Ens engoleixen a tots com si tots tinguéssim interessos personals amb ells. Totes les institucions han dit la seva, malgrat que es un assumpte personal, oh!, millor dir que son negocis! I cada dia donen pel sac amb el minut a minut d'aquesta història dolenta. Tots és per la pasta, així de simple, perquè malauradament, així va el món. 

 

" Batusses internes i crits vexatoris contra els musulmans a la minsa marxa espanyolista ", així titula l'Ara, la manifestació espanyolista pel 12 d'octubre. Una multitud d'unes 1.200 persones PP&Vox&nostàlgics s'ha passejat per pel centre de Barcelona. Sembla poca gent, però hi ha molta que prefereix quedar-se a casa i el dia que toqui eleccions, es sumaran aquest bloc anticatalanista. Segur que AC estava en esprit amb els seus correligionaris xenòfobs.  I mentre Illa estava a Madrid feia aquests estremidores declaracions: " Convivència és reconèixer i garantir la pluralitat i la diversitat d'Espanya, dels seus territoris i de les seves llengües. En un moment com aquest, de canvis tan profunds, hem de protegir aquesta Espanya de tots i totes i posar l'accent en allò que ens uneix ", ha piulat a X" (Ara.cat. 12/10/25). Entre la manifestació de Barcelona -espanyolista-, i el món oficial d'Illa, hi ha un abisme que les bones pa...

  * Així comença la crònica que fa Rebeca Porras, per "La Crónica de Badajoz" (9/10/12): " Por primera vez en Badajoz, un total de 300 escolares han protagonizado el izado solemne de la bandera y el homenaje a los que dieron su vida por España ." La piulada de Fonsi Loaiza, sintetitza a la perfecció aquest acte de propaganda del PP amb  l'acompanyament de  Defensa i del Govern Central (subdelegada del Govern) (PSOE). Com diu Loaiza, ací no hi ha adoctrinament, perquè això ho fa sempre l'altre (Catalunya i les forçes del mal (Independentistes). La crònica periodística -caldria que ho analitzes la Mònica Planas-, és un compendi embafador de tòpics i exaltació a les Autoritats competents. En cap moment, ha pensat que si vols exaltacions pàtries no necessites farcir-ho amb nens i nenes de les escoles. 

  https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=10342 Catalunya té un problema molt greu amb la natalitat igual que a la resta d'Espanya. " El 2023 la diferència entre naixements i defuncions va ser de 13.000 persones: van morir 67.000 persones i en van néixer 54.000. Tot i que hi ha més defuncions que naixements, la població segueix creixent per l'arribada de persones migrants*."  Passeges pel carrers i el únics que no sembla tenir por al futur son els nouvinguts. Les taxes de naixement provenen d'elles, malgrat que també han baixat. Les causes de la baixa natalitat  a Catalunya com a la resta d'Espanya son múltiples. No hi ha l'assistència de l'Estat per ajudar, en relació a guarderies, permisos de maternitat, desgravacions fiscals, etc. Pel que sembla no és una prioritat governamental. Sense habitatge, amb treballs precaris, sous baixos, cap ajuda excepte la xarxa parental si la tens, unes generacions massa porugues envers el futur, un desig d...

  Imagino algú que ha estat treballant tot el sant dia, que sap que la seva feina sempre està en aquell fil que es pot trencar qualsevol dia, que costa arribar a final de més, la hipoteca, ara sembla que el criteri de benestant es tenir o no tenir hipoteca, els fills, els que costa tot, malgrat que el IPC anunci que els preus estan continguts, i comprens la diferència entre la realitat i l'estadística, fent cues en cotxe perquè voler anar en transport públic és una trampa mortal, i has encès la ràdio i com et posen nerviós canvies d'emissora per sentir musica, però et queda aquella remor que has escoltat a una diputada dir sense despentinar-se que: " No és un genocidi, és una incursió legítima ", o aquell altre que diu alegrament: "que és un gran anestesiador Illa)" i de deixar Catalunya " en estat de coma " i " a l'UCI ", però l'ha advertit que " Catalunya es despertarà ". Masses metàfores mèdiques pel meu gust. Un alt...

  L'article dona moltes dades, però no dona cap idea del que vol dir  " la formació inicial no és l'adequada ". De fet, això sempre ha passat. La teoria en abstracte serveix per aprovar matèries a la Universitat. Però hi ha un abisme entre entrar a una aula amb diversitat d'alumnat. Com poden preparar-te? Les pràctiques son insuficients. No hi ha avaluació real els Centres per part de les direccions. Tampoc apareix la funció teòrica de Inspecció. Hi ha una dada invisible, si aproves a tothom, no tindràs cap problema per part d'alumnat, pares i direccions. I així estem. Caldria repensar-ho tot, però les Autoritats i la societat està massa enfeinada en altres coses. 

  Sense comentari Hi ha noticies que deixen perplex al més pintat. Més enllà de la presumpció d'innocència , els fets revestien tal grau de violència - un pare violant a una filla al carrer, mentre el fill més petit contempla l'espectacle-, sexual, què la lògica més elemental, suposava que el presumpte agressor, ingressés a presó provisional. Però, no, és el cas per el jutge el deixa en llibertat, amb una ordre segons la qual no pot acostar-se a la víctima a menys de 200 mts. Ja sap el Jutge que la família viuen tots en el mateix pis/casa?.  Pel que sembla aquest Jutge el delicte d'agressió sexual no deu ser tant greu i  ha deixat al pare i violador en llibertat, per tornar a casa?. La policia tindrà que esbrinar si aquests fets s'han repetit a la llar familiar.  Quina mena d'exemple i de missatge dona aquesta mena de resolucions judicials? PD: Et deixen lliure perquè sembla que no hi cap perill i resulta que al matí torna a casa de la víctima, trencant l'ordre...

   Llegeixo al Ara: " fonts de BComú diuen que la formació està en un moment en què vol " refrescar l'aposta " que té per la ciutadania i el seu projecte per a Barcelona. " Que persones de la importància de Bob Pop es vulguin oferir és un símptoma que l'espai és fort, atractiu, transversal i un referent progressista amb opcions de recuperar l'alcaldia", han assenyalat. (Ara.cat. 6/10/25) No sé si BComú  està orfe de gent per presentar-se a les eleccions a l'alcaldia de Barcelona. Ada Colau, de moment està per altres coses, coses on especialment, apareix ella i el seu nom.  Roberto Enríquez Higueras, vol representar-se al càsting per alcaldable de la ciutat de Barcelona per BComú. Això ho ha dit ell, en una entrevista, potser li ha passat pel cap aquesta ocurrència. Però primer tindrà que guanyar les primàries i a les eleccions competir amb l'actual Alcalde, Collboni (PSC). La qüestió de fons, és quin programa té per Barcelona? De moment, ho ...

  Els partits polítics sempre volen que els seus fidelíssims militants estrelles, tinguin un lloc on posar-se. Junts li regala a Laura Borràs una Fundació, Fundem la República. En l'organigrama apareix com a "directora acadèmica" (sic). Què significa aquest títol una mica passat de mode? A la informació ens assabentem que estem davant d'un  think tank  amb l'assessorament imprescindible de AC. Gràcies els partits polítics, la llista  d'aturats queda minimitzada per aquests actes de reconeixement del partit a les seves figures. Esperem que la nova "directora acadèmica" tingui millor criteri a l'hora de buscar col·laboradors. Li desitgem molta sort. Ja sap que està en el microscopi de tothom. ¡Sort! PD: La pena de inhabilitació li impedeix dirigir la Fundació. Aquest castic de la inhabilitació és una mena de plus civil contra la persona condemnada*.  

  Avui fa vuit anys (2017) del referèndum per la Independència de Catalunya. La repressió policial, l’art 155, els empresonaments i els exilis. Encara vivim les seqüeles de tot allò. Una Llei d’Amnistia que el TS prevaricant de manera escandalosa, no la vol aplicar, perquè ell fan la veritable política espanyola. Ho vaig viure de primera mà. En el nostre col•legi electoral, no s’hi van presentar els piolins i la seva mala llet. Però altres llocs propers, Sabadell, va descarregar la seva particular fúria. No crec que tots actuessin de la mateixa manera, però els que si van abocar amb deliri, es notava massa que volien fer mal a les persones que hi havien anat. Jo no ho oblidaré mai, sé qui va estar a un cantó i a l’altre. Així, el nostre honorable President Salvador Illa. Ell és l’encarnació del fracs posterior i la desfeta per picabaralles intestines entre els propis partits independentistas. Pel que sembla, ara l’extrema dreta catalana, AN, vol treure rèdits electorals sobre el d...