Política i societat

 

"Des de principis d'any i fins al 31 d'octubre, els Mossos d'Esquadra han instruït 14.455 denúncies relacionades amb la violència masclista. Amb aquestes xifres, la policia preveu tancar l'any amb un volum de casos similar al de l'any passat (17.160)*." Com en anys anteriors, el delicte més freqüent (37%) són els maltractaments en l'àmbit de la llar seguits de les amenaces (20,2%). En tercer lloc, el 17% de les denúncies que han instruït els Mossos són per trencaments de condemna, és a dir, per incomplir les mesures judicials de protecció com ara ordres d'allunyament. Finalment, el 7,2% de denúncies corresponen a la violència física o psíquica habitual en l'àmbit de la família*." Víctimes mortals por violència de gènere. Sèrie 1999-2024. En el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, estem davant d'un repte enorme.  Des de 1999 al 2024, el número de víctimes mortals per violència de gènere ha estat 1514 . S...

  La Sagrada Família Família Criminal Avui comença un macro judici contra el ex President Pujol. La justícia ha necessitat dotze anys de investigacions exhaustives, per arribar finalment, anava a dir, feliçment, a aquest judici. Han pintat a la família Pujol d’un clan criminal. A Madrid els agrada sang i fetge.  I l’AN, una anomalia molt normalitzada del sistema judicial espanyol, trampolí per arribar al Everest judicial, el TS. Fa dotze anys el ex President Pujol va afirmar que tenia diners a Andorra, producte d’una deixa del seu avi. Quants cops Hisenda no ha fet regularitzacions per aquells que s’havien oblidat de declarar-ho?. Fins el rei emèrit ha passat per aquest mecanisme tant bondadós amb el evasors fiscals ! Tenir tant poder, durant tants anys, fa inevitable que els favors, les recomanacions, mirar a un altre lloc, aprofitar-se del nom, la cobdícia del que poden, la falta de control e inspecció, genera una atmosfera que fa que tothom li sembli normal fer el que no ha...

  Vinyeta d'en Ferreres* A Espanya tot gira en torn a la STS contra el Fiscal General. Amb un temps record, una setmana, ja es té el veredicte: Culpable. Cap novetat. Hi ha dos vots particulars. Encara s’ha d’esperar a l’aparició de la Sentència. I tot, dins de l’atmosfera dels 50 anys de la mort del tirà Franco. El problema actual de la judicatura (AN, TS i TC) és que s’han prestat massa alegrement a agrair els seus patrocinadors la pujada en l'escalafó judicial. La seva independència s’ha vist massa mediatitzada. Pel que sembla Madrid és un ecosistema on la dreta i extrema dreta té moltíssim poder, especialment, en l’econòmic, mediàtic, institucional i judicial. Lleis que no s’ha aplicant, per exemple, Llei d’Amnistia, dona idea fins a quin punt la cúpula judicial se sent impune creant un estat dins del estat. L’exemple paradigmàtic de la Sentència del Procés, va donar idea de la facilitat que tenen per doblegar les interpretacions legals. Lamela o Marchena, donen la pauta pe...

  (...). L'havien dut de la frontera a Barcelona fortament emmanillat, el dia 3; però fins el 8 no h va saber, com ningú a Barcelona fora dels qui estaven en el secret. Aquell dia i l'endemà intentà diverses vegades entrar al castell de Montjuïc; tot inútil. A les set del vespre del 10 el pogué veure per fi, darrera els barrots d'una reixa, a tres metres de distància: "Estava molt trinqui; en va parlar amb la seva veu clara de sempre". Dos dies després el veié altra vegada; l'havien deixada entrar en el calabós. Ell l'abraçà, ella sanglotava, ell l'encoratjava; a penes podia tenir-se en dret a causa de les ferides de l'esquena i de les cames que li havien fer durant els interrogatoris: "Ja tinc cinquanta-vuit anus", li va dir, "¿quina mort més bonica hauria pogut somniar mai?" El 14 al dematí hi hagué el consell de guerra; a ella no li van deixar entrar, s'estava a la porta. A les onze, els oficials començaven a sortir; un d...

  Hi ha successos com el d'aquest matí, què obren velles polèmiques. mai sense solucionar-ho. Barraques al costat de les obres eternes de La Sagrera. Sempre hi ha que veuen una oportunitat per fer campanya electoral, per exemple, D.Sirera (PP). El missatge -en castellà- diu: " Esta noche se ha producido un grave incendio, espero que sin víctimas.". Però "Esta noche", eren les 7:00 del matí, potser que s'ho faci mirar. Ell, com tants d'altres, s'escandalitzen perquè hi ha gent (mal)viuen en  assentament "clandestins". Ell  i l'Ajuntament no volen cap assentament. Però, que pensa ell i l'Ajuntament amb tanta gent que viu al carrer?  Segons Arrels, hi ha entre 1300 a 1500 persones que viuen a la intempèrie. Som societats en que la bretxa entre riquesa i pobresa s'ha esta aprofundint sense que  els Govern i Administracions, facin res, deixant-t'ho tot al mercat. Però el mercat no vol pobres ni insolvents. Espero veure al Sr. Si...

  Avui, Catalunya és un CCAA com qualsevol altre. Això no és veritat, perquè qualsevol altre CCAA, d'aquelles que s'han van inventar per contrarestar a les autonomies històriques (Catalunya, El País Basc, Galicia i Andalusia) estan molt millor en infraestructures i finançament. Des de el Corredor del Mediterrani o la xarxa radial de Renfe, o fer modificacions de la costa catalana, això ha de passar  necessàriament per Madrid. Tenim un President, Illa que no vol molestar al President del Govern, del mateix partit (PSOE). Aquest Govern és manté perquè tant ERC com Junts li van donar suport, a contracor, però les alternatives encara eren pitjors. Junts s'ha cansat d'esperar resultats tangibles, tantes paraules que se les emporta el vent, tant finançament singular, tantes promeses i seguim com sempre. Esperant eternament. És en aquesta tessitura on apareix Míriam Nogueres, per recordar-li al President del Govern que el temps d'espera s'ha acabat. Nogueres fa el pape...

  'A la contra', per Ferreres 13/11/2025 La vinyeta d'en Ferreres en sembla la reflexió més pertinent de totes les noticies a casa nostre. Si seguim apostant per eixelebrats perquè estàs cabrejat i vols tirar pel camí del mig, votant a xenòfobs i mentiders descarats, llavors, no podem queixar-nos del que facin. I si desprès d'una catàstrofe com la DANA, tornès a votar-los, no pots esperar la meva solidaritat eterna, perquè no vull ser el teu còmplice.   

  Estic veient la segona temporada de "La caza. Tramuntana" a Moviestar Series. La primera temporada l'acció es situava a Benasque/Cerler, amb paisatges esplèndids, i una trama truculenta i plena de girs inesperats, on la GC és la protagonista. En aquesta segona temporada, l'acció s'han va a Mallorca (Tramuntana). Les imatges son de diferents indrets. Una qüestió que crida l'atenció, és que a la illa ningú sap parlar el català, més enllà d'alguna paraula aïllada. Hi ha pel·lícules on el personatge parla la seva llengua i lentament, apareix la llengua que s'utilitza per fer la pel·lícula. Així remarca que el personatge no parla igual que la resta. Però ací, ningú la parla i això mereix una estirada d'orelles dels guionistes -els actors secundaris bona part d'ells son catalans-, perquè semblava que Mallorca és monolingüe i no ho és. Tant difícil és representar-ho? Tots els habitants de Mallorca son bilingües, no pas el que venen de fora. A Mallor...

  Ahir vaig anar el CAP per fer-me una anàlisi. Plovia com si Noé estigues al vaixell. Cues, a recepció van mirar el paper amb la cita i en van donar un número de tanda, com si estigués a la botiga per comprar el peix o la carn. Res és perfecta. Però en va sobtar veure com el paperet que donaven esta escrit en castellà. Tenint en compte que el CAP pertany al CatSalut, la pregunta és com que aquests tiquets estan en castellà? Segur que s'ha de fer un concurs públic, com és que no ho fan en català? És normal això?

  La fotografia mostra a un petitíssim grup gent de Vox davant de l'escola Joan Sallarès i Pla, sense banderes espanyolistes, volien un perfil baix?, per protestar perquè a l'escola és fan classes d'àrab i cultura marroquina. Un article de  Najat El Hachmi (Ara.cat, 29/10/2025)   dona noticia dels fets: " Heus aquí una història d’heroisme sense precedents, la dels cosins Ignacio i Joan Garriga contra l’enemic més temible mai conegut: ni més ni menys que una colla de nens que es dediquen a una activitat tan perillosa com és la de... aprendre una llengua que parlen uns quants centenars de milions de persones al món." Utilitzar les llengües per començar una creuada. En aquest cas l'àrab, però també el català. No volen cap llengua que no sigui la del imperi. L'àrab és la cinquena llengua més parlada del món, amb més de 400 milions de persones, des de Marroc a Indonesia. No sé si aquestes classes és fan en horari escolar o son extraescolars, a les notícies no h...

  El judici a un FG del Estat, és un exercici de lluita de poder entre la cúpula judicial i el Govern de Pedro Sánchez. I al mig, el company sentimental - cursilada eufemística- d’Ayuso, i el seu frau a Hisenda. “Tot l’embolic parteix d’una notícia publicada per El Mundo, que el temps ha demostrat que no era certa. El diari afirmava en portada que la Fiscalia havia ofert un pacte al company sentimental d’Isabel Díaz Ayuso, quan la iniciativa de l’acord havia sorgit de la defensa de la parella. Però el rotatiu complaïa així els desitjos del cap de gabinet de la presidenta madrilenya, Miguel Ángel Rodríguez, que volia desacreditar la investigació a sa excel•lentíssima parellíssima per frau fiscal*”.(Ara.cat, 5/11/25). Va filtrat o no els missatges on Amador reconeixia el frau i volia un pacta? Aquesta qüestió no és gens fàcil de determinar. Però el Tribunal s’asseuen eminències de la talla de Lamela, Marchena i companyia. Ja pots preparar el recurs al TC! 

  Les xarxes socials guanyen terreny en la configuració d'una mentalitat autoritària. Estem covant una generació a les antípodes de bona part d'una generació que va conèixer el final de franquisme i el que això significa, perquè ho van viure i patir. El sistema educatiu esta fallant perquè no pot contrarestar aquesta deriva que veuen a les xarxes o també a la tv. Hi ha una (in)cultura a la musica, els vídeos en el que surten eixelebrats fent tota mena de exhibicions sense cap sentit, excepte, posar-ho a les xarxes. No tothom és així. Sembla que no entenen que vol dir autoritarisme. Som culpables perquè havien donat per fet que el sistema democràtic no calia defensar-ho, perquè és defensava sol, però l'aparició del neofeixisme (franquisme) en Vox al capdavant, demostra que les xarxes socials, son ara mateix, la veu de la crispació, la ràbia i la xenofòbia, en un món on els joves tenen poca cosa a dir, excepte posar likes a qualsevol bajanada  que trobin a les xarxes socials ...

  Un país enfangat, on els problemes de la gent son menystinguts sistemàticament. I pel altre banda, la justícia fa comparèixer tant a una periodista perquè expliqui què va passar al dinar del dia( 29/10/24); un dinar interminable entre el President Mazón i una periodista Maribel Vilaplana, en l’onda del President. El problema de la conversa és que hi havia trucades des d’emergències per alertar a la població, però que no es van atendre. Ningú va moure un dit per fer el que calia, és a dir, avisar. Mazón va desaparèixer durant hores. I mentre les rieres s’omplien d’aigua en unes pluges torrencials, que va ofegar bona part de la Horta Sud de València. Un any desprès i 237 morts, encara és hora que hi hagi un responsable*. El PP va tancar files amb el President absent. Els crits de les famílies al funeral d’Estat (29/10/25), van ser molt eloqüents. La irresponsabilitat del PP és flagrant i dona idea de la influencia de Feijóo.   *Mazón ha dimitit, però carregant les culpes ...

  Sembla que la macroeconomia marxa molt bé per els de sempre. Però jo cada dia veig gent regirant les escombraries per treure qualsevol cosa, sigui ferralla, roba, o ves a saber què. Aquesta noticia de la "gran banca", un oligopoli descarat, permet comprendre perquè tenim una rentabilitat per deixar els diners els bancs, amb una mitjana d'un 1%.  Amb la crisi bancaria (2009) l'Estat va dilapidar a prop de 64.000 milions d'euros . "   Segons càlculs del 2020, 43.225 milions estarien perduts, un 73% dels ajuts públics aportats. El balanç publicat pel FROB el mateix any resumeix que l' Estat espanyol  hauria invertit al  sector financer  56.545 milions entre  capital  i productes híbrids, i 2.326 milions en garanties, només recuperant-ne 5.917 milions, un 10% *." Per descomptat, els bancs no pensen retornar cap euro a l'Estat. Els bancs son màquines de fer diners. Els seus accionistes -els majoritaris- veuen un radiant futur en ...