Política i societat

  La crònica la firma Cesc Maideu. Per començar, el títol és equívoc. Perquè que vol dir exactament "reubicar"? La resposta al llarg del article, molt empàtic, vol dir simplement, fer fora d'aquest espai d'Aena, al carrer. Problema solucionat. Per suposat, ni l'Ajuntament ni cap Administració vol fer-se'n càrrec d'aquestes persones sense sostre. Barcelona i el seu Ajuntament, milionari no vol fer rés, perquè aquestes persones no conten. Com a molt cauen dins del gènere estadístic. I sí "És inhumà", però pel que sembla això ja no compte. 

  La catalanofòbia torna a expressar-se en el rebuig del PP a la condonació del deute. Andalusia és la CCAA que surt més beneficiada, però això no val res perquè Catalunya també ensurt. I això per ells, és intolerable. És difícil entendre aquesta lògica. Sembla que la seva felicitat més intima és que Catalunya vagi quan pitjor millor. Prefereixen per dogma ideològic perjudicar a totes les CCAA, governades per el PP, que Catalunya també se'n beneficiï. Desprès no volen sentir a parlar perquè molts de nosaltres volen la independència. Resulta que hi ha cafè per a tothom, però no li agrada.  PD: Parlant del PP, el pacte de silenci entre els membres del PP valencià sobre l'hora que Mazon va arribar a la reunió del Cecopi és d' escàndol, però quan és tracte del PP, el silenci és ensordidor!

  Hi ha una epidèmia de grups que és dediquen a fer els "últims" concerts, abans de deixar per sempre els escenaris. La veritat, cansa i fa l'efecte que no és més que estratègia de màrqueting. Tot s'ha de dir, avui, pel que jo sé - ben poc, tot s'ha de dir-, és pràcticament impossible viure de la musica, sobretot si és en català. Hi ha masses grups, massa competència, poques sales per fer concerts. I sobretot, hi ha competència deslleial. Sembla que arrasa el reggaeton i els seus derivats. Escoltant-los les lletres d'aquests autors (sic) estan plenes de masclisme i odi envers les dones. A Catalunya l'espai per viure de la musica és infinitíssimal. La Generalitat podia rebaixar impostos a les sales per programar musica en català, així, és podria impulsar el talent, que hi ha. Hi ha grups que fa vint anys que es van acomiadant a cada concert, estil Rolling Stones. Antònia Font, vol dir a déu, però no ha de ser fàcil. Arribar a final de mes, costa molt. Les p...

  Junts dona plena confiança a Silvia Orriols d'Aliança Catalana, el nostre Vox català a Ripoll. En canvi, vol fer que Pedro Sánchez és sotmeti a una qüestió de confiança, una potestat exclusiva del President del Govern. No hi ha cap paral·lelisme entre una cosa i l'altre? Jugar com ho fa  Puigdemont amb mediador internacional, fent creure que el espai suís donarà el que no dona a Madrid o Catalunya és voler inflar un globus de la vanitat i la fugida endavant. Sembla que en el fons, Puigdemont, voldria a Feijóo d'interlocutor, perquè en el fons les polítiques socials i econòmiques son les mateixes. S'entén que Puigdemont estigui frustrat per la no aplicació de l'amnistia per part de TS. Hi ha un conflicte institucional entre el Congrés i el TS que haurà de resoldre el TC. Però això no és responsabilitat de Pedro Sánchez. 

  Avui fa 44 anys. El 23-F de 1981 hi va haver a Espanya un intent de cop d’estat*. Aquest si què va ser, almenys en grau de temptativa. Hi van participar militars, la regió de València va fer sortir els tancs al carrers. La gent van quedar paralitzada. Els partits d’esquerra no va ser capaços de mobilitzar a la gent al carrer. Al Congrés, un grup de GC va ocupar l’edifici i va retenir els parlamentaris que estaven reunits per investir a Leopoldo Calvo Sotelo de la UCD. Tejero de la GC va pujar a l’estrada del Congrés pistola en mà i va cridar “T odo el mundo al suelo ”. Els altres GC va disparar trets al sostre i tots els parlamentaris és van ficar sota les seves cadires, menys el ministre en funcions Gutiérrez Mellado, Adolfo Suárez (President en funcions) i Santiago Carrillo. El rei Juan Carles I, va acabant sortint a la TV per dir que el cop s’ha havia acabat (ja era 24 de febrer). Però el cert és que la transició política és va parar allà mateix.  

  La capital de Catalunya no és Barcelona, ara es Ripoll, comarca del Ripollès. I això què Ripoll és una petita ciutat de 10.692 habitats. Però allà va sorgir un miracle, és diu Silvia Orriols. Regna gràcies a la inutilitat de les restants forçes polítiques. Hi havia una moció de censura, però a última hora Junts per Catalunya es va desmarcar deixant que l' Orriols sigui la reina de les festes.  Es parla de cordó sanitaris, però la veritat que això no serveix perquè els partits que ho proclamen, son els primers en no fer cas de les seves proclames mentideres. Ara, tothom parla, però el cert és que aquestes partits del ressentiment han inoculat el verí de la por. Si Aliança Catalana (3 regidors) pot governar en minoria és que la resta de partits sembla que ja li està be, perquè sumen 10 regidors. El cas, és que l'agenda (és un dir) de Aliança és monotemàtica, immigració. La raó última que Ripoll sigui governada per la Orriols és que allà eren els veïns que es convertiren en ter...

  Badalona no vol quedar-se enrere de Santa Coloma. Trets al aire celebrant que avui és divendres i demostrant que ells també s'aixequen d'hora i no com molts pensen que mai volen matinar. La celebració per això ha estat modesta, més de deu trets, però no els més de 150 trets de Santa Coloma. Els autors han fugit del barri de Sant Roc a Badalona. Una ciutat on el xerif Albiol ho té tot controlat. Segur que s'haurà emprenyat. Sembla que hi ha disputes entre Montescos i Capuletos (versió gitana). I sembla que l'amor no és el problema principal. Fonts anònimes parlen de tràfic de estupefaents -parlar de tràfic de drogues, queda  de trucalembut ( cutre)-. Els Mossos han començat a investigar els fets, a la barriada tothom vol col·laborar -és una manera de parlar- per esclarir aquests fet que esborronen al bon nom del barri. 

  Entrevista del 3 de desembre 2018

  Com la política, tant si és de casa com si és d'abast internacional, no pot competir amb una noticia com aquesta. Un 3,1% pot semblar molt poca cosa, però no podem estar tranquils. De fet, l'impacte del 2024 YR4, previst per el 2032, pot arribar a causar efectes molt menys catastròfics del que va extingir els dinosaures ara farà 66 milions d'anys. De moment, els astrònoms han previst que en cas de impacte seria els voltants del 22 de desembre, un mal moment si cau a Catalunya. De fet, res no impedeix que el asteroide caigui a Ripoll. Aquest si que seria un visitant poc recomanable i a més és estranger, ve d'un altre món! PD: No sé que pensa fer Silvia Orriols, però ja pot començar a espavilar!

Aquesta fotografia s'ha fet icònica per els madridistes. És per ells, l'expressió d'una conxorxa nacional contra l'equip supercampió. Fa dies que va passar, però la remor del escàndol no s'ha apaga. Hores de tertúlies omples els espais esportiu i no esportius. Hem pogut assabentar-nos de les particularitats del anglès a l'hora de fer insults. L'entrenador del Madrid, Ancelotti ha expressat les diferències entre "F uck you" i   “fuck off”. L'ultima expressió vol dir " a la merda", però segon Bellingham -un excel·lent jugador-, ho interpretava com "joder". En fi, el futbol ja té això, passió i sobretot, polèmiques que duren fins la setmana següent que cal tornar a jugar. No deixa de ser curiós com els àrbitres siguin tant primmirats per unes coses i per altres, les entrades a jugadors que son de jutjat de guàrdia i moltes vegades no xiulen ni falta. Com les culpes estan repartides per a tothom, cal dir que els jugadors fan mas...

  Noticies com aquesta et deixa amb cara d’imbècil, perquè l’excusa donada per Junts és tant pintoresca i fora assenyada  que no cal insistir-hi massa.  Arguments (sic) de Junts: " En primer lloc, no és viable substituir un govern en minoria per un altre govern en minoria, perquè hi ha el risc que la ciutadania cregui que es tracta d’un simple canvi de cadires", "En segon lloc, una moció de censura incrementaria el risc que l’alcaldessa augmenti el victimisme", En tercer lloc, "l’alternativa que sorgeixi ha de ser forta, amb un gran suport popular i ha de ser fruit, per tant, de la voluntat majoritària dels ripollesos ". (Ara.cat, 18/2/25) De fet, Junt per Catalunya és per dir-ho així el cara amable de l’Aliança Catalana. Son vulguin o no, cares d’una mateixa moneda. Junt vol perfil propi, però aquest perfil el te Silvia Orriols. Puigdemont dona oxigen a Aliança, què vagi amb compte de no quedar-se ells, sense oxigen, perquè pel que és veu, una aliança ent...

  El Departament d'Ensenyament és un filó inesgotable de novetats, en un déjà vu  (ja vist) etern. És com si la Consellera Esther Niubó volgués sortir cada setmana a la premsa, tant és si és per bo o dolent, el que compte és anant sortint. Crec que han esgotat totes les opcions que al llarg del temps hem vist, a propòsit del inici de curs. Especialment sensible els pares del nens i nenes de primària (potser ha canviat la denominació) que voldrien el dia 1 de setembre per tornar a la normalitat. Cada any hi ha un bon sidral amb aquesta qüestió. Sembla que a secundària és considera que son massa petits per començar el 12 de setembre, no així els de batxillerat i FP. En tot cas, ara comença quant de temps tarda el Departament per canviar de dates o mantenir-les. Quines ganes de embolicar la troca!

  Escoltant a l’Orriols, t’ha dones de la barra i desimboltura en que deixa anar mentides de l'alçada d’un campanar! Per exemple, segons ella, el Departament d’Educació dona instrucció precises per adoctrinar els nens/nes. Per ella és escàndols que els instituts hi hagi pancartes de suport per Palestina! Ella no és racista, però impugna tot el model ideològic del islam, anava a dir com tothom, però segons ella, aquest model s’ha infiltrat per tota arreu. Caldria preguntar quants partits polítics o moviments socials, es presenten a Ripoll o qualsevol altre lloc de Catalunya amb signes de identitat islàmica? La resposta és cap, llavors, com pot infiltrar-se aquesta ideologia?  Diu Orriols, que han de ser els pares qui determinin les creences dels seus fills. El seu adoctrinament és bo si és dels seus. Segons ella, les presons son uns hotels de luxe per els delinqüents estrangers. Ha posat xifres del que costa una persona que compleix condemnà a Espanya. La xifra que donava és de...

 

  La immigració suma o no suma*? Això és preguntaven personalitats com Mas-Colell i Miquel Puig. Una constatació som 8 milions, " però ni un més fins que no hàgim proveït aquesta població dels serveis públics que necessita i fins que no hàgim estat capaços de proporcionar bons llocs de treball per a tothom” (Miquel Puig). Salvador Cardús entra en el debat, i afegeix una dimensió social:  1)" impacta en els serveis públics com l’escola i la sanitat. O en la demanda d’habitatge." 2) per les formes de vida que comparteixen un mateix territori però que són viscudes des de coordenades temporals i de socialització que suposen mons completament aïllats, si no incompatibles." Cardús posa exemples d'aquestes formes de vida, no exclusives dels immigrants: "  Parlo de models de relació amb violència entre pares i fills que recorden els de fa setanta anys aquí, parlo de patrons de concertació matrimonial forçats per la família, parlo de pautes de dominació despòtica di...

  El Consell de la República, un invent de Junts per Catalunya i per extensió de Carles Puigdemont, acaba de triar un nou president desprès de la sortida Toni Comín. Sobte la baixíssima participació en aquestes eleccions tant rellevants per els 90.000 registrats, perquè amb un 9% de participació demostra clarament que aquest Consell és una entelèquia a major glòria de Puigdemont. Crida l'atenció el resultat de Comín amb un 9% enfront del guanyador Jordi Domingo* amb un 65%. La candidata Montserrat Duran ha quedat en segona posició amb un 22%.  Com tots son uns autèntics gentlemans les perdedors ha corregut per dir que hi ha hagut irregularitats. Volen ser la casa comú del independentisme, però el cert què no és més que una barricada contra ERC. Menystenir el Parlament i el que representa converteix aquest Consell en un ventríloc de Puigdemont. 

  L'Ajuntament de Barcelona segueix en ratxa! No compraren la Casa Orsola, desprès davant del rebombori creat, diu que ha comprat la casa perquè els veïns puguin dormir tranquils. El xèrif Batlle vol aplicar les Ordenanza Municipal. Multa per dormir al carrer (280€) ! Batlle ha pensat que dormi a casa seva. Batlle és d'aquell que creu que la gent dorm al carrer que fer la guitza a la policia municipal. Aquests diners aniran a parar a la guardiola municipal per comprar més Casas Orsola. Un altre govern progressista que apuja el llistó contra els pobres, la seva aparofòbia no sembla tenir aturador.  PD: 

  La introducció del concepte de pobresa energètica, estableix una distorsió    ideològica. No hi ha pobresa energètica, aquesta seria si la producció d'electricitat no arribés per subministrar a totes les llars. Les dades de beneficis de les elèctriques -10.500 milions d'euros al 2023- dona fe que el negoci és una autèntica bicoca per les empreses. Recordin que hi ha partits polítics que rebutgen la imposició de impostos a les elèctriques, PP, Junts per Catalunya i el PNB, s'oposen.  Llavors, perquè es parla de pobresa energètica? La resposta està en el nostre sistema econòmic, on la avantatge comparativa respecte a la UE és precisament el baixos salaris. Treballar i no arribar-hi a final de mes, s'ha convertit en el malson de massa gent que té que prioritzar a l'hora de fer despeses. Tenim un problema amb els salaris. Els salaris desprès de impostos -salari mitjà net-, a la zona euro és de 16.410. Ja se sap que l'estadística és mentidera per la seva naturalesa...

  Els hooligans de la política, s'han reunit a Madrid. Tot molt legal perquè l'estat de dret exigeix pluralitat política, excepte si ets independentista. Aquests patriotes, de pa sucat amb oli, son hereus del feixisme i nazisme. Tots ells se senten orgullosos de la seves arrels. Donen lliçons de com s'ha d'entendre la llibertat. Però el cert es que son personatges de qualitat democràtica nul·la. Comencem per Abascal, el patriota amfitrió de la reunió a Madrid. Abascal no ha treballat mai. Des de el País Basc, a ell li agrada més en nom de las Vascongadas. No hi ha rés en el seu currículum que ser ciutadà a Bilbao, sembla que el seu mèrit més important, més enllà que la seva família estava vinculada al franquisme, el seu avi va ser l'últim alcalde d'Amurrio. Així, Abascal a mamat des de la seva infància l'èpica franquista  i com bon fill, no s'ha allunyat massa de l'orbita política familiar. Des de els divuit anys (1996) entra al PP. I comença l'e...

  La internacional neofeixista es reuneix a Madrid. Abascal fent d'amfitrió amb una reunió que tothom ja sap de què han de parlar. A la UE hi ha un tema -segons ells-, la immigració, la resta és secundari. Ultraliberals -és mentida, però els agrada pensar que ho son- en l'econòmic, això si, amb el recolzament del BOE i autoritarisme en qüestions socials, tot el que s'ha fet a la UE aquests últims quaranta anys, voldrien reescriure la història. Una historia on el feixisme i el nazisme van ser derrotats, però que pel que sembla, ara, reivindiquen sense pudor. Pobre Ayuso que no surt a la fotografia ! PD: Abascal vol que la propera reunió  a Madrid tots els delegats internacionals hagin après el castellà.

  L'Ajuntament de Barcelona posa els llistó molt alt. A partir d'ara els llogaters dels edificis de Barcelona poden dormir tranquils, perquè el seu Ajuntament comprarà la finca els seus propietaris. Una autèntica revolució dins de la falta d'habitatge social. Casa Orsola es reconvertirà en habitatge social ?

  Junts per Catalunya vol al PP a la Moncloa. Així podrà exhibir perfil de víctima. Però llavors, seran irrellevants a Madrid. Junts vol fer maximalisme i això s'ha li dona força bé. Però, la seva obsessió per demanar un mandat exclusiu del president del govern, com la moció de confiança, demostra la falta d'interès per arribar a acords -de mínims- a mig termini. PP i Vox esperen que el innombrable Puidgemont, faci la feia bruta per ells. Amb aquest context les paraules de  Turull  " A Catalunya la gent vol cobrar millor i no treballar menys ", sonen a patronal què pel que sembla és ànima de Junts. De fet, Turull no sap del cert el que vol la gent. Potser, volen millors infraestructures, la construcció d'habitatge públic, major cobertura per la sanitat, més inversió en educació, menys traves burocràtiques, de segur, menys teatre i més honestedat en la política. I això va per uns i pels altres, és clar.

  Llegint el titular, firmat per Marta Rodríguez Carrera (Ara.cat, 5/2/25), t'ha dones de la problemàtica dels nois i noies amb discapacitat. Abans anàvem a escoles especials. Desprès s'obri els centres per la seva inclusió. El concepte de discapacitat és molt ampli. Però el fet que ara és volgui fer una mena d'examen desprès que ho han deixat, sembla poc assenyat. El Departament de Drets Socials i Inclusió , defineix la discapacitat com " Derivada de limitacions significatives en el funcionament intel·lectual, en la conducta adaptativa i en habilitats practiques. Es caracteritza per un funcionament intel·lectual inferior a la mitjana que coexisteix amb limitacions en dues o més de les següents àrees d'habilitats d'adaptació: comunicació, cura pròpia, vida a la llar, habilitats socials, ús de la comunitat, autogestió, salut i seguretat, continguts escolars funcionals, oci i treball."       Què fem amb aquests nois i noies? Com poden accedir-hi al treball? ...

  Educació no sap el que vol. Primer, els mòbils a l'aula serà la gran revolució. Tant si com no ho volien imposar els centres educatius. Cada Junta escolar va tindrà que lidiar amb una pila de conflictes. Ara, no vol els mòbils. I per això s'inventa una " Comissió per una Digitalització Responsable als Centres Educatius" . Una vegada més, el Departament d'Educació -potser caldria canviar de nom-, passa del professorat i les Juntes. Com hi ha diversitat de parers qualsevol mesura està exposada a assaig i error.  Comissions que valen el que valen, recomanacions fetes des de l'estratosfera, per la tranquil·litat del Departament, també dels centres educatius? Mentre és parla de tot això, com queda aprendre? L'escola no pot lluitar amb les xarxes socials, ni les famílies externalitzat les seves funcions, l'escola necessita de una nova valoració, l'educació és un assumpte d'estat, perquè el futur depèn del que estem fent. Batalles com les que lliure...

  "La propietat de la Casa Orsola —l'edifici modernista que antigament havia estat una famosa fàbrica de rajoles— va canviar de mans el 2021 i va passar a un fons d'inversió, Lioness Inversiones. En qüestió de setmanes, la nova propietat va decidir que no renovaria cap contracte dels que hi havia vigents (27 famílies i 4 locals comercials) perquè el que volia era reformar els pisos i posar-los al mercat com a lloguer de temporada de luxe, triplicant el preu actual dels lloguers, fins als 2.800 euros al mes. El seu cas ha esdevingut paradigmàtic, però els moviments alerten que "Barcelona i Catalunya estan plenes de Cases Orsola"" (Ara.cat, 4/2/25) El show de Casa Orsola demostra que la  demagògia sempre es benvinguda. El nostre sistema econòmic malauradament no és basa en la fraternitat. Els propietaris de Casa Orsola -l'Ajuntament podia haver comprat la propietat, però no ho va fer en el seu moment-, volen augmentar la rentabilitat. No renovar els contra...

  La política catalana, enllà de Illa, juga un paper galdós i costumista. Ara resulta que Comín, vol més TRANSPARÈNCIA al Consell de la República ! No hi ha rés millor que un atac per estabornir els seus rivals. Això no és política, és politiqueig de la pitjor espècia. Sembla que Junts li agrada aquesta mena de jocs. PD:  Com es nota que no tenen més feina que aquesta !

  El Consell de la República, un ens inservible que pel que sembla serveix per arribar a final de mes a Comín. No sé si és un maldestra en l'apartat econòmic, perquè amb el sou de 10.000 € mensuals, en fi, poca gent pot dir que els guany. L'Ara.cat explica  que   "Comín hauria carregat despeses al Consell que "no es poden processar segons la normativa belga" a l'entitat per un import total de 15.530 euros, tot i que l'entitat va decidir considerar-les com a despeses de representació i validar-les. Entre altres coses, es tractava del pagament, amb diners del Consell, d'una multa de trànsit a Comín de 363 euros; el lloguer d'un vehicle durant quinze dies de 1.997 euros; un apartament quinze dies més de 2.562 euros; el pagament d'un impost relacionat amb un apartament a Lovaina de 4.608 euros, i retirades en efectiu per valor de 6.000 euros." (Ara.cat, 10/1/25) Comín estima molt Catalunya, pel que sembla vol viure per sobre de les seves poss...